Planet LaDragonera

Així et sentiràs sota una Aurora Boreal

Les aurores boreals són fenòmens meteorològics propis dels cels més propers als Pols. Per tant, la Lapònia noruega és un dels llocs més idonis del planeta per a gaudir d’aquest meravellós espectacle de la naturalesa. La millor època per a contemplar les aurores boreals a la Lapònia noruega és entre octubre i març i tant en nits clares com fosques.

Però què és una aurora boreal? Sempre hi ha hagut un aire místic entorn de les aurores boreals. Antigament, quan no se’ls podia donar una explicació científica, algunes persones pensaven que es tractava d’un auspici d’un càstig o un recordatori que calia complir la llei.

Per la seva banda, els samis, el poble tradicional de Lapònia noruega, pensaven que les aurores boreals eren ànimes que saludaven a la terra. Avui tenim una explicació científica per a aquest meravellós fenomen. A diferència del que s’hagi pogut pensar, l’aurora boreal no és el reflex de la llum solar en el fil dels Pols, sinó el xoc amb les capes superiors de l’atmosfera de grans partícules elèctriques que s’acosten a la terra a gran velocitat. És llavors quan els gasos s’il·luminen i els diferents colors reflecteixen els gasos de l’atmosfera. No obstant això, aquesta explicació científica no lleva a les aurores boreals el seu misticisme.

Una dada curiosa és que els japonesos creuen que si una parella fa l’amor sota una aurora boreal augmenta la fertilitat de la dona, per això punts japonesos celebren la seva lluna de mel a Lapònia noruega. En Lapònia noruega, el lloc ideal per a gaudir de les aurores boreals és Alta que, des de l’any 2000, duu el nom de Ciutat de l’Aurora Boreal d’Alta. En Alta podrà realitzar diverses activitats a l’hivern, emmarcades totes en la blavosa llum de l’aurora boreal.

Una de les activitats més emocionants és el safari per l’altiplanície de Lapònia noruega en motonieve o en el seu propi trineu llençat per gossos huski a la recerca de l’aurora boreal. El safari pot ser de diverses hores i fins i tot de dies, passant la nit en una cabanya de muntanya o en un lavvo, com ho faria un veritable sami.

També podrà practicar esquí alpí o visitar un campament sami on les històries tradicionals sobre aurores boreals i el bon menjar a la calor d’una foguera estan garantides. A més, Alta compta amb el major hotel de gel de Noruega i el més septentrional del món, l’Alta Iglú Hotel, que obre a mitjans de gener. En aquest hotel, íntegrament construït en gel, trobarà una capella de gel, un bar, una galeria, etc. i compte amb al voltant de 80 llits, totalment preparats per al fred.

Per a acabar la jornada què millor que donar-se un bany calent en una gran cuba d’aigua i sota la llum blava de les aurores boreals, una experiència única.

Foto: pululante a Flickr

Tots coneixem els famosos pósters motivacionals que penjen de moltes feines. Fa anys que a internet s’estila el Photoshopisme per crear-ne de sarcàstics i d’humor, habituals de murs d’imatges com 4chan. A Fase Extra han penjat un recopilatori de 100 Pósters Desmotivacionals. Com a mínim un somriure està garantitzat.

FaseExtra Flickr: 100 Pósters Desmotivacionales

A l'esquerra, participants en el SIMO 2007, a la dreta un tros de l'escriptori del Windows 7

Serà possiblement el més a prop que el tinguem els catalans abans que sigui llançat oficialment el 22 d’octubre, i permetrà veure tot l’ecosistema de partners, aplicacions i detalls tècnics.

El SIMO, la fira informàtica de Madrid, s’ha redefinit seguint la voluntat de les grans companyies, que els darrers anys no havien parat de queixar-se de l’afluència de públic no especialitzat i la proliferació d’expositors centrats en els productes de consum, més que no pas professional. Triomfant la revolta contra l’organització, ara tots donen suport al replantejament de la fira, i entre aquests hi tenim a Microsoft, que ha anunciat que portarà el seu Windows 7 en primícia a la capital espanyola.

Per als professionals de la informàtica serà important, tret que hagin aconseguit la molt lloable fita de viure només en un àmbit dominat pel programari alternatiu a la plataforma de Redmond, ja que en el nostre dia a dia ens topem constantment amb la plataforma de Microsoft, i quant més la coneguem, millor.

Llegeixo una nota a Moterus on s’exposa una circular del Servei Català de Trànsit en la que s’exposa la pauta a seguir sobre les càmeres en els vehicles.

Com alguns sabreu, enregistrar un tram de carretera quan vaig en moto m’encanta, ja sigui simplement per reviure el moment com per mantenir un record del tram. Sempre m’he preguntat si és legal portar una càmera instal.lada, però més que des del punt de vista de seguretat en la conducció (no ens enganyem, si es va en moto es va molt més concentrat que anant en cotxe) sinó per als possibles problemes dels drets d’imatge de  tercers que puguin ser gravats. I ja no parlem de vídeos on alguns energúmens es graven cometent infraccions… Tampoc dic que mai en faci jo d’infraccions, però provo de que no quedi constància

Total, que a la circular bé a dir que expressament no està prohibit gravar, ni portar un dispositiu que enregistri a la moto, però per un cantó no es poden portar accessoris ni elements que mermin el camp de visió o que distreguin la vista de la carretera, així que ja ens podem oblidar de càmeres amb pantalla TFT, que encara que no mirem ens poden multar per això amb fins a 150 euros i 3 punts del carnet.

Per altra cantó tampoc es poden portar ornaments ni elements interiors o exteriors que puguin ser un perill pels ocupants o pels altres usuaris de la via pública, així que muntar una càmera sobre el dipòsit o sobre el manillar també pot ser motiu de sanció de 92,86 euros.

I llavors? Doncs en el meu cas estic fora de perill, perque la meva càmara, la que uso per les grabacions quan vaig en moto, no porta pantalla TFT i no hi ha forma de controlar el que s’està grabant, i per altre cantó va enganxada al Pelacrash de la moto, així que aprofito una arista homologada del propi vehicle i no sobresurt en absolut. Estic lliure de pecat! Es tracta d’una Hero GoPro, pensada per esports d’aventura, on la diversitat de formes d’anclatge i d’accessoris la fa ideal per invents com aquest

Així, puc seguir gravant vídeos com aquest, es tracta del tram Navarcles - Talamanca (BV-1221) que vaig fer amb la meva Suzuki GSR 600:

Si no funciona, visiteu directament Youtube

Després del salt us poso la circular on parla d’això.

V’s!

Si, ja quasi ningú recorda el fred d’aquest hivern que no s’acabava mai, aquelles plujes de dies i dies i el Sol sense veure’l. Je, ni jo tampoc

Tantes ganes que tenia de que vingués el bon temps i poder aprofitar per fer tot allò que a ple hivern no faries: dinars llargs amb sobretaula a alguna terrasseta prop de la platja, sortides en moto sense anar amb 30 kilos al damunt, dies de platjeta amb xiringuito i dinars de pollastre a l’ast… i sobretot, tardes senceres dels dies de cada dia al balcó, xerrant, sopant, amb una birreta a la mà…

Una de les ventatges d’aquest piset és l’inmens balcó que dóna a un parc prou gran, amb arbres alts. A les tardes després de treballar, toca posar-se còmode, agafar una birreta ben fresca, apoltronar-se en una hamaca, i deixar que la fresqueta de la tarda faci el seu efecte.

L’altre versió és la dels divendres, quan es queda amb alguns amics i anem a dinar alguna cosa al Port. Un menú barat, inmens i bo ens dóna per fer una bona sobretaula al restaurant… fins que ens adonem que som els últims de la sala i toca aixecar-se. L’últim cop ens vam deixar endur per la proposta de l’amic Roca de continuar la sobretaula en algun altre lloc, i ens vam moure fins a la Barceloneta. Allà, anclats en una terrasseta prop de la platja van anar passant les hores entre birretes i clares, amb amics i parelles que anàven fent acte de presència.

Aquestes tardes d’estiu són les que em proporcionen els bons moments, aquells que et fan recordar que segueixes viu, que tens el teu cercle, que segueixes rient i gaudint de la vida. Visca l’estiu i les seves tardes a la fresqueta!

Dilluns al matí, surts de casa en direcció a la feina. Com que arribes tard et dirigeixes cap al Bicing més proper. “Així esgarraparé uns minuts” penses. Treus la tarja, l’apropes al sensor i et marca la 14. Doncs au, a caminar fins la bici. La despenges, la comprobes, i els frens no van. La deixes i tornes al sensor. Treus la cartera, apropes la tarja al sensor: La 15. Tornes a desar la cartera i a caminar fins a la 15. La despenges, la comprobes, i aquesta té la roda punxada. La penges i tornes cap al sensor. Ara la 17. Tornem-hi. Aquesta no té seient, però l’has de despenjar i penjar que si no et diu que en tens una d’agafada. Ara la 26. Aquesta ja directament té el pneumàtic fora. Cinc bicicletes després ja ha donat la volta i em dóna la 10. Aquesta té bona pinta. Els frens funcionen, les rodes no estàn punxades, el seient el puc elevar bé… Doncs vinga, apostes: o no funciona el canvi, o la cadena salta, o l’inmens parafang frega amb la roda i fa soroll… Doncs no, el seient no aguanta la postura horitzontal i es mou, així que o et caus endarrera o endavant, i per acabar-ho d’adobar, aquesta bici també té el manillar tort i vas de costat. Genial. Cap a la fèina. Això ahir em va emprenyar molt… però avui aquestes bicicletes encara hi eren!

Uso el Bicing cada dia com a mínim un cop des de fa un parell de mesos. Em vaig treure el carnet fa més d’un any. Al principi l’usava per plaer, i com que no era necessari fitxar enlloc, no m’importava trobar-me amb bicicletes malmeses. Després el vaig començar a usar per visitar amics, i em vaig trobar que els horaris eren massa justos i les estacions sempre eren plenes. Vaig deixar d’usar-lo. Últimament he tornat a donar-li una oportunitat. Les estacions han crescut, hi ha una remesa de bicicletes noves (les sèries 13.000 i 14.000 acostumen a estar en bon estat) i més o menys estava content, però ha estat passar Sant Joan i Sant Pere i la qualitat de les bicicletes és horrible. Entenc que unes bicicletes al carrer, en dies festius, amb petards i nanos lliures pels carrers, les bicicletes són un blanc fàcil, però on està el servei de manteniment? Si arribes a l’estació i 6 de les 8 bicicletes està en mal estat, i els usuaris ens les anem saltant, com és que el dia següent encara hi són?

Un gran invent, si, de veritat, però una molt mala gestió. Aquí un usuari descontent amb l’Ajuntament.

She Always Takes It With A Heart Of Stone
‘Cause All She Does Is Throw It Back To Me
I’ve Spent A Lifetime
Looking For Someone
Don’t Try To Understand Me
Just Simply Do The
Things I Say

Love Is A Feeling
Give It When I Want It
‘Cause I’m On Fire
Quench My Desire
Give It When I Want It
Talk To Me Woman
Give In To Me
Give In To Me

You Always Knew Just How To Make Me Cry
And Never Did I Ask You Questions Why
It Seems You Get Your Kicks From Hurting Me
Don’t Try To Understand Me
Because Your Words Just Aren’t Enough

Love Is A Feeling
Quench My Desire
Give It When I Want It
Takin’ Me Higher
Love Is A Woman
I Don’t Wanna Hear It
Give In To Me
Give In To Me

You And Your Friends
Were Laughing At Me In Town
But It’s Okay
And It’s Okay
You Wont Be Laughing Girl
When I’m Not Around
I’ll Be Okay
And I’ll, I’ll Not Find
Gotta, The Peace Of Mind No

Don’t Try To Tell Me
Because Your Words
Just Aren’t Enough

Love Is A Feeling
Quench My Desire
Give It When I Want It
Takin’ Me Higher
Talk To Me Woman
Love Is A Feeling
Give In To Me
Give In To Me
Give In To Me

Love Is A Feeling
I Don’t Wanna Hear It
Quench My Desire
Takin’ Me Higher
Tell It To The Preacher
Satisfy The Feeling
Give In To Me
Give In To Me

I Don’t Wanna
I Don’t Wanna
I Don’t Wanna
Hear It
Give It To The Fire
Talk To Me Woman
Quench My Desire
I Don’t Like A Lady
Talk To Me Baby
Give In To Me

Give In To The Fire
Give In To Me
Give In To Me
Give In To Me

Love Is A Woman
Give In To Me
Give In To Me
Give In To Me
Give In To Me

‘Cause I’m On Fire
Talk To Me Woman
Quench My Desire
Give It To The Feeling

Michael Jackson el 2005

El recent traspàs de l’artista Michael Jackson és el tret de sortida que dóna la graduació a la Xarxa de xarxes com el mitjà de comunicació preferit per l’audiència. De fet, qui primer donà la luctuosa informació no fou la CNN o Fox News, dues de les principals cadenes televisives d’informació 24×365 dels Estats Units, sinó el bloc TMZ, dedicat a la informació d’actualitat sobre les “celebrities” nord-americanes. La “premsa rosa” en definitiva, però la seva versió digital.

Però si per una via se’n van anar assabentant els internautes al llarg de les primeres hores, aquesta fou Twitter. Quan ni tan sols s’havia confirmat oficialment la defunció de “Jacko”, els “twitters” s’anaven passant la noticia els uns als altres. El funcionament d’aquest microbloc hi ajudà: cada cop que algú en publicava alguna referència, aquesta sortia també reflectida al perfil dels seus contactes. La sorpresa de la mateixa mort de l’artista va fer la resta, i ràpidament tots els internautes es van anar passant la noticia els uns als altres.

Facebook també hi ha tingut el seu paper, potser de menor impacte mediàtic que Twitter, però al cap i a la fi important. Ambdós serveis no han estat, a més, simples transmissors de la informació: han servit també per expressar el dol i el dolor que la desaparició d’aquest artista de fama mundial i talent reconegut (independentment de les polèmiques sobre la seva vida privada) han provocat, i per coordinar els diferents actes d’homenatge que hem pogut veure al llarg dels dies següents a la seva desaparició.