Planet LaDragonera

Així es veu un llistat d'allotjaments (servidors virtuals sobre Linux, en aquest cas) a Hostarting.

Hostarting és un nou servei que permet comparar les ofertes de les principals companyies que es dediquen a proporcionar aquest servei a Espanya, d’una forma simple i tenint en compte diverses variables.

Nom de domini, servidor virtual, housing, hosting, virtual dedicat, gigues de transferència, comptes de correu, PHP,… tots aquests i molts altres termes poden provocar fàcilment gran confusió entre els usuaris que vulguin contractar els serveis d’una empresa que ofereixi allotjaments de pàgines web, i més a l’hora de comparar els serveis d’una i altra oferta que els arribi. Per a facilitar aquest procés ha nascut Hostarting, un nou servei que permet la comparació basant-se en les dades de les principals empreses espanyoles a les quals s’hi afegeixen els comentaris d’altres usuaris dels quals se n’ha recollit el feedback, en un servei molt propi de la Web 2.0 .

Aquesta és una creació d’Inventa Internet, responsable entre altres creacions del conegut bloc en castellà Loogic.com, dedicat a tot el que rodeja el món dels negocis, màrqueting i publicitat a Internet.

HTC Magic, el segon terminal de la casa HTC que empra l'Android de Google com a sistema operatiu. Foto: HTC

Per a mi, la plataforma proposada per Google serà la primera que podrà fer front al Windows de Microsoft, primer en l’espai dels netbooks i d’aquí a força més temps en els ordinadors de sobretaula i portàtils.

De moment, Google s’ha conformat amb els telèfons mòbils, però el salt als netbooks ja s’ha donat de la mà d’un fabricant xinès, que també ha estat el primer (almenys que jo sàpiga) en integrar xips ARM (competència dels Intel Atom) en aquest segment tan disputat de mercat. És només la primera passa, tímida si es vol veure així, cap a una futura versió per a escriptori d’Android, el tantes vegades especulat Google OS.

No hi ha cap mena de dubte que si en el passat els grans duels del món de la informàtica els van protagonitzar IBM contra Microsoft, Apple contra Microsoft i Netscape contra Microsoft, actualment estem vivint el més acarnissat, Google contra Microsoft, però amb una lleugera diferència respecte als anteriors: de moment, Google manté el tipus davant la companyia de Redmond, i no només es defensa sinó que també passa a l’atac. I si alguna cosa desitja en secret la multinacional del cercador, això és disposar d’un sistema operatiu per a l’escriptori.

Linux vs. Windows

Una curiosa noticia m’ha sobtat de bon matí quan he obert el meu compte de Facebook i he repassat les entrades del meu mural. Resulta que el meu bon amic i company Rafa Martín afirma en el seu bloc que el nou motor de cerca que està preparant Microsoft per competir amb Google s’allotja en servidors GNU/Linux. Si això hagués vingut d’algú altres n’hauria dubtat, però no d’en Rafa, al qui fa anys que conec i se de sobres que a banda d’una magnífica persona és també un excel·lent professional de la informàtica el prestigi del qual ha estat reconegut amb diferents guardons.

Immediatament m’he decidit a fer-li un truc. Sempre sol·lícit, en Rafa m’ha confirmat la troballa, informant-me a més que n’havia estat cercant referències a Internet i no havia trobat res sobre el tema. Preguntat sobre la metodologia emprada per contrastar el descobriment, m’ha explicat que ha usat un servei de Netcraft que permet esbrinar quin sistema operatiu empra un servidor connectat a Internet.

El més sorprenent ha vingut una mica més tard, quan el mateix Rafa ha dirigit aquesta eina cap a Live.com, el cercador actualment en actiu de Microsoft, ja que també ha donat els mateixos resultats. Es troben algunes eines i serveis en línia de la multinacional de Redmond hostatjats en servidors Linux? Podria ben ser i, és més, ja es va donar el cas. Va ser fa força temps i amb els servidors de Hotmail.

Imatge de l'estat actual de la cova

Amb un nivell superior de 1.300 metres de longitud, la cova de Valporquero es converteix en un dels llocs més visitats de Lleó. És interessant recórrer les seves entranyes en una ruta guiada que té una durada d’entre una hora i una hora i mitja, i en la qual es poden descobrir nombroses estalactites i estalagmites que destaquen per la seva bellesa. Una curiositat que als lleonesos els agrada recordar és que la cova de Valporquero va ser l’escenari per a rodar una de les versions de la pel·lícula Viatge al centre de la terra, una adaptació de la història de Julio Verne.

Per a entrar en les coves es recomana anar amb roba d’abric, ja que la temperatura és de 7ºC al llarg de tot l’any, i amb calçat còmode. Al llarg del recorregut es visiten sis espais. El primer és conegut com la sala de les Petites meravelles, on es veuen formacions tan curioses com la Torre de Trepitja i la coneguda Verge amb nen. La imaginació de cada visitant ajuda a descobrir noves formes entre les estalactites i les estalagmites.

La Gran Rotonda és una de les sales més espectaculars. Té 5.600 metres quadrats de superfície i està travessada per un riu. El color negre de les roques ens condueix cap al cementiri estalactític. Unes altres de les sales que ens descobreix el recorregut són la columna solitària, les fades, les Meravelles i la Gran Via.



La cova de Valporquero es troba a menys d’una hora de la capital i per la zona hi ha diverses cases rurals on allotjar-se, totes elles decorades amb gran gust i de tracte acollidor. La venta del Alma i el Henar del Rey oferixen la possibilitat de llogar la casa completa. El Rincón del Pescador té unes estades amb una molt bona relació qualitat-preu.

Foto: acebal a Flickr

Un mapa de les connexions d'una part d'Internet.

Pot fallar Internet? i, el pitjor: pot fallar completament? servidor opina (i no sóc gaire donat a les teories “apocalíptiques”) que si, que la Xarxa de xarxes pot arribar a un dia en què es col·lapsi, deixi de donar servei durant unes quantes hores i provoqui un caos mai vist, ja que la nostra Internet-dependència comença a abastar cotes fins ara mai vistes.

Més d’una vegada he escoltat a gent de certa edat com s’exclamava dient que “ara tot va per Internet!”, amb una cara que deia tot el què no diu aquesta frase, com enyorant un passat més simple en el què per fer alguna cosa necessitaves llapis, paper, un telèfon i t’havies d’esperar el teu temps. Sóc prou jove per haver-me adaptat perfectament a l’ús d’Internet (i, és més, m’agrada i tot!) i prou gran per haver viscut aquests temps en els primers anys de la meva adolescència. I en una cosa haig de reconèixer: lluny de portar-nos una vida més tranquil·la, les noves tecnologies ens han deparat una existència més estressada, un delit i un neguit per haver de fer coses de la feina i fer-les en qualsevol lloc i hora.

No és només l’augment de la jornada laboral per obra i gràcia d’aquest artilugi conegut col·loquialment com “la Xarxa” (amb X majúscula), sinó la dependència que tenim d’aquest per a la majoria de les tasques d’avui en dia. Només ens calen uns quants exemples: els mitjans de comunicació reben els comunicats, notes de premsa i informacions a través d’Internet, i no només els mitjans en línia, sinó també diaris en paper, emissores de ràdio, televisió, i en general qualsevol mitjà empra la xarxa per a les seva tasca diària.

Quin és el retorn de la meva activitat social a Internet?

Quan fem una publicitat “tradicional” en un mitjà dels “de tota la vida” com són un diari, ràdio o televisió, tenim més o menys clar la forma en com ens retorna aquesta inversió (el què els angloparlants anomenen el ROI, Return Of Investmen). Hi ha diverses tècniques per controlar-ho, tot i que el marge d’incertesa és bastant gran.

A Internet, el control de la publicitat pot ser un xic més estricte, ja que per exemple podem comptar les vegades que s’ha vist el nostre banner, les vegades que s’ha clicat, i a partir de les IP’s obtenir tota una sèrie de dades estadístiques (com el país i fins i tot la ciutat des d’on s’ha consultat), saber l’hora a la qual ens han fet un clic,… però què passa amb els anomenats “mitjans socials”, aquells propis de la Web 2.0 com els blocs i els marcadors socials? Simplement que no en podem conèixer el retorn.

No poques empreses han començat aquests darrers temps a endinsar-se en el món de la publicació en blocs. Les grans multinacionals -i les tecnològiques, per descomptat- han pujat ben convençudes al carro, desplegant en alguns casos una varietat de blocs realment impressionant. Fins i tot han facilitat les eines als seus treballadors per a què en creïn i hi exposin les seves experiències, projectes i idees. Tot plegat perquè en ser una forma de publicar que els permet acostar-se molt més als lectors, als usuaris i potencials clients, facilita molt més el feedback mutu, l’intercanvi d’opinions en un entorn informal. En definitiva, fa més propera l’empresa a l’internauta.

Castell de Bran

Avui viatjarem a Transilvania, terra que combina la realitat i la ficció per a donar vida al mite de Drácula. Prop de Brasov, es troba el Castell de Bran, inspiració perquè Bram Stoker dissenyi l’habitatge del vampir. La fortalesa va ser manada a construir pels cavallers teutónics en 1212, quan es van traslladar des de Palestina fins al Regne d’Hongria, i reconstruïda en 1378. La veritat és que la llegenda de Drácula es fa present entorn de Vlad Draculea, l’Empalador, governant famós per les seves sanguinàries tècniques de tortura.

La realitat és que mai va poder comprovar-se si Vlad l’ Empalador va residir en el Castell de Bran o no. La majoria de les versions indiquen que només va passar dos dies allí, en la masmorra, quan la regió era dominada pels otomans. En l’actualitat, l’edificació es troba oberta al turisme i és una important font d’ingressos per a Romania. Situat en Bran-Rucar, una antiga carretera entri Transilvania i Valachia, és propietat del multimillonario Roman Abramovich, després que aquest l’hi comprés al archiduque Dominic de Hagsburgo.

A més de la seva meravellosa arquitectura gòtica, els viatgers poden gaudir d’elements medievals, escultures i diferents objectes artístics que alberga en el museu que funciona en el seu interior. Boscos, rius i valls són el context perfecte per a l’edifici.

Com si la inquietant presència de Drácula no fos suficient, altre mite ronda pels seus passadissos. Hi ha qui asseguren que els nens seduïts per la melodia del flautista de Hamelín van ser traslladats fins a la regió, i introduïts en el Castell de Bran a través de grutas subterrànies. Si després de visitar la fortalesa encara ens queda temps (i valor), val la pena recórrer el munti Postavaru i el Parc Nacional Retezat, altres atractius de Transilvania.

Foto: Tiriti a Flickr

El món és ple de racons, regions i territoris on la natura encara preserva el seu estat salvatge i verge, però d’espais així que hagin, amb el temps, pogut suportar la pressió de l’home i evolucionar al mateix temps de forma sostenible, ja no n’hi ha tants. És per això, que la UNESCO, dins el programa MAB ( Man And Biosphere ) , al 1974 decidí crear les Reserves de la Biosfera. Aquests espais ( 400 arreu del món ) pretenen protegir i conservar espais naturals d’un gran interès paisatgístic, històric i antropològic que al mateix temps conviuen amb la presència de l’home i el desenvolupament social i econòmic que aquest fet comporta d’una forma harmonitzada i sobretot sostenible.

Tenint en compte aquestes premisses doncs, l’any 1993 la UNESCO declarà la illa de Menorca Reserva de la Biosfera. Per la seva forta cultura i tradicions, pel tipus de turisme que presenta i ven, per les seves platges, cales i costa, per la seva riquesa en vegetació endèmica… Però també i sobretot, per la gran estima, respecte i reconeixement que els menorquins tenen de la seva terra.

Però què vol dir i què representa que Menorca sigui Reserva de la Biosfera? A nivell legal aquest reconeixement val a dir que no representa gaire cosa, doncs no té capacitat de restricció ni de legislació. Aquest “buit legal” però i per sort, queda omplert per l’òrgan gestor de la Reserva, el Consell Insular de Menorca que sí que ha delimitat, arreu de la illa, zones de protecció total o parcial, depenent de l’activitat humana que s’hi desenvolupa en cada zona. Si no fos així doncs, la UNESCO podria en qualsevol moment retirar el nomenament de Reserva de la Biosfera de Menorca i aquesta quedaria sense un dels atractius i un dels elements que més utilitza la illa per vendre’s al turisme i al món.

Així doncs, la illa de Menorca compte amb desenes de llocs i espais naturals que mereixen ser visitats: El Parc Natural de s’Albufera des Grau ( l’únic de la illa ), on l’aiguabarreig entre aigua dolça i salada dóna vida a plantes i flors úniques; la Serra de Cavalleria i els seus cingles escarpats que reposen desafiant a la mediterrània, el Mont Toro que només amb els seus 300 metres d’alçada projecta una panoràmica de 360º sobre tota la illa… De llocs n’hi ha molts, de cales on gaudir del temps perdent-lo, també. Però allò més bell de Menorca es veure i observar com la gent, els seus habitants viuen respectant i estimant el medi que els envolta i els fa ser com són. En aquest cas l’ésser humà és el màxim defensor de la terra on viu, com a hereu conscient i responsable.

Busca el teu vol barat per l'estiu

Estem finalitzant el mes de maig i cada cop veiem més a prop les vacances d’estiu. De fet, el bon temps que fa des de fa unes setmanes ens fan pensar que quan arriba el cap de setmana ja som en ple agost i podem gaudir de la platja.

Només cal apropar-se a les costes catalanes per a veure la gent banyant-se, prenent el sol o dinant en un restaurant a tocar de mar. Tantes sensacions properes a l’estiu ens fan pensar… i què farem al juliol i l’agost? Si ja teniu les vacances pactades amb els vostres caps a la feina, o bé sabreu quan disposareu de caps de setmana lliures o uns dies de relax, no us ho penseu i aprofiteu a reservar algun dels moltíssims vols barats que encara podeu trobar.

Molt agent s’afanya per a reservar el seu bitllet amb temps per a estalviar-se de 100 a 200 euros per persona en els seus desplaçaments a l’estiu. Si encara no ho heu fet sou a temps, però no queda gaire. Quan més s’apropin les dates d’estiu, i amb l’arribada del mes de juny, els avions s’aniran omplint i les places que quedin lliures ja no seran tan econòmiques com les dels vols barats que ara podem trobar en el mateix avió.

Sí, cert, la crisi ens ha afectat a tots en major o menor grau, però si encara i així vols volar a l’estiu i tens algun estalvi, ara és el moment de fer una inversió a mig termini i després de les vacances veuràs com ha resultat molt rentable.

A tal d’exemple del que pot canviar el fet d’agafar un vol ara o més tard, només cal observar els vols a Roma per a la gran final de la Champions League que disputaran Barça i Manchester United la propera setmana a Roma. Així que es van conèixer els dos finalistes, els preus dels vols es van triplicar, i tots els viatgers que no havien reservat el vol amb anterioritat -en aquest cas era més comprensible perquè estaven esperant que el seu equip arribés a la final- han hagut de gastar més de 400 euros en l’anada i tornada des del Prat.

Aquesta situació seria l’equivalent a comprar un bitllet a mitjans de juliol per a viatjar a l’agost, mentre que si ho fem amb més temps podem reduir el cost a un terç. Així, sigui a Roma o a qualsevol indret del món, aprofita els vols barats que encara es passejen per les agències de viatges i companyies de vol i reserva el teu bitllet. Així la crisi es notarà una mica menys…

Foto: milan.boers a Flickr