Quants anys feia que no nevava a Barcelona? Recordo que fa uns anys, una situació meteorològica extranya i molt semblant a l’actual va fer que nevés a la ciutat comptal.
Aquest cop, m’ha agafat a Barcelona amb la càmara del mòbil a la mà i he pogut fer algunes fotos. Us deixo aquí una d’impactant i el reste les podeu veure a la meva conta de Flickr.
Sembla mentida… unes quàntes totxanes plàstiques de LEGO, un parell de ninots LEGO, i unes hores amb l’ordinador… el que algú amb gràcia pot arribar a fer 
Via HombreLobo.
Portes kilòmetres a l’esquena, anys fonen-te amb la màquina que t’empeny pel món, absorvint les sensacions amb els cinc sentits. El soroll i les vibracions et parlen de la teva extensió motoritzada, informant en tot moment al teu cervell, sense necessitat de treure’m la vista de sobre. El paisatge només és l’escena. El protagonista ets tu lliscant en la meva inmensitat asfaltada. No cal públic. No cal banda sonora. El Sol es pondrà i tu seguiràs recorrent-me fins a la fi dels teus dies. Sóc la teva traçada. Sóc el teu perill. Sóc el teu plaer. Sóc la teva vida i puc ser la teva mort.
Sóc la carretera.
(cc by-sa) Xavier Arnaus. Rodalies de Cardona. LaDragonera i Flickr.
Avui he pogut veure la revolució. I he descobert que en tema de fugides i persecucions, Chuck Norris és un patata comparat amb el gran Chiranjeevi
No vull dir més, vegeu el video
Sense que serveixi de precedent, un article dins de la web de Marca fa justícia al que penso d’algú. Deixo a continuació l’enllaç, que mostra qui és Pedro Martínez de la Rosa, la persona, a qui encara no el conegui.
Endavant, Pedro, jo també et donaré suport.
Si, jo també tinc un MacBook, però a l’hora de valorar un nou gadget d’aquests que et poses a la butxaca, potser caldria tenir en compte això:
Curiosament, això ve enllaçat a una conversa dels aspectes negatius del nou iPad que Apple es va treure de la màniga fa un parell de dies. En el seu moment vaig twitejar uns enllaços… que els recupero a continuació:
