Desde el dilluns passat de matinada sóc de “Garrafone” Ja cansada dels preus excesius de Telefònica, del seu monopoli i el passotisme que tenen pels clients de tota la vida, vaig decidir fer el canvi.

Si, potser d’aquí uns anys també n’estaré fins el monyo de Vodafone, però dona la casualitat que tota la gent que conec que funciona amb aquesta companyia (q no n’és poca…) està molt contenta amb ells i no s’han plantejat mai canviar-se.

Amb Movistar estava pagant les trucades a 0,25 c. el minut (a altres Movistars…no vull pensar quan em cobraven a altres companyies…) Si, truco per teléfon, però no sóc de les que el porto enganxat a l’orella tot el dia…i factures de 60 i 80 € ja no eren normals…

A més, quin benefici tens per ser client desde el primer mòbil que vas tenir a la teva vida? doncs cap…per tenir un altre mòbil necessites tropecientos mil punts i a sobre has de pagar si vols algo decent. Regalent mòbils a traves del BBVA a tots els que s’obrin una compte nòmina, a tots? si, excepte als clients que ja siguin de Movistar que han de pagar 90€…interessant…

I els truques queixan-te de tot això i més, i quina és la resposta…en altres paraules però un “ah…se siente…”

Total, que a probar noves ofertes. De moment ja em millorat tarifes, 0,19 cent. comencem bé , pots conseguir mòbils amb molts menys punts (almenys la gent amb la que he parlat està molt contenta amb aquest servei de renovació), té molt més bona cobertura a l’estranger (si, aquí potser falla a certs llocs, però això com tot, on té cobertura Movistar, no la tenen altres i a l’enversa igual, així que és una loteria…) i como no, he obtingut un super mòbil per 0€!!!

L’aparell és aquest, un Sony-Ericsson W910i, i pel meu gust és brutal, m’encanta!! Servei MP3, radio, jocs (quin vici el Bust a Move i el Golf!) càmara 2 Mp, sistema de rotació, servei de pujar les fotos al blog…i un llarg etc on també hi caben les funcions bàsiques de trucar i enviar missatges (siiiii, m’he enamorat del meu mòbil…i com deia l’Esther aquest finde : “érase una vez una chica pegada a un móvil” jejeje!) però és que l’he de descubrir encara!

I ara em toca passar contactes a la nova targeta, que cada vegada que em truca algú no sé qui és… buscar els números freqüentes (si Sus si que t’hi afegiré ) i esperar la primera factura a veure que tal.

Què, per quines companyies heu passat vosaltres i amb quina us quedeu?

Salut!

Doncs bé, desprès de massa temps sense actualitzar això i acumulant-se moltes aventurilles i imatges q ho reflexen, finalment he fet un huequillo per passar una estoneta posant això al dia.

Cosetes pendents:

- 05 i 06 de maig: Cap de setmana pel Gironés. Descobrint recons fora del overbooking del turisme, poblets com Peratallada o Empúries que encisen per la seva bellesa natural. Vam disfrutar d’un cap de setmana de relax total i desconexió amb la Sus, el Lluís i la Sandra envoltats de verd i silenci (que ens les grans ciutats no existeix…). Gràcies Sus per oferir-nos aquest cap de setmana! Això s’ha de repetir!

- del 25 al 28 de maig: viatget a Dublin, Ireland. Qué explicar…va sortir tot rodó, temps, companyia, entorn..perfecte. Viatge amb Ryanair que gràcies a una oferta el vam tenir tirat de preu (80€ anar i tornar tots dos!). Tot i que s’ha de sortir desde Girona ho tenen molt ben montat la conexió amb autobusos que fan el trajecte BCN-Girona i viceversa. I a Dublín va a l’aeroport únic i principal. Tot i que vam veure poquet, l’Irlanda és un país que enamora. Dublín, una ciutat jove i que vibra. La gent sorprenentment gentil i agradable. Les cervesses de mig litre! i les actuacions en directe de bandes en els típics pubs. Vam agafar el tren i vam anar a visitar Howth, un poblet pescador on hi vam poder veure foques al port entre les barques! I el gran motiu pel que anavem, veure i disfrutar del Cédric i la Marie i la Nathalie, bons amics que vaig conèixer a Toulouse.

Merci beaucoup pour ce weekend parfait! On garde un très bon souvenir de ces jours avec vous à Dublin. Merci pour tout ce que vous avez fait pour nous et pour nous faire de guides! on vous adore!! (Céd, finalement j’ai mis les photos! )

(podeu veure les fotos a la galeria: Costa Brava i Dublin)

- finalment el 07, 08 i 09 de juny :viatge en moto a Olite! III Quedada Nacional del foro de la Vtr! si 1100 Km anar tornar, cul quadrat, però l’experiència molt bona. La moto es va portar de conya i amb la gent que ens vam trobar allà genial. Tots es coneixien del foro de la VTR d’en Xavi i ens vam trobar gent de tota Espanya. Motos diferents, esa Harley de Chati!, gent diferent; Bilbao, Madrid (entre otros, esa Situs y su masilla!juajua!! ), Zaragoza (ese Pas y la panzeta!!! q buena! ), gente maravillosa i encantadora!, y esas laaaargas xerrades de sobre taula. Trobareu una explicació al detall aquí amb fotos també així que no em repeteixo.

I entre mig un parell de bodes de la Marteta i en Juanjo i la de l’Esteve i la Sandra.

Si, han estat uns mesos a tope…a veure si ara ve una mica de calma…

petonets!

Sóc usuària del Bicing, i ho trobo molt bona iniciativa per Barcelona, feia falta una motivació com aquesta (tot i que Barcelona no hi ha qui la descongestioni de cotxes i fums…).

Potser només és una simple sensació personal, però la ciutat es viu i es veu amb altres ulls, és una sensació diferent al passejar, al viatjar en transport públic… és una altre manera de conèixer la teva pròpia ciutat.

Quan vaig estar a Toulouse, la bici era un transport molt extés entre la gent jove. Gràcies a ser una ciutat bastant plana la mobilitat en bici era més fàcil i et permetia fer passejos més llargs o arribar més ràpid aquelles nits que t’has passat i que et toqui una mica l’aire

Tot i trobar-se entre les 11 ciutats més “bici-friendly” del món, encara té bastants punts negres, ja sigui pel poc rodatge que té (només fa un anyet que està en marxa) o pel poc pressupost que es destina.

- No és normal que alguns carrils bici “travessin” estacions de bus o quioscos… ni que estiguin situats just tocant una zona de pàrking quan se sap que quan la gent vagi a agafar el cotxe envairà el carril bici. Sembla que els hagin fet una mica a “huevo”…

- Tampoc m’agrada el poc respecte que tenim aquí pels ciclistes. Tothom es planta on li dona la gana, i és igual si hi ha un carril bici, un pas de zebra…allí ens quedem. Si alguna cosa em va sobtar molt a Alemanya és que tothom, en els semàfors per a vianants, s’espera darrera el carril bici, ni un peu el trepitja, i si ho fan sense adonar-se’n et demanen mil vegades perdó.

Desprès es queixen que si estem tot el dia cling,cling, però tampoc es culpa dels ciclistes que hagin fotut el carril allí, així que intentem portar-ho el millor possible i respectar-nos mútuament.

- Tal i com podeu llegir a Ladragonera hi ha varies lleis de Murphy amb el bicing, ho trist és que són ben reals. Perquè en segons quins barris mai pots deixar la bici xq està ple, i en segons quins no la pots agafar xq està buit? / Perquè no et deixa agafar una bici quan en queden 4 a l’estació?

- Perquè no hi ha un servei més assidu que revisi les bicicletes? quan no es belluga el volant, és el seient, o no porta llums, o…

Tot i això, està entre els 11 països on ha triomfat el sistema ja que n’hi ha que ha estat un fracàs total, com a Brussel·les, i esperem, els que ens agrada i utilitzem aquest servei, que poc a poc es vagin llimant aquestes impureses i puguem disfrutar-ne molt més. I us el recomano a tots! val la pena tant pel preu (24€ l’any) com per l’experiència de moure’t en bici x la city!)

Petonets!

Amb fenómens naturals com aquest és quant no pots evitar obrir la boca i disfrutar de l’espectacle. I te n’adones del insignificant que som i en canvi ens creiem el centre de l’univers… La naturalesa és un gran misteri inteligent i n’hauriem d’aprendre.

No sé ni entenc com aquest núvols han arribat a formar el que poden semblar camps de conreu per la seva forma però us recomano que no us perdeu aquest video filmat desde la finestra d’un avió i amb el que es van trobra en ple vol, increíble!

petonets

Doncs ja la tenim a caseta!! Desprès de fer de formiguetes durant un temps finalment el dimecres ens vam llençar a comprar la machine.

Vam anar al Media Market, que per moltes històries que corren d’ells i del seu servei post venta continua sent on trobes aquest tipus de coses més barates, 247€ (i pico…).

I clar, no pot haver wii sense jocs i sense carregador de mando… total que ens vam animar i vam sortir d’allà amb el pack completo.

Un cop instalada evidentment s’ha de probar i la veritat és que és brutal. El pack ja et ve amb el wii sports que per passar bones estones amb els amics a caseta és genial (enrera quedaran aquells temps on cantàvem a grito pelao ). També inclueix un mando (corretxes i complements inclosos), bateria, barra detectora del moviment i mil cables… (no porta targeta de memòria però en ella ja hi ha bastanta capacitat d’almacenaje).

Primer pas, creació del Mii, quina gràcia, hi ha tants complements que se t’acaba semblant i tot! I en el teu perfil es va guardant tota l’informació dels partits o entrenaments que fas. En tots els jocs que posis a la màquina sempre pots jugar amb el teu Mii personal i vas acumulant puntuacions.

Segon pas, començar a desestressar-se, boxejant, “bateando” (el meu preferit!), tirant bolos… sembla mentida però fas esforç físic!

Dues recomenacions:

El Mario Kart amb el volant especial per aquest joc, brutal! jugant sol ja és divertit, imagino que jugant dos a l’hora ha de ser la bomba!!

A més segur que molts hi heu jugat de jovenets no? Tot i que els gràfics estàn molt millorats

& ……..

El Brain Training, pot semblar una parida, però és molt interessant. Pots practicar memòria, càlcul, anàlisis, percepció… Hi ha exàmens i entrenament i la veritat és que acabes agilitzant la ment.

Així que queridos coleguillas ya tenemos nueva distraccióooon… + vasolechecongalletas que mai pot faltar!!

Fran, t’espero dissabte! anda que has tardat en apuntar-te quan t’he dit que teniem la wii, jajajja!

mil besitos a tots!

Alucinante! acabó con todos los pepinos de las verdulerías!! jejeje! la locura vale la pena…

http://www.publico.es/espana/076070/coche/13000/pepinos

Explica la llegenda … i així el príncep va matar el Drac ferotge i de la seva sang en sortí una rosa que regalà a la princesa.

Per no deixar anar aquí tot el rotllo millor mireu aquí on expliquen millor la llegenda de Sant Jordi.

Aquest dia el sento com un dia especial, molt nostre, molt de la nostre cultura, tot i que fora de Catalunya també es celebra a bastants llocs, però és una llegenda de la nostre historia que m’encanta i la trobo molt especial.

De petits sortiem amb el cole a la plaça de la ciutat (igual que la castanyera Xavi, però a Reus era a la plaça del Mercadal! ) a veure les parades de llibres i roses. Era un dia especial. I tot i ara sent més gran i potser veure-ho amb un punt més “dia consumista” em continua agradant la magia d’aquest dia; veure la gent passejar per les Rambles, el Palau Robert, les parades de llibres, tota dona amb la seva rosa… digueu-me cursi, però m’encanta. A més és la Diada de Catalunya i fa que aquest sentiments de nació, de cultura propia, de costums, d’historia…s’incentivi.

Bé, només volia fer una recomanació. Durant aquesta setmana val molt la pena apropar-se a Montblanc, on diuen que va passar la llegenda. Tot el poble es transforma per una setmana en l’época medieval, parades, personatges (tot el poble disfressat), costums… et teletransportes en aquella época i pots degustar una boníssima escudella catalana feta amb una gran olla de fang i servida amb plat i got de fang també, o veure un porquet donant voltes cuent-se, o veure un ferrer forjant el ferro… és encantador, val molt la pena veure-ho. I a la nit, a l’escenari, es representa la llegenda feta pels habitants de Montblanc. Això si, si us ve de gust quedar-vos no olvideu portar una manteta, l’any passat hi vam estar i ens vam pelar de fred!!! Per més info podeu mirar aquesta pàgina.

Que passeu molt bon dia!!

petonets!

Foto sacada de esta web. Un día de estos yo también cuelgo este cartel en mi mesa… juajuajua!!!

Deixo el link del trosset que van aparèixer els dos Cuní’s a la gala del català de l’any. L’autèntic vs l’imitació feta pel Queco Novell del Polònia. Brutal!

A remarcar la professionalitat i el sentit de l’humor del presentador. Si tots ens sapiguèssim riure de nosaltres mateixos d’aquesta manera seriem més feliços…

El rap no té desperdici!

Besitos!

Qui no ha desitjat el llit perfecte? fora mals d’esquena i on no només hi vagis a dormir. Que sigui un espai més de la casa on passar-hi estones… Doncs bé, he trobat en un bloc una selecció de fotografies del millors llits del món (ni que ho diguin!). Amb llits com aquests se’t cau la baba, sobretot amb el primer… Segur que no vols aixecar-te cada matí… Impressionant!

Esperarem que els comercialitzi l’Ikea… jujuju!!

Per cert, Felicitats a les Sandres!!