Planet La Dragonera

“Quan vaig seure per primera vegada a la galeria, vaig sentir quelcom màgic en aquell lloc. Envoltat sota l’immens cel obert, em vaig sentir reviure i renovar amb ell sol el fet d’estar aquí”. En el cor de les Pampas argentines, a 280 km. de Buenos Aires, es troba un lloc màgic: la Estancia Margarita. Amb quasi dos segles d’existència, aquesta antiga finca porta més d’una dècada dedicada al turisme rural.

La seva història, com molts altres relats que tenen a veure amb els viatges, és una història màgica plagada d’anècdotes d’altres temps. Però la més recent de la seva llarga història parla del música David Cummings, que va anar fa tres anys i va quedar meravellat d’ella dedicant-li paraules tan especials com les que donaven inici a aquest post. La seva fascinació pel lloc va fer que acabés comprant-la després de 137 anys sent propietat de la mateixa familia. Qualsevol persona pot anar a aquest bell espai, representant únic d’un estil de vida en decadència.

Si hi ha dues paraules que defineixen aquest lloc són pay i calma. La Margarita és un lloc perfecte on relaxar-se i trobar-se amb un mateix en el més ampli sentit de la paraula. L’entorn format per paisatges de somnis en el qual ‘gauchos’ a cavall pinten l’horitzó i metres i metres de jardins meravellen el nostre descans, no podria ser més adequat.

La quantitat d’activitats que pots realitzar són infinites: anar a cavall en les rutes organitzades, pescar al riu, donar-se un bany a la piscina a l’estiu o regalar-se un deliciós àpat davant la xemeneia si és hivern. Llegir un bon llibre, passejar i explorar la zona, tombar-se a contemplar el paisatge, fer un volt en bicicleta… Pots trobar més informació sobre la història i característiques d’aquest lloc a la seva pàgina web. Segur que quan surtis de La Margarita estàs tan enamorat d’ella com aquell antic hoste que es va quedar per sempre en aquest lloc tan especial.

Foto: pàgina oficial

No conta amb la fama de Père-Lachaise. Però sens dubte és un dels principals atractius turístics de la ciutat de Buenos Aires. Estem parlant del Cementiri de Recoleta, on reposen les restes d’Eva Perón, Adolfo Bioy Casessis, José Hernández i el Premi Nobel Luis Federico Leloir, entre d’altres.

Els terrenys d’aquesta necròpoli van ser expropiats a la Congregación Franciscana el 1820. Dos anys més tard, es va inaugurar amb el nom de Cementiri del Nord, amb el que es va convertir en el primer cementiri públic de Buenos Aires. En un principi va ser d’ús exclusiu per als catòlics, fins que en 1863 el president Mitre va signar un decret que va permetre els soterraments de fidels d’altres religions.