Planet La Dragonera

Foto: ciudaddelaluz.com

“Hi ha alguna cosa més important que la lògica: la imaginació”. El cineasta Alfred Hitchcock acostumava a utilitzar frases com aquesta per a referir-se a l’enorme capacitat del cinema per fer-nos somiar. Avui en dia aquest art, malgrat el seu caràcter comercial, segueix alimentant imaginacions i il·lusionant els espectadors. Amb aquest mateix objectiu neix a Alacant un projecte tan espectacular com genial: la ciutat de la llum. Es tracta d’un alicient més per a viatjar a Alacant. Silenci, acció!

La ciutat de la llum, situada en el paratge d’Aiguamarga, va molt més enllà del concepte d’estudi de rodatge. Es tracta d’un enorme parc temàtic dedicat al món cinematogràfic, amb centenars d’opcions en el seu interior. Els estudis cinematogràfics ja funcionen a la perfecció i han acollit pel·lícules com La Dama Boba, Lo que sé de Lola, Teresa, El Cuerpo de Cristo, Manolete o Astéric i els jocs Olímpics, entre d’altres.

És segur que no ens quedem curts al referir-nos a aquest lloc com espectacular, doncs les xifres parlen per sí soles. La ciutat de la llum serà el complex audiovisual més important d’Europa. Fins a 320.000 metres quadrats que sabran combinar a la perfecció el món del cinema i l’oci.

Es plantejaran atractius recorreguts per les diferents temàtiques de l’univers cinematogràfic que atrauran l’atenció de molts visitants. Després de passar per aquí tornarem a casa coneixent més d’un secret de la gran pantalla.

Foto: jurek d. a Flickr

Diuen els polonesos que el que avui dia és Kazimierz no és ni molt menys el barri que es podia veure fa deu anys. Els seus carrers han passat de ser una zona perillosa a ser el lloc de trobada dels joves per a sortir a prendre alguna cosa a la nit. Kazimierz, abans trist pels seus murs grisos i les seves parets mig en runes, ha canviat de color gràcies a que els inversors estan reconstuïnt els edificis. Avui és la zona bohemia, dels artistes, dels bars singulars i dels concerts al carrer.

Fa anys, Kazimierz va ser una ciutat independent de Cracòvia. Avui, l’antic ajuntament allotja un museu i es recorda poc aquella ciutat que va arribar a ser un gran centre comercial. El 1495 el rey Jan Olbracht va portar tots els jueus de Cracòvia a Kazimierz, que passaria a convertir-se en un barri de la ciuat en el segle XVI. Van conviure jueus i cristians, encara diferenciats en dos nuclis.

És dur mirar enrere per a recordar la història de Kazimierz, però és necessari. Els 70.000 jueus que allí vivien van morir en els camps d’extermini nazis i per això els seus carrers romanen mig abandonats en les darreres décades. Sembla que ara Kazimierz recupera força.

Hi ha molt a veure a Kazimierz, però és sobretot recomenable anar al museu Galícia, que repassa la història dels jueus de Polònia, a través de text i fotografies. A més, tenen exposicions temporals molt bones.

El carrer Szeroka és el centre jueu. Hi ha diverses sinagogues, com la de Popper, la Stara sinagoga i la Remu’h, aquesta darrera daa de l’any 1557. En el mateix carrer, hi ha dos bars o restaurants als quals hauries d’entrar a prendre cafè o a sopar: l’Ariel i l’Alef. A més, a l’hora del sopar, un grup de música yiddish acostuma a tocar en directe.

Foto: jetzenpolis a Flickr

La majoria d’europeus relacionem a Chicago amb el cinema, amb aquells temps dels tiroteigs pels carrers, dels gàngsters, d’Al Capone. Ara Chicago compta amb tranquilitat i respecte, ia xió ho volen fer veure aquells que promocionen la ciutat. Encara així, viuen d’aquell passat, de les moltes rutes i hotels que encara avui s’ofereixen i als quals sarcàsticament els posen el nom de ‘Tour dels gàngsters’.

Grant Park és el cor verd de la ciutat. Chicago respira pau en els seus immensos verds, en les tranquiles aigües del llac Michigan, en els senders que recorren la ribera del llac i per la qual podem veure gent pasejant, fet esport… Resulta curiós seure en un dels seus vancs, mirar enrere i veure a la nostra esquena l’skyline de la ciutat. Una massa d’edificis tristos que semblen aixecar-se al cel tallant-lo. I quan tornes la mirada, allà hi ets, en un altre món diferent en el qual carrers més avall et veus obligat a recórrer diàriament.

Aquest parc começa a l’avinguda Michigan i termina al llac. A Montgomery Wark debem avui dia aquest soberbi parc, doncs va ser la seva lluita, al 1911, la que va aconseguir donar a Chicado una zona verd.

Està dividit en diversos parcs, amb formes i dibuixos diversos. Però tan grans en conjunt que ni amb un sol dia podrien visitar-se. Podràs perdre’t en ells adminant els seus paisatges i gaudint del bon ambient de la zona. Aquest lloc d’esplai s’ha fet a més famós perquè en ell es celebra l‘únic Festival de Música gratuït dels Estats Units. Música clàssica d’estiu per acompanyar aquells qui s’hi apropen.

El Millenium Park o la font de Buckinham són alguns dels llocs més coneguts del parc, un paratge on heu de fer una aturada obligada si mai visiteu la immensitat de Chicago.

Foto: tiseb a Flickr.com

Parlar d’Atenes sense mencionar l’Acròpolis no té sentit. Allotjar-se a Atenes requereix una visita obligada al seu lloc més emblemàtic. Una imponent muntanya rocosa de 80 metres d’altitut coneguda com La Roca domina la ciutat d’Atenes, a Grècia. Sobre ella l’aixeva l’Acròpolis, una de les finalistes en l’elecció de les Noves 7 Meravelles del Món.

Allà dalt, al segle XIII a.C. els micènics van aixecar el que van ser els orígens de les actuals edificacions: una ciutadella fortificada. Tanmateix, la ciutat va aconseguir amb el seguir amb el seu creixement i es va extendre als peus de la ciutadella, als extramurs. Ja en el segle VIII a.C, sobre el principal palau micènic es va aixecar el que actualment és el Partenó: un temple dedicar a la deesa Atenea.

Foto: Valderrama

Viatjar ens fa somiar i gaudir. El cinema també. Què passaria si combinem ambdues coses? Si barregem un entorn privilegiat difne de ser visitat amb el millor de l’art cinematogràfic trobem llocs com Màlaga: una ciutat de cinema.

Mai te l’has imaginat així? Potser ja has pogut veure els atractius museus o passejar per les seves precioses platges però Màlaga té molt a oferir-te si ets un cinèfil actiu. Per començar, aquesta ciutat ha estat el bressol d’un gran nombre d’actors i actrius de gran nivell. Antonio Banderas, María Barranco, Victoria Abril, Fran Perea, Pepón Nieto i Pablo Puyol, entre d’altres, són talents d’aquest racó d’Andalusia.

Però la vinculació de Màlaga amb el setè art no acaba aquí. El gust pel cinema es respira a molts llocs de la ciutat. Són molts els carrers d’aquesta terra que han estat testimonis de rodatges de rellevants pel·lícules nacionals i internacionals. Aquí es va rodar l’adaptació al cinema de la famosa El camí dels anglesos. Els darrers de Filipina o La conquesta del Pacífic també van escollir Màlaga com a localització.

Però si hi ha un lloc on cada any es respira màgia de cinema aquest és el Teatro Cervantes. Aquest lloc acull cada any, des de 1998, el Festival de cinema espanyol de Màlaga, l’objectiu del qual és afavorir la difusió i promoció de la cinematografia espanyola. Ho fa mitjançant la projecció de llargmetratges, curtmetratges i documentals acompanyats de debats i fòrums. L’edició de 2008 ja està en marxa i durarà fins el proper dia 12 d’abril, no te la pots perdre!

Foto: Mazintosh a Flickr

Com neix un geni? Quines circumstàncies externes el porten a interpretar el món d’una manera única a la resta? Quins pisatges, escenes o situacions l’inspiren de forma que tot el que toca es converteix en art?

Aquestes són algunes de les qüestions que podem plantejar-nos entorn a figures com les del gran pintor universal Pablo Picasso. Sense cap dubte, molts respondran que la major inspiració de l’artista en els seus inicis va ser la seva Màlaga natal. I el cert és que, encara que això sigui així, hi ha una altra ciutat clau en la seva vida que, en ocasions, s’oblida: la Coruña

No tots saben que aquesta ciutat va veure néixer el pintor durant quatre anys. Allà va estar l’escola on va realitzar els seus primers dibuixos, el lloc on va fer la seva primera exposició i d’aquí són els primers crítics que van veure en ell un futur brillant.

Foto: netpalantir a Flickr

La stare miasto, com denominen els polonesos el seu casc antic de Cracòvia (Polònia) és un dels llocs més interessants de la ciutat. És acollidor, sorprenent, amb el remor just per a no sentir-te agobiat i estar a gust passejant, amb història, amb present, amb botigues i locals comercials, habitants i turistes, rincons preciosos i tot el que fa imprescindible visitar-lo.

La millor porta d’entrada al casc antic és brama Florianska, una de les set portes de la muralla que avui encara es sosté en peu. Darrera d’ella es pot veure la barbacana, un bastió circular que es va construir per a que la defensa de la ciutat fos encara més sòlida.

A partir d’aquí es pot entrar passejant pel carrer Florianska. És una via del tot comercial, amb aquelles botigues que podem trobar a totes les grans ciutats europees. Fins aquí, res especial, però atenció, no per això heu de passar de llarg perquè entre establiment i establiment hi ha edificis renaixentistes de gran bellesa.

A Florianska podeu trobar algun dels millors cafès de la ciutat. Són cafès durant el dia i bars per a joves a la nit. Pregunteu per ells, no estan a peu de carrer, haureu d’entrar en els edificis i pujar les escales. Té la seva gràcia.

Foto: puroticorico a Flickr

Sense cap dubte, aquell qui va a Barcelona i no visita les Rambles és com aquell qui viatja a París i no ve la Torre Eiffel o es desplaça a Pisa i no fa la típica foto sostenent la torre inclinada. Un podria passar hores i hores a Les Rambles observant, senzillament, sense fer més. Acompanyeu-nos en el nostre recorregut pel carrer barceloní en un dels passeigs més recordats si t’allotjes a Barcelona.

Les Rambles uneixen la Plaça Catalunya amb el monument de Cristòfol Colom. Són uns dos kiòmetres de distància en els quals es pot veure de tot. És una zona turística, per tant, a banda i banda, hi ha desenes de botigues de roba, restaurants, bars i altres comerços.

Només comencem a caminar ens trobem amb una font a la nostra dreta. Poc remarcable, a simple vista, però es tracta de Canaletas, la font on es reuneixen tots els seguidors del Barça per a celebrar les victòries del club. A més, la llegenda diu que qui veu del seu aigua tornarà a Barcelona algun dia.

En aquest tram de Les Rambles es troben tots els kioscs i les botigues on es venen animals i també els netejadors de sabates. Continuem i trobem les primeres botigues de flors, de tots els tamanys i colors, i per a tots els gustos. A mà esquerra, en una de les voreres laterals, està el Museu de la Eròtica, amb més de 800 peces que el converteixen en un centre didàctic sobre la matèria.

Foto: La Marga a Flickr.com

The Corrs, Sinead O’Connor, The Chieftains y U2 tenen una cosa molt important en comú: tots aquests grups de música són irlandesos. D’una o altra manera, han deixat petjada als carrers de Dublín: et ve de gust fer un recorregut per aquests llocs? Segueix el Rock n’ Roll Trail i gaudeix, tant si ets un amant de la música com si no.

Hi ha una vintena de llocs marcats per la música que recomanem que visitis en alguna escapada de cap de setmana gràcies al vols barats a Dublín que existeixen des de qualsevol punt d’Europa. És senzill reconéixer-los gràcies a una plaza en forma de disc que ens indica a quin grup es refereix el lloc i quina importància va tenir a la seva història. Si coneixes on es troben és fàcil que facis l’itinerari al teu aire. Si no, passa per l’oficina de turisme del carrer Suffolk i sol·licita fer una visita guiada.

Un dels llocs emblemàtics és el pub O’Donoghue’s, on The Dubliners es reunia cada divendres per a tocar. Allà va sorgir aquesta vanda l’any 1962 i es van fer famosos gràcies a les seves actuacions al local.

Tampoc pots deixar de visitar la famosa paret plena de graffitis en la qual U2 va gravar els seus àlbums. Justament al costat estan els Estudis Windmill Lane, la fàbrica dels tres primers treballsd de la banda de Bono.

Des de principis de 2007, la magnífica catedral de Palma de Mallorca o ‘La Seu’, compta amb una atractiu agefit. El pintor mallorquí Miquel Barceló va reformar la Capella del Santíssim o de Sant Pere del temple amb la creació d’una paret ceràmica policromada, que recrea la multiplicació dels pans i els peixos, i la transformació de cinc grans vitralls. Per si fóssin pocs els atractius de viatjar a Mallorca, aquest n’és un altre.

El retaule de ceràmica cobreix quasi tots els murs de la capella i ocupa una superfície d’aproximadament 300 metres quadrats. Els vitralls mesuren 12 metres d’alçda i estan dissenyats per a adquirir coloracions diferents tot depenent de l’hora del dia o de l’estació de l’any. La intervenció de Barceló es completa amb la realització del mobiliari litúrgic, fet amb pedra de Binissalem, que està composat per l’altar, la cadira presidencial i dos bancs per a la coral.

Segons apunta Mercè Gambús, de l’Universitat de les Illes Balears, a la pàgina web de la Catedral, la capella de Barceló recrea “l’iconografia evangèlica de la multiplicació dels pans i els peixos i de les noces de Canà com a recolzament al simbolisme eucarístic focalitzar entorn el Crist ressuscitat”. A més, indica que la il·luminació grisosa dels vitrals accentua l’atmosfera marina de la catedral i reforça simbòlicament la funció de la capell, de reseva i adoració del Santíssima Sacrament.