Planet La Dragonera

Nova Zelanda conta en la seva regió amb un atractiu i enorme lloc molt cosmopolita: Auckland, coneguda arreu del món com la ciutat dels velers per les seves perfectes condicions per al desenvolupament d’esports aquàtics i de vela.

Però a més del turisme esportiu i d’aventura, Auckland ofereix nombroses opcions vinculades a l’art i a l’entreteniment. L’Auckland Museum, on s’exhibeixen nombrosos objectes de la cultura maorí, l’altíssima Sky Tower, el parc de diversions Rainbow’s End, el Museu Marítim Nacional de Nova Zelanda i l’Auckland Art Gallery són alguns dels llocs interessants per a recórrer.

Considerada com una de les més grans del món, la Vermella és la plaça més famosa de Moscou. Es troba situada en el barri comercial conegut com Kitay gorod, té 695 metres de longitud i 130 metres d’ample.

És inevitable viatjar fins a Moscou i no passar per aquest interessant lloc a l’aire lliure que en el passat va ser escenari d’importants esdeveniments històrics. Allí neixen, en totes direccions, els principals carrers que són perllongats per autopistes fins a les afores de la ciutat, característica que la converteix en el centre de la regió i de tota Rússia.

Si comences un viatje a través de Dinamarca, ja sigui en cotxe, tren o bicicleta, és probable que les teves passes es dirigeixin de manera gairebé instintiva cap a la principal atracció turística del país: Copenhage. És normal, tenint en compte que per a molts de nosaltres és l’únic nom de ciutat que ens sona d’aquest país. No obstant, hi ha altres molt bones parades en el camí. Una d’elles és Aalborg.

La ciutat d’Aalborg es troba en el nort de la Jutlania i al sud de Limfjorden, just a la ribera sud del riu que divideix totes dues parts de la península. La seva situació és per tant estratègica. És un lloc de pas obligat si la teva intenció és arribar fins a la punta de la península danesa, a Skagen; per això, i ja que és així, val la pena parar-se per a disfrutar del que ofereix la ciutat.

Gènova és una ciutat emparentada des de fa segles amb els viatjes marítims. Va nèixer com una petita aldea a la vora del mar de Ligúria com a conseqüència del comerç entre mercaders fenicis pel Mediterrani, i ja al segle III a.C. va convertir-se en un important port mercantil dels romans. Quan l’Imperi Romà va caure, Gènoca va perdre part de la seva importància fins que el segle XII van construir una important flota marítima que rivalitzava amb la mateixa Venècia. Segles després, al XVI, era tanta la seva riquesa que al seu port arribaven gran part del metalls preciosos procedents d’Amèrica.

Actualment, gran part dels edificis burgesos d’aquesta ciutat provenen d’aquells segles, com per exemple, la mansió d’Andrea Doria, almirant genovés que va servir sota les ordres del Papa; o com el Palau Rosso, avui dia, museu: o el Palau de San Giorgio; o, sobre tot, el Palau Ducal a la Plaza de Ferrari, potser el més important dels monuments de la ciutat.

Els carrers de la localitat de Tàrrega, a la província de Lleida, s’omple de teatre el segon cap de setmana de setembre des de fa 26 anys. Durant aquests dies la població celebra la Fira de Teatre al Carrer i esdevé la capital de les arts escèniques. Actors, malabaristes, programadors i públic en general es reuneixen per veure les propostes artístiques més actuals.

Del 6 al 9 de setembre, Tàrrega ha sigut un aparador profesional però també una festa popular en la què conviuen els més diversos llenguatges artístics: dança, circ, text, titelles, cabaret… A la cita han acudit 86 companyies de teatre procedents de distintes parts del món (Argentina, França, Holanda…), que han ofert 247 passes. La major part dels espectacles són de teatre de carrer, el senyal d’identitat del certàmen, i per tant, són gratuïts.

París conté història per tots els porus; i aquesta es troba, moltes vegades, als cementiris. Charles Baudelaire, François Truffaut i Jean-Paul Sartre són alguns dels morts il·lustres que descansen eternament als diversos camposants de París.

El visitant ociós i melancòlic podrà demorar-se en la decadent necròpoli de Montmartre (atravessat per un pont creuat per automóvils), en els senzills i immutables jardins de Montparnasse (les seves grans avingudes acotades per una gespa sempre igual) i, sobre tot, en el què es troba a l’enorme muntanya de Père-Lachaise (carrer del Repós, núm. 16). El visitant menys melancòlic que vulgui disfrutar d’una mica de calma, tindrà prou amb deixar-se caure en aquest bosc d’arbres i tombes.