Planet La Dragonera

Foto: zoonabar a Flickr

A Cuba no hi ha tertúlia, ni ball, ni festa, ni instants de relax si el ron no està com a testimoni. Porta dècades essen protagonista de tot moment especial que hi hagi. En la seva justa mesura és un dels grans plaers de la vida a l’illa.

Més que una simple beguda és una de les peces principals d’aquest trencaclosques de sensacions que forma l’estil de vida cubà. Després d’haver parlat de tantes begudes i costums gastronòmiques del món, ¿com ens oblidarem del seu deliciós rom? Desafortunadament no podem convidar-te a una copa virtual però, com a mínim, et posem en situació per a quan estiguis allà.

Hi ha molts roms en el món, tanmateix, el cubà és considerat per molts com el rom per antonomasia. Un sabor caribeny que pocs deixen sense provar quan visiten l’illa. El secreta està potser a totes les característiques que l’envolten: una mimada elaboració, un clima molt adequat i una matèria prima única. Sembla, a jutjar per l’èxit, que el rom cubà s’encomana a més durant la seva elaboració del seu caràcter isleny, alegre i màgic, d’aquells qui ho elaboren.

Tan popular ha arribat a fer-se aquesta beguda que la llista de marques encarregades de la seva elaboració és increíblement gran. La marca estrella és Havana Club, que produeix 30 milions de litres a l’any.

En aquest enllaç pots seguir endinsant-te a l’univers d’aquesta beguda, mundialment coneguda, accedint a informació sobre la seva història, els diferents tipus de rom o curiositat molt interessants.

Hi ha hotels de tots els colors, estrelles, ubicacions… Però per a hotel extrany, curiós, inimaginable, sorprenent i divertit, el Das Park Hotel, situat a Ottensheim (Àustria). Es tracta d’un allotjament situat a l’interior d’unes grans canyeries de formigó. Sí, sí, no diem cap bogeria.

Aquesta construcció és idea de l’artista Andreas Strauss. El seu objectiu és donar facilitats a aquells viatgers que tenen poc pressupost perquè en realitat el preu d’aquest hotel tan singular el marca el propi hoste. Es tracta del “pagui el que vulgui”, com si d’una espècia d’almoina es tractés. No està fet per a que la gent marxi sense pagar, però sí per a que ningú tingui problemes d’allotjament. Els diners s’inverteixen en el propi projecte.

Hi ha un total de tres cilindres. El preu que Andreas Straus va haver de pagar per ells és de 5.000 euros. A això cal afegir el mobiliari que hi ha a cacascun, que és senzill però bàsic. Amb els diners que van pagant els hostes va cobrint la despesa.

Aquests grans tubs estan situats a la vora del Danubi, an una zona de camping municipal. Aquest detall és important ja que els clients han d’utilitzar els seveis de la zona. La seguretat és total en tots els sentits. Cada client té un codi de seguretat per a entrara la seva habitació de ciment vàlid des de les 15 hores del dia d’arribada fins a les 12 hores del dia de sortida. A més, cada canyeria pesa 9,5 tones, la qual cosa significa que per molt que la vulguin moure o intentar destuir serà completament impossible.

L’hotel està obert de maig a octubre, que és quan va millor temps. Ara, la idea es vol exportar a Eslovènia. Coneix més entrant a la seva pàgina web, no t’ho pots perdre.

Fotos: Dietmar Tollerian / www.dasparkhotel.net

El món dels viatges i el de la lectura han estat vinculats des de fa molt temps. Si llegir és un viatge a través de la imaginació i viatjar és com obrir les pàgines d’un llibre nou que ens portarà a una aventura inoblidable aleshores, qui s’atrexeix a negar que ambdós ens estan unint mitjançant una màgica connexió? La llibreria Altair és un dels llocs on aquesta amistat viatges-lectura es fa més especial que mai.

Sembla una llibreria però, en realitat, és molt més que això- Va nèixer a una ciutat molt linterària: Barcelona, allà per l’any 1979 el seu esperit cultural i vocació turística l’han portat a convetir-se en la major llibreria d’Europa especialitzada en viatges. La pervivència i l’èxit que han tingut durant tots aquests anys potser resideix en el seu caràcter multidisciplinar perquè, a més d’una llibreria és també un centre cultural on s’organitzen interessants activitats i un perfecte punt de trobada per a totes aquelles persones amb ànima viatgera.

Si vas a aquest lloc bé a Madrid o a Barcelona o a través de la seva biblioteca virtual, trobaràs llibres de totes les tempatiques amb els quals posar-te en situació per al teu proper viatge, obtenir idees per als teus destins o, simplement, aclarir les teves inquietuds i enriquir-te coneixent altres zones del planeta. Podràs trobar llibres d’importació, guies de viatge, un dons documental de més de 60.000 referències per a preparar els teus viatges, cartografia de qualsevol lloc del món en diversos idiomes i així fins a una quantitat inimaginable de recursos útils.

Recorda aquest suggerent lloc i la frase que diu que el món és un llibre, i qui no viatja, llegeix només una pàgina. Fes una aturada en el camí i arriba a Altair, el lloc de trobada dels cors viatgers com el teu. Segur que la teva història té un final feliç.

Ara, la llibreria compta amb el seu propi bloc, altairblog.com

Foto: shadowgate a Flickr

Parlar de lavabos a un blog sobre viatges no acostuma a ser quelcom molt atractiu, però si parlem del Japó, bressol de la tecnologia sofisticada, el tema es converteix en fascinant. Tant que hem arribar a escoltar a viatgers confessar que han anat al bany exclusivament per a fotografiar-los. No és d’extranyar a jutjar per les sorprenents característiques que incorporen. Japó és probablement el país que compta amb els banys més curiosos del món.

No hi ha molts països on poguem trobar banys amb una tecnologia tan avançada com aquí. Tradicionalment els japonesos han utilitzat un tipus de labavo molt diferent al nostre consistent en les tradicionals plaques turques: una espècie de letrines al nivell del terre on enlloc de seure els usuaris han d’ajupir-se.

Però en els darrers anys els japonesos han desenvolupat i incorporat als seus lavabos inodors dignes d’una pel·lícula de ficció, els més avançats del món. De tal manera que si vas al Japó, fins i tot el moment d’anar al bany es convertirà en tota una experiència. Trobaràs des de lavabos amb bidé inclòs fins a fil musical, passant per altres sensors que obren automàticament o escalfen la zona quan seguis. Gran part d’ells estan dotats de comandaments més o menys sofisticats. Alguns, fins i tot et permetran escollir la quantitat, temperatura i pressió de l’aigua, el tipus de rentat, etc,. Increïble oi?

Si ets dona podràs trobar en els banys femenins la anomenada Princesa del so. Aquest artilugi va néixer per la necessitat de les dones japoneses de tirar constantment de la cadena amb l’objectiu d’evitar sons que poguessin avergonyir-les. Donada la generalitat d’aquest costum i per estalviar aigua, han incorporat un botó que emet un so continuat d’aigua, com si fos un rierol. Realment la vida al Japó és una vertadera caixa de sorpreses. Si un bany desperta la curiositat per visitar-lo, imagineu com serà allò realment important. Només una advertència final. Si no teniu idea de com utilitzar els lavabos, compte amb l’aigua! Més d’un turista a acabat ben xop…

Foto: ciudaddelaluz.com

“Hi ha alguna cosa més important que la lògica: la imaginació”. El cineasta Alfred Hitchcock acostumava a utilitzar frases com aquesta per a referir-se a l’enorme capacitat del cinema per fer-nos somiar. Avui en dia aquest art, malgrat el seu caràcter comercial, segueix alimentant imaginacions i il·lusionant els espectadors. Amb aquest mateix objectiu neix a Alacant un projecte tan espectacular com genial: la ciutat de la llum. Es tracta d’un alicient més per a viatjar a Alacant. Silenci, acció!

La ciutat de la llum, situada en el paratge d’Aiguamarga, va molt més enllà del concepte d’estudi de rodatge. Es tracta d’un enorme parc temàtic dedicat al món cinematogràfic, amb centenars d’opcions en el seu interior. Els estudis cinematogràfics ja funcionen a la perfecció i han acollit pel·lícules com La Dama Boba, Lo que sé de Lola, Teresa, El Cuerpo de Cristo, Manolete o Astéric i els jocs Olímpics, entre d’altres.

És segur que no ens quedem curts al referir-nos a aquest lloc com espectacular, doncs les xifres parlen per sí soles. La ciutat de la llum serà el complex audiovisual més important d’Europa. Fins a 320.000 metres quadrats que sabran combinar a la perfecció el món del cinema i l’oci.

Es plantejaran atractius recorreguts per les diferents temàtiques de l’univers cinematogràfic que atrauran l’atenció de molts visitants. Després de passar per aquí tornarem a casa coneixent més d’un secret de la gran pantalla.

Et continuem presentant recursos útils pels teus viatges. En aquesta ocasió l’escollit és Yahoo Trip Planer. Es tracta d’un petit i útil planificador que ens permet facilitar en gran mesura la tasca de buscar destinació de vacances. Amb el senzill acte de cliclar en alguns dels destins del mapa, aquesta eina serà capaç de donar-nos informació de tot tipus sobre el lloc: rutes disponibles, llocs de major interès, llistes d’hotels de la zona, informació sobre mitjans de transports… Planejar una escapada en poc temps és ara més fàcil que mai.

La verdadera utilitat d’aquest lloc s’estableix gràcies a la interacció entre els usuaris que van creant diverses opcions de viatge i intercanviant els seus diaris de vacances. En crear el teu viatge podràs incloure molts detalls: introduir la data de sortida i tornada, incorporar enllaços útils, classificar-ho mitjançant tags i escollir amb quines persones vols compartir la informació.

Tu comparteixes i altres comparteixen amb tu. D’aquesta manera, a més de servir com a bon organitzador davant els teus viatges, aquest portal et dóna avantatges pròpies de les xarxes socials en convertir-se en un dinàmic punt de trobada en el qual intercanviar tot tipus d’informació, fotos de Flickr, opinions, vídeos, notícies i inquietuds.

Una altra de les possibiltiats és escollir una destinació ja feta per altre usuari per a copiar-la i modificar-la afegint-hi nous recorreguts, idees i dades. D’aquesta manera, Yahoo Trip Planer va creixent cada cop més. Comença a provar aquesta eina. Entra a la seva pàgina i fes la primera cerca. Segur que et portarà a alguna escapada el proper estiu.

Foto: Casadelabad.com

Hotels amb encant. Només pronunciar-ho ja sona bé. Ràpidament la nostra ment s’activa i ens imaginem gaudint d’algún preciós paratge amb el qual omplir de diversió i relax les nostres vacances, ponts i o escapades de cap de setmana. En aquest post trobaràs una selecció de tres destins diferents, un d’ells català. El Molino de Morillas, a Granada, l’Hotel Grevol de Girona i la Posada Real La Casa del Abad de Ampuda, a Palencia. Quin escolliràs? Segur que et costarà decidir-te.

Si entre les nostres prederències es troba la zona d’Andalusia, una bona opció serà allotjar-nos en el Molino de Morillas de Granada, un antic molí de farina rehabilitat, amb vistes meravelloses cap a la Sierra de Castril. Podràs gaudir d’un dels sis apartaments de lloc als quals no els falta ni un detall: deliciosa gastronomia, atractives activitats a l’aire lliure i, per suposat, la possibilitat de realitzar sessions de relaxació i hidroteràpia.

L’Hotel Grevol de Girona també és un lloc perfecte per a una escapada. Simplement la seva ubicació, una preciosa vall en ple Pirineu oriental, és ja un motiu per a visitar-lo. A més, la bellesa natural del seu entorn t’encantarà. Aquí també hi ha lloc per al descans i la relaxació gràcies a la seva zona SPA que inclou jacuzzi, saunes, banys de vapor, dutxes a pressió, solarium, etc,.

La nostra darrera proposta tampoc està gens malament. Et convidem a que coneguis la Posada Real La Casa del Abad de Ampudia. Es tracta d’un bonic i emblemàtic edifici rehabilitat del segle XVII a Palencia. En el seu interior destaquen les suites amb hidromassatges i jacuzzis, una autèntica meravella, així com el restaurant El Arambol, inclòs en la guia Michelín com un dels seus millors llocs on dinar.

Foto: jurek d. a Flickr

Diuen els polonesos que el que avui dia és Kazimierz no és ni molt menys el barri que es podia veure fa deu anys. Els seus carrers han passat de ser una zona perillosa a ser el lloc de trobada dels joves per a sortir a prendre alguna cosa a la nit. Kazimierz, abans trist pels seus murs grisos i les seves parets mig en runes, ha canviat de color gràcies a que els inversors estan reconstuïnt els edificis. Avui és la zona bohemia, dels artistes, dels bars singulars i dels concerts al carrer.

Fa anys, Kazimierz va ser una ciutat independent de Cracòvia. Avui, l’antic ajuntament allotja un museu i es recorda poc aquella ciutat que va arribar a ser un gran centre comercial. El 1495 el rey Jan Olbracht va portar tots els jueus de Cracòvia a Kazimierz, que passaria a convertir-se en un barri de la ciuat en el segle XVI. Van conviure jueus i cristians, encara diferenciats en dos nuclis.

És dur mirar enrere per a recordar la història de Kazimierz, però és necessari. Els 70.000 jueus que allí vivien van morir en els camps d’extermini nazis i per això els seus carrers romanen mig abandonats en les darreres décades. Sembla que ara Kazimierz recupera força.

Hi ha molt a veure a Kazimierz, però és sobretot recomenable anar al museu Galícia, que repassa la història dels jueus de Polònia, a través de text i fotografies. A més, tenen exposicions temporals molt bones.

El carrer Szeroka és el centre jueu. Hi ha diverses sinagogues, com la de Popper, la Stara sinagoga i la Remu’h, aquesta darrera daa de l’any 1557. En el mateix carrer, hi ha dos bars o restaurants als quals hauries d’entrar a prendre cafè o a sopar: l’Ariel i l’Alef. A més, a l’hora del sopar, un grup de música yiddish acostuma a tocar en directe.

Foto: jetzenpolis a Flickr

La majoria d’europeus relacionem a Chicago amb el cinema, amb aquells temps dels tiroteigs pels carrers, dels gàngsters, d’Al Capone. Ara Chicago compta amb tranquilitat i respecte, ia xió ho volen fer veure aquells que promocionen la ciutat. Encara així, viuen d’aquell passat, de les moltes rutes i hotels que encara avui s’ofereixen i als quals sarcàsticament els posen el nom de ‘Tour dels gàngsters’.

Grant Park és el cor verd de la ciutat. Chicago respira pau en els seus immensos verds, en les tranquiles aigües del llac Michigan, en els senders que recorren la ribera del llac i per la qual podem veure gent pasejant, fet esport… Resulta curiós seure en un dels seus vancs, mirar enrere i veure a la nostra esquena l’skyline de la ciutat. Una massa d’edificis tristos que semblen aixecar-se al cel tallant-lo. I quan tornes la mirada, allà hi ets, en un altre món diferent en el qual carrers més avall et veus obligat a recórrer diàriament.

Aquest parc começa a l’avinguda Michigan i termina al llac. A Montgomery Wark debem avui dia aquest soberbi parc, doncs va ser la seva lluita, al 1911, la que va aconseguir donar a Chicado una zona verd.

Està dividit en diversos parcs, amb formes i dibuixos diversos. Però tan grans en conjunt que ni amb un sol dia podrien visitar-se. Podràs perdre’t en ells adminant els seus paisatges i gaudint del bon ambient de la zona. Aquest lloc d’esplai s’ha fet a més famós perquè en ell es celebra l‘únic Festival de Música gratuït dels Estats Units. Música clàssica d’estiu per acompanyar aquells qui s’hi apropen.

El Millenium Park o la font de Buckinham són alguns dels llocs més coneguts del parc, un paratge on heu de fer una aturada obligada si mai visiteu la immensitat de Chicago.

Foto: iorentey a Flickr.com

Has sentit mail la paraula aviofòbia? Segurament fins i tot l’has viscuda en primera persona. La por a volar és quelcom més comú del que et penses. Segurament moltes de les persones que llegeixen els nostres articles amb esperit aventurer i ànima de viatgers sacrifiquen tots els seus desitjos exclusivament per les dificultats que els suposa pujar a aquest mitjà de transport, encara que molt ho neguin i diguin repetidament: és el més segur del món.

Per què tot el teu sistema nerviós s’activa davant la idea de pujar a un avió i, tanmateix, estàs completament tranquil en un viatge en cotxe a una velocitat elevada? I el que és més important, per què anticipes tant la teva por? La majoria de les persones amb aviofòbia acostumen a obsessionar-se amb aquest tema només conèixer la notícia que han de pujar a un avió.

No importa el temps que quedi fins aleshores. Això fa que ells mateixos s’autogestionin, creant un estat d’ansietat que no es correspon amb la realitat i perdent energies. Per a començar, ¡deixa de fer això! No deixis que la teva ment et controli, sinó a l’inrevés. Tracta de practicar algun exercici de relaxació, xerra amb un company, intenta oblidar-te d’on ets i relaciona-ho amb un viatge qualsevol en tren o cotxe.

La darrera cosa que podem aconsellar pot semblar irònic però és del tot cert. La millor forma de perdre la por a l’avió és volar, convertir aquesta activitat en un acte quotidià com qualsevol altre. Així que obliga’t a viatjar més sovint. Com sabem que de dir una cosa a fer-la hi ha un bon troç, et deixem més consells en els següents enllaós per a que et costi molt menys superar la teva por a volar. Intenta-ho. Sentir-nos més lliures és una cosa per la qual val la pena lluitar.