Planet La Dragonera

Una imatge de la videoconferència de Gmail

Google ha afegit una nova característica al ja de per si complet servei de correu electrònic en línia (webmail) gratuït Gmail: la possibilitat de realitzar videoconferències amb els nostres contactes.

Fins ara, Gmail disposava de la funcionalitat de missatgeria instantània proporcionada pel protocol GTalk. Aquest es pot usar també mitjançant un programari instal·lable en el sistema operatiu de l’ordinador, però pel que he pogut veure ha davallat el nombre d’usuaris d’aquest darrer gràcies a la integració en Gmail, on podem veure un requadre a mà esquerra amb els nostres contactes, als quals podem obrir una finestra de diàleg si estan en línia.

La funcionalitat recentment presentada per Google permet ampliar aquesta funció de missatgeria instantània a converses amb àudio i vídeo incorporat, el que s’anomena videoconferència. Per tal d’accedir-hi, el primer pas és la descàrrega i instal·lació d’una petita peça de programari que s’afegirà al sistema operatiu i el navegador, el que s’anomena un plug-in.

Aquest programa, totalment gratuït i que es pot baixar de la Xarxa sense haver-nos de registrar enlloc ni fer cap mena de pas previ, s’executa de forma directa i és el que permet a Gmail poder accedir a la imatge que capta la càmera web (webcam) i l’àudio que captura el micro, al mateix temps que gestiona la transferència de dades que flueixen des de l’altra banda.

Les aplicacions de videoconferència acostumen a utilitzar programes que s’instal·len en el sistema operatiu, diferents del navegador tot i que poden tenir cert grau d’integració. Aquest és el cas de Skype, potser el programa més conegut d’aquesta mena i que gaudeix de més predicament entre els usuaris. Ja que Skype facilita poder trucar des de l’ordinador a números de telèfon “convencionals” (fixes i mòbils nacionals o de fora del país), la integració en el navegador es basa en reconèixer els números de telèfon que surten a les pàgines web i, amb un sol clic, marcar-los i fer-hi una trucada.

Google no ha tingut gaire sort amb GTalk, car no és un programa gaire usat tret de la funcionalitat inclosa en el servei Gmail i que he esmentat tot just fa un moment, enfront de la competència. El Live Messenger de Microsoft en les nostres latituds i l’ICQ i AiM (AOL Instant Messenger) als Estats Units dominen el panorama. Per la VoIP (Veu sobre IP per la seva denominació anglesa) l’Skype (també esmentat en aquest mateix article) porta la veu cantant.

Així doncs, aquesta nova funcionalitat pot (i probablement vol) ser un intent per part de la multinacional del sector per arrabassar part de la quota de mercat d’aquests programes líders, en definitiva una tornada a primera plana d’un sistema que d’ençà de la seva integració amb Gmail no ha generat gaires noves noticies que cridin l’atenció del gran públic.

Per a la realització d’aquesta nova funcionalitat, Google ha emprat estàndards de la Web acceptats per tothom, com els protocols XMPP o RDP. Per a la transmissió de vídeo s’ha confiat en el protocol H.264, un còdec d’alta definició de vídeo creat per diverses institucions internacionals com l’ISO. Aquest còdec té la virtut de permetre la transferència d’imatge a través de xarxes telemàtiques amb una qualitat molt bona i consumint molt poc ample de banda. Això facilita que, per exemple, puguem tenir vídeo a pantalla completa amb una qualitat més que decent (sempre i quan la càmera web de què disposem a l’ordinador estigui a l’alçada).

De fet, la mateixa Google té un compromís amb els usuaris per emprar estàndards oberts en els seus programes de comunicacions. Així, de passada, també es garanteix que terceres parts puguin interactuar amb les aplicacions de la companyia del cercador.

El funcionament de la videoconferència en el Gmail és molt simple, seguint la tradició d’una interfície molt còmoda per als usuaris novells. Tan sols hem d’obrir una finestra de xat amb l’usuari que estigui connectat i vulguem parlar-hi, i a la part inferior ens sortirà un indicatiu que ens obrirà la finestra de videoconferència. L’altra part, l’altre usuari, ha d’acceptar la trucada, el que equival a despenjar el telèfon en una trucada “de tota la vida“.

A partir d’aquí, podem seguir la videoconferència en una finestra que podrem separar del navegador web, o bé fer-ho maximitzat a tota pantalla.

El plug-in està disponible de moment per a Windows i Mac OS X, essent compatible amb els navegadors web Firefox (versió 2.0 o superior), Internet Explorer (versió 6.0 o superior), Safari (3.0 o superior) i Google Chrome (com no!), i de moment no hi ha noticies d’una versió per a Linux. No deixa de ser curiós per a una empresa que recolza obertament el programari lliure i fins i tot l’empra per als seus propis projectes (cas de la plataforma Android per a telèfons mòbils basada en GNU/Linux) no hagi comptat amb una versió del sistema del pingüí per a aquest plug-in.

Aquesta funcionalitat no ha estat implementada en el programari Google Talk per a Windows, pel que només la podrem emprar des de l’interficie d’aquesta xarxa de missatgeria instantània que es troba integrada amb Gmail.

Als internautes sense cap mena de dubte els serà molt còmoda la integració d’un nou servei en el correu electrònic de Google, ja que al seu torn aquest està integrat amb una sèrie d’eines com el calendari o el lector de feeds RSS, contribuint d’aquesta manera a eixamplar el concepte de “sistema operatiu en línia” en una nova direcció. Ara, i a través del navegador web ja podem usar una funció més.

La presentació d’aquesta nova funcionalitat coincideix en el temps amb la presentació per part de Microsoft d’una sèrie de novetats per als seus serveis Live. I és que la competència entre ambdues empreses per captar l’atenció dels internautes i seduir-los és molt forta. Mentre la companyia de Steve Ballmer aposta per continuar lligant la majoria dels serveis en línia a Windows i a una presentació gràfica molt acolorida i amb gran quantitat d’elements (el que en alguns casos ha provocat les protestes com en el cas del nou Hotmail que, segons molts usuaris va més lent que abans), mentre que Google busca més la simplicitat i que sigui multiplataforma.

Fa uns dies la companyia canadenca RIM (Research In Motion) anunciava la disponibilitat dels principals serveis Live de Microsoft per als seus coneguts i populars smartphones. Sense usar ni el majoritari Symbian ni el Windows Mobile de Microsoft (sempre una aposta segura comercialment parlant), RIM ha sabut treure partit d’una idea que fou pionera en explotar, el correu electrònic en temps real, per fer-se amb el liderat inqüestionable en el mercat dels telèfons mòbils intel·ligents per al sector empresarial.

Al nostre país és estrany veure un directiu d’empresa sense una BlackBerry, tal ha estat l’impacte que aquests smartphones han produït en el nostre mercat. I RIM n’és conscient, així mateix que per a mantenir l’èxit, tan sols li cal continuar garantint els millors serveis en línia, i és per això que ha decidit donar un pas més enllà i acordar amb Microsoft l’ús dels seus populars serveis en línia: el correu electrònic Hotmail i la missatgeria instantània Messenger.

Cal no oblidar que si bé a altres llocs del món no és així, a l’Estat Espanyol l’impacte de Messenger és extraordinari, essent líder de mercat indiscutible en el seu sector; fins a entre un 30 i un 40% de la població estatal és usuària de Messenger, i això equival a tenir un compte de Hotmail. Aquest servei és molt usat fins i tot durant la jornada laboral, en la qual molts treballadors s’”escaquegen” de la feina connectant-s’hi per parlar amb els seus amics i amigues.

La integració dels dos serveis Live es produirà de forma immediata en els nous terminals que surtin a la venda, i per als que ja estiguin en circulació es podrà descarregar el pack d’aplicacions des d’una adreça expressament habilitada. A partir d’aquí, i un cop instal·lades les aplicacions, els usuaris disposaran de les icones per accedir-hi des del menú principal del telèfon.

El correu de Hotmail es sincronitzarà en temps real de la mateixa manera que els altres comptes configurats amb la BlackBerry, i en el Messenger podem gaudir d’emoticones per afegir a les nostres converses, igual que en les versions de sobretaula.

És considerada una de les “plagues” que afecta a la Internet actual, i fins i tot se l’ha equiparat amb una amenaça a la seguretat; i és que no és per a menys. Tot i que un correu de propaganda no ens pot fer gaire mal, es calcula que prop del 90% del tràfic corresponent al correu electrònic que circula diàriament per la xarxa global que és Internet correspon a missatges d’aquesta mena. I això són molts milions de missatges…

Una gran quantitat que, a la vegada, suposa també un esforç per part dels proveïdors de serveis de correu que han de filtrar les comunicacions per tal d’eliminar aquests missatges no desitjats.

Però abans de continuar, i ja amb un tros del camí fet, comencem pel començament i expliquem…

Què és el Spam?

Tots nosaltres rebem publicitat no desitjada ni demanada a les nostres bústies de correu ordinari. Només cal obrir la bústia de casa al tornar de la feina per trobar-nos amb nombroses ofertes de supermercats, immobiliàries o tarotistes a domicili que no hem demanat, ni volem i que en molts casos ens molesten. No debades encara recordo fa uns anys una campanya ciutadana que consistia en enganxar una etiqueta a la bústia i que indicava als nois que reparteixen publicitat per guanyar-se un sobresou que hom no volia que la hi posessin a ell. També val a dir que l’adhesiu molts cops era obviat pels que repartien…

El Spam és el mateix però passat a l’era de les noves tecnologies. Consisteix, en definitiva, de correu electrònic publicitari que nosaltres no hem demanat rebre i que ens arriba a la nostra bústia.

L’origen del mot

Però, perquè precisament Spam? Podríem pensar ràpidament que, com gairebé tot en el món de la informàtica, aquest terme prové d’una paraula anglesa, i no aniríem pas desencaminats, però en aquest cas concret no es tracta d’una paraula tècnica.

Spam és el nom comercial d’una carn envasada molt popular als Estats Units i al Regne Unit que fou emprada en un “sketch” televisiu pel grup d’humoristes britànics Monty Python a la seva celebrada i recordada sèrie Monty Python’s Flying Circus.

En aquest sketch, una parella de turistes entrava en una taverna en la qual hi havia tot de personatges vestits de víkings. En demanar la carta de plats per dinar, la cambrera (un sempre genial Terry Jones vestit de dona) els “canta” un per un, i en cadascun d’ells hi ha una certa quantitat de Spam.

Tantes vegades es deia la paraula Spam en aquest “sketch” que finalment va quedar ancorada en el subconscient col·lectiu dels països anglosaxons com un terme que identificava quelcom repetitiu i molest.

Suposo que la persona que va anomenar a l’enviament massiu de publicitat per correu electrònic amb el terme Spam, deuria ser un admirador dels Monty Python que va trobar que allò amb el que s’estava barallant era quelcom molt repetitiu i molt molest.

Però… com ens arriba el Spam??? com han descobert la meva adreça???

Arriba un dia en el que obrim la bústia de correu i allà l’hi trobem: un anunci de Viagra, de rellotges d’imitació de Rolex o d’un concurs en el que hem guanyat una quantitat d’Euros. Però, com hi han anat a parar? Com sap el remetent la nostra adreça?

Alguns “spammers” (terme que identifica a aquells que envien Spam) empren programes que escanegen Internet a la recerca d’ordinadors que es dediquen a gestionar el correu (servidors) i, a partir d’aquí, proven tots els noms d’usuari possibles. Com que els éssers humans tendim a emprar paraules comunes per als nostres noms d’usuari i fins i tot contrasenyes, no us estranyi com amb una simple base de dades de noms propis i algunes paraules clau molt freqüents, un spammer es pot fer amb una col·lecció relativament gran d’adreces de correu vàlides.

Una altra manera de recopilar les adreces és buscant en planes web. Qualsevol de nosaltres és susceptible de participar en un fòrum d’opinió, mantenir un bloc o desenvolupar alguna activitat a Internet amb la qual dona a conèixer la seva adreça de correu electrònic al món. Fent servir un programa-robot d’escanejat, els spammers poden aconseguir extreure aquestes adreces del bell mig de tota la informació que s’acumula a Internet. A partir d’aquí, només cal muntar una base de dades, diversos ordinadors que es dediquin només a enviar correu i… a fer-se el negoci.

I és que ser spammer (si ets mínimament bo, és clar) surt a compte: si tan sols un de cada milió de receptors d’un correu electrònic respon i compra el producte anunciat, ja hi ha beneficis, i normalment aquesta relació és d’un cada cent-mil receptors.

També és pràctica habitual que un “spammer” no es concentri només en un únic missatge publicitari; habitualment podem veure aquests personatges com una mena de mercenari que treballa a sou d’uns clients que són els que volen anunciar algun producte. I n’acostumen a tenir desenes, centenars o potser milers de clients.

Com evitar el Spam

Cada dia, la meva bústia de correu electrònic (la que uso amb més freqüència, car en tinc vàries) s’omple amb uns dos-cents missatges intranscendents de productes que ni m’han interessat fins ara ni penso adquirir-los en el futur. Bé, s’ompliria si jo no hi posés mesures.

La primera barrera és el filtre del proveïdor del correu. Qualsevol empresa que proporcioni servei de correu electrònic disposa a més d’una sèrie de serveis afegits com poden ser aquest, el d’un filtrat del Spam que el mateix usuari pot configurar i refinar per a què sigui més permissiu amb els missatges que atura o bé més rígid.

Normalment, aquests filtres treballen per paraules clau, detectant termes molt comuns als missatges de Spam com son Viagra. És clar que si en un missatge de correu enviat per un amic nostre hi surt el terme Viagra, aquest també serà susceptible de ser apartat pel filtre.

Un producte que recomano tot sovint és Spamina, més que res perquè conec l’empresa que el produeix de primera mà, l’he provat (i uso) i em genera confiança. A més, és un producte líder en el seu segment de mercat fet a Catalunya! Quanta gent pot dir que és profeta a la seva terra, contradient així la famosa dita?

Per altra banda, també podem posar mesures de prevenció per a què la nostra adreça de correu no acabi constant a les bases de dades dels “spammers”. Bàsicament el que hem de fer és escriure-la de tal manera que un ésser humà pugui entendre-la però no un robot de recerca, els programes que empren els spammers.

Així, si la meva adreça de correu fos guillem@informatica.cat, la podria escriure com a:

- guillem at informatica.cat
En anglès, “at” significa a com a pertinença, volent dir literalment “l’usuari guillem al servidor (a) informatica.cat”.
- guillem [treu això d'aquí] informatica.cat
Queda bastant clar si s’acompanya de l’explicació pertinent.
- guillem arroba informatica.cat
Gairebé el mateix sistema que abans

Ara Google ha afegit el protocol IMAP (Internet Message Access Protocol) al seu servei de correu, el Gmail.

Es una possibilitat que s’agreeix molt si vols fer servir un client de correu estil Outlook o Thunderbird, pero que ja es feia molt esperar. Es estrany que no hagi vist la llum abans, tenint en compte el nivell d’innovació i de constant renovació de Google amb els seus productes.

De totes maneres, al menys a mi, fent servir Gmail, que Google doni suport per IMAP no m’aporta res, ja que trobo el client de correu web realment útil. Sobre tot el seu sistema de “converses” pero e-mail, que agrupa tots els mails que constitueixen una mateixa conversa (email original i les respostes a aquest), sistema que no trobo en cap client d’escriptori.

Tot i això hi ha molta gent que viu i treballa amb clients de correu d’escriptori com l’Outlook, i aquest nou servei pot salvar la vida a més d’un.

Podeu veure les característiques d’IMAP a la web de Google per aprendre exactament què es aquest protocol, encara que m’extranya que algú no el conegui.

Fuente: Slashdot.

T’has donat compte que el teu client de correu de tota la vida ja no et fa el pes. Ara el que més et mola es fer servir el Gmail. Però hi ha un problema. Què fem amb tots aquells correus emmagatzemats a l’altra compta y que no volem perdre? Doncs via Linux.com ens trobem una eina que ens traurà aquest mal de cap. Es tracta del Gmail Loader (GML a partir d’ara).

GML es una eina amb llicència GPL programada amb Python i disponible per Linux, Mac OS X i Windows. Per fer-la servir et caldrà tenir instal·lat al sistema Python, a més del Python Megawidgets.

Un cop tinguis instal·lat això cal que et descarreguis la darrera versió del GML i la descomprimeixis al directori on vulguis. Feta aquesta passa hauries de tenir tres fitxers, però podem passar directament a executar el GML fent
python gmlw.py.

Abans de començar a utilitzar la eina cal ajustar uns quants paràmetres. El primer, el servidor SMTP, apunta per defecte a un dels servidors SMTP de Google. Si no funciona la primera vegada que executes GML pots canviar el SMTP per un dels servidors de Gmail que pots trobar en aquesta pàgina.