Planet La Dragonera

Foto: jurek d. a Flickr

Diuen els polonesos que el que avui dia és Kazimierz no és ni molt menys el barri que es podia veure fa deu anys. Els seus carrers han passat de ser una zona perillosa a ser el lloc de trobada dels joves per a sortir a prendre alguna cosa a la nit. Kazimierz, abans trist pels seus murs grisos i les seves parets mig en runes, ha canviat de color gràcies a que els inversors estan reconstuïnt els edificis. Avui és la zona bohemia, dels artistes, dels bars singulars i dels concerts al carrer.

Fa anys, Kazimierz va ser una ciutat independent de Cracòvia. Avui, l’antic ajuntament allotja un museu i es recorda poc aquella ciutat que va arribar a ser un gran centre comercial. El 1495 el rey Jan Olbracht va portar tots els jueus de Cracòvia a Kazimierz, que passaria a convertir-se en un barri de la ciuat en el segle XVI. Van conviure jueus i cristians, encara diferenciats en dos nuclis.

És dur mirar enrere per a recordar la història de Kazimierz, però és necessari. Els 70.000 jueus que allí vivien van morir en els camps d’extermini nazis i per això els seus carrers romanen mig abandonats en les darreres décades. Sembla que ara Kazimierz recupera força.

Hi ha molt a veure a Kazimierz, però és sobretot recomenable anar al museu Galícia, que repassa la història dels jueus de Polònia, a través de text i fotografies. A més, tenen exposicions temporals molt bones.

El carrer Szeroka és el centre jueu. Hi ha diverses sinagogues, com la de Popper, la Stara sinagoga i la Remu’h, aquesta darrera daa de l’any 1557. En el mateix carrer, hi ha dos bars o restaurants als quals hauries d’entrar a prendre cafè o a sopar: l’Ariel i l’Alef. A més, a l’hora del sopar, un grup de música yiddish acostuma a tocar en directe.

Foto: netpalantir a Flickr

La stare miasto, com denominen els polonesos el seu casc antic de Cracòvia (Polònia) és un dels llocs més interessants de la ciutat. És acollidor, sorprenent, amb el remor just per a no sentir-te agobiat i estar a gust passejant, amb història, amb present, amb botigues i locals comercials, habitants i turistes, rincons preciosos i tot el que fa imprescindible visitar-lo.

La millor porta d’entrada al casc antic és brama Florianska, una de les set portes de la muralla que avui encara es sosté en peu. Darrera d’ella es pot veure la barbacana, un bastió circular que es va construir per a que la defensa de la ciutat fos encara més sòlida.

A partir d’aquí es pot entrar passejant pel carrer Florianska. És una via del tot comercial, amb aquelles botigues que podem trobar a totes les grans ciutats europees. Fins aquí, res especial, però atenció, no per això heu de passar de llarg perquè entre establiment i establiment hi ha edificis renaixentistes de gran bellesa.

A Florianska podeu trobar algun dels millors cafès de la ciutat. Són cafès durant el dia i bars per a joves a la nit. Pregunteu per ells, no estan a peu de carrer, haureu d’entrar en els edificis i pujar les escales. Té la seva gràcia.