Planet La Dragonera

Acabo de veure la nova versió de la piràmide del sistema capitalista via Menéame. Tristment, té tota la raó.

COM? Quina burrada és aquesta? Estaran de conya, no?

La notícia llegida a ADSLZone (via meneame), diu clarament que

El secretario de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información, Francisco Ros, confirmó ayer que están estudiando con gran interés el modelo francés que protege a los autores y desconecta a los usuarios que utilizan P2P.

Pam. Olé. Y em quedo tan ample. A veure, com és possible que ningú (i em refereixo a mitjans mediàtics capaços de transmetre a grans masses, per exemple els polítics) digui que descargar-se el que sigui d’internet és legal a Espanya? Quins nassos!

A la pàgina de n’Enrique Dans trobem una factura de la compra d’una bobina de CDs. Fixeu-vos bé quant valen els CDs i quina és la imposició del Cànon. Sobren paraules.

Via Meneame.net.

A veure, flipem una estona: la bobina de CDs costa un total de 7,58 €. El Cànon imposat és 10,50 €. I del total, juntament amb la manipulació i el transport, es suma l’IVA. Entenc que entri en el còmput la manipulació i el transport… però el Canon? O sigui, que també hem de pagar l’IVA del Cànon? A-C-O-L-L-O-N-A-N-T. No puc sortir de la meva estupefacció. Senzillament, no em puc creure que sigui veritat. Fills de puta!
Gràcies, estimat govern, per entendre millor els problemes de les discogràfiques que no pas els dels ciutadans. Finalment, ens l’han fotut.

Aquesta és la portada d’avui a l’Associació d’Internautes. Sense més comentaris.

Hi ha hagut molta lluita, molta demagògia, molts xarlatans… però el cas és que ja el tenim aquí: El decret publicat al BOE (Boletín Oficial del Estado) núm 148 de 19/6/2008.

Podeu consultar el texte complert a la pàgina del BOE.

Tot un pas enrere a la presunció d’inocència, tal com ja vaig comentar anteriorment (llegiu La fi de les discogràfiques i la mala fe de l’SGAE, Desglossant els beneficis d’un CD, o vegeu el vídeo del Debat del Canon a La 2 amb David Bravo). L’actual govern ¿socialista? sembla estar més a prop de les discogràfiques i d’aquesta associació privada anomenada SGAE que no pas de les presuncions d’inocència i de les llibertats dels seus propis ciutadans.

Com a exemple (que sempre poso): a ma mare li encanta la fotografia i té una càmara digital. Ella es compra una tarja de memòria. Perquè ha de pagar un Cànon Digital a uns artistes que no tenen res a veure amb la fotografia que es guardarà en el suport?

régimen de compensación por copia privada con el que se pretende conciliar los intereses de los autores y demás titulares de derechos de propiedad intelectual con el derecho de acceso a la cultura de los ciudadanos.

Ahà, molt bé. Doncs que el Cànon que li toca pagar vagi directament a la conta corrent de ma mare, com a autora de la fotografia.

I el més graciós de tot és que això ho aprova un govern d’esquerres… Visca la coherència! Visca l’opinió popular tinguda en compte! I au, ja ho tenim aprovat i encolomat.

A continuació, un extracte on defineix els aparells i el gravàmen que patiran, extret del propi document publicat al BOE.

A Fogonazos descobreixo un vídeo que qualificaria com… mmm… interessant? inquietant? Impactant?
Es tracta de la posta sobre un mapa mundi de les dades de les temperatures recollides des de 1884. Passant de demagògies de si el calentament global es tal o pascual, jutgeu vosaltres mateixos les dades:

El video és obra de l’Institut Goddard de la NASA.

Comença a preocupar, no?

La setmana del 21 al 27 d’Abril és, des de 1995, la Setmana Internacional Sense Televisió. Aquesta proposta té el seu origen a Estats Units amb l’objectiu de conscienciar del mal que provoca la televisió (i ja posats, la tele-basura).

En veu d’Ecologistas en Acción, “Detrás de su aparente función de entretenimiento o información se esconde su verdadero objetivo, que es incitar al consumo de los productos de las compañías que las financian o que son sus propietarias.“. Bé, això ja ho sabem, però com tot, si l’usuari final no hi fa res, ens seguirem menjant la merda que ens volquen.

La queixa (per mi) són els continguts, completament consumistes i socialment degradants. Per als ecologistes “pura cepa” són que promouen el consumisme irracional cosa que deteriora el medi ambient brutalment. Si, és veritat, a més de destruir la capacitat racional de la gent.

El que passa és que l’”apaga la tele” seria una metàfora per a la campanya. Jo més aviat diria un “desconecta l’antena“, ja que si ens estem queixant del contingut, simplement hem de desconectar l’origen i no criminalitzar un invent revolucionari com és el visualitzador d’imatges… i seguir disfrutant dels nostres reproductors de DivX, els nostres ordinadors conectats a la tele, els discs durs multimedia, internet… Personalment, tinc uns quants documentals per veure i la segona temporada d’Herois en cua

Això si, el dia 23 hi ha partit d’anada a les semifinals de la Champions, Barça - Manchester :p

Llegiu més sobre la campanya:

• EcologistasTV
• Ecologistas en Acción

Salut!

L’altre dia anava passejant amb l’Anna i em va sortir amb un traballengua:

“Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”.

Vam riure molt, i fins i tot es va ficar amb mi per que no me l’havien ensenyat de petit… Però el que de veritat em va estar menjat en cap va ser que de fet si que l’havia sentit en algun lloc, i el tenia relacionat a alguna cosa ben gran, genial, definidora de la cultura catalana… fins que vaig trobar perduda enmig de les neurones una que m’ho va recordar: el discurs inaugural de la fira del llibre de Frankfurt del 2007

Bé, tothom (o com a mínim, qui va veure el segon debat) deu recordar que en el primer debat totes les gràfique anàven soltes o en un carpesà. Aquest segon debat el candidat Zapatero va aparèixer amb un libre amb les tapes blanques que (va dir) contenia tots els números. Doncs després de vacilar amb el Llibre Blanc durant tot el debat, el PSOE finalment el presenta en societat. L’enllaç directe el teniu aquí: Llibre Blanc del PSOE. Per si de cas, aquí el menda s’ha guardat una còpia que podeu descarregar aquí: Llibre Blanc del PSOE (còpia). L’enllaç cap a la nota de premsa del PSOE és aquest: El Libro Blanco de Zapatero (peazo de nota de premsa extesa…).

De ben segur que dedicaré una estona en fullejar-lo, no per buscar-li les 5 potes, sinó perqué es necessiten més aportacions dels polítics, no només demagògies… i que consti que no sóc partidista… només que la raça política em produeix urticària i no està de mes contrastar a qui es presenta per ser votat.
Salut.

Divendres passat al programa Callejeros de Cuatro van emetre un programa dedicat al món de les motos. Lluny de ser el típic reportatge propagandístic a favor o en contra de les motos, ha estat una posta en escenta de quasi totes les cares que aquest mundillo pot tenir, des de les concentracions de Harleys a les sortides en grup, el risc dels inconscients, els helicòpers de la Guàrdia Civil, els amics que ens deixen i l’estat en el que queden els que sobreviuen…

Sincerament, és un reportatge ràpid passant per molts temes, però prou dur si coneixes el món i sabries explaiar-te en tots i cadascun dels temes tractats. Impressiona veure què pot fer una columna de les que aguanta un guardarrail contra un simple braó de carn, com a mostra de què passa en un accident… com la valentia i es ganes de viure fan seguir anant en moto a un home que va perdre les dues cames contra una d’aquestes guillotines…

Al final, la processor nocturna d’estaques flamades, on tots recorden els companys, amics i fills perduts a la carretera… m’ha deixat amb la llàgrima aflorint.

Les motos, aquestes companyes de viatge que ens aporten unes sensacions difícilment comparables en altres vehicles… i tant perilloses… pel jovent inconscient, per l’estat de les carreteres (guardarrails, brutícia a l’asfalt, grava, sots…). És aquella sensació d’emoció impacient al tornar a seure sobre d’ella barrejada amb la consciència de tantes i tantes imatges de caigudes patides i amputacions vistes…

A continuació us deixo el pack de 4 videos del YouTube del programa.

Salut, V’s, i compte a la carretera…