Planet La Dragonera

Genial concepte de gràfica la que acabo de veure via Meneame. Es tracta d’una gràfica de recaudació de películes des del 1986 fins al 2007, mostrant amb colors la quantitat de diners totals (més fosc = més diners) i l’altura marca la recaudació setmanal.

A més, clicant sobre una area ens dóna més informació sobre la pel.lícula.

Vegeu la gràfica completa a la webdel New York Times: The Ebb and Flow of Movies: Box Office Receipts 1986 - 2007.

Una de les coses que sempre he odiat de Movistar és la quantitat ingent d’SPAM que es rep al mòvil. He trucat al Servei d’Atenció al Client per queixar-me i sempre em diuen que haig d’enviar una carta a una direcció específica i tal i pascual… una  liada de collons per una cosa que no he acceptat mai ni he firmat enlloc, com a mínim de manera conscient.

Llegint Meneame m’he enterat del misteriós lloc web on poder anular tot l’SPAM de Movistar, així de fàcil! O sigui, que tenen un lloc web a tal efecte i quan truques no te’l diuen… mmm… interessant.

Donc bé, la URL en qüestió és la següent:

https://www.protecciondatos.movistar.es/ejdo_servletHome?accion=home

I a continuació us poso un Pas-A-Pas per tontos per que us sigui ja el colmo de la facilitat

Acabo de llegir una notícia… i veig que vaig una mica tard. El 23 d’Abril del 1982 (Un dia de Sant Jordi com un altre) es va posar a la venta el Sinclair ZX Spectrum. Per a molts informàtics de la meva quinta, aquest aparell va ser el que ens va destetar i ens va introduir en el mundillo dels zeros i els uns.

Passejant per Navegapolis.net he descobert un petit texte que dóna en el clau respecte al que em fa ser programador. Per tant, aprofitant el dret de cita, la reprodueixo a continuació:

¿Por qué es divertido programar?. ¿Qué beneficios esperan obtener los programadores?
Primero, por el placer de construir cosas. Al construir cosas, los adultos experimentan el mismo placer que los niños al jugar con el barro, especialmente si construyen cosas que ellos mismos han diseñado.
Segundo, por el placer de hacer cosas que puedan resultar útiles a otras personas. En realidad lo que persiguen es que otros usen su trabajo y lo encuentren útil.
Tercero, por la fascinación de ver trabajar sistemas complejos, que asemejan rompecabezas en los que se integran diferentes piezas y partes móviles, que interactúan entre sí para llevar a cabo las funciones que inicialmente se han previsto.
Cuarto, por el placer de estar siempre aprendiendo al trabajar cada vez en proyectos de características diferentes.
Y por último, por el placer de construir con un material tan maleable y tan etéreo. El trabajo del programador, como el del poeta, se construye de forma sutil desde la materia pura de su pensamiento. Puede construir castillos en el aire, sólo con el esfuerzo de su imaginación. Pocos medios de creación son tan flexibles, tan limpios y fáciles de remodelar, para desarrollar complejas estructuras conceptuales.

Frederick P. Brooks. The Mythical Man-Month

Clavat.

D’acord, potser és antic, pero acabo de descobrir a Merodeando un video divertit sobre el món del Web 2.0 aplicat a un supermercat. Esta en anglès, però es molt fàcil d’entendre si saps de que van els tags, els comentaris, els feeds i aquestes coses

Els autors s’han treballat molt bé el concepte i m’agrada com ilustren tots aquests conceptes. Si la vida real fos així, i hi estiguessim acostumats, moltes coses serien mes fàcils i ens adonariem dels problemes abans… o potser ens els comunicaríem abans

Ahir, a casa del meu amic Roca (bones vacances!) vaig veure un anunci sorprenent. Al principi pot sobtar una mica pero quan acabes entenent qui es, fa una mica de llastima. Trobo que usa un bon concepte… de cop i volta, algu el veu i se li acut que pot ser productiu!

Perdoneu la falta d’accents… estic en un ordinador que no li funcionen

Gràcies a aNieto2k descobreixo un gràfic que mostra un Timeline (o línia de temps) de les diferents distribucions de Linux, quan es van formar, a partir de quina distribució comença una de nova, quan es va morir, …

És interessant veure com a partir d’unes 5 originals apareixen infinitat de derivades. Veritablement, un arbre genealògic en tota la regla sobre l’evolució de les distribucions.

Linux distro Timeline

A tots els amants del LEGO i les seves construccions els arriba el moment de entrar en el món del Technic. Tots ens hem fet les nostres màquines, encara que en aquella època de motors hi havien pocs, eren cutres i tenies poc marge.

Tot i així arribàves a fer genialitats com un braç robòtic (el vaig fer amb dos motors i una manivela), però el que presento a continuació escapa ja a la normalitat. Es tracta d’una fàbrica de muntatge de cotxes LEGO, feta amb peces LEGO… Ai, si hagués tingut accès a tants motors, tantes peces, i el Mindstorms actual!!

El següent video està extret d’una web amb les construccions més impressionants de LEGO. Val la pena perdre una estona per contemplar el que els frikis dels totxos de plàstic de colors poden fer: BrickMasterPieces

Bé, suposo que ja haureu vist els dos últims articles… una foto i poc texte

Ahir vaig estar jugant amb la meva nova friki-adquisició: un Sony-Ericsson K800i. El vaig aconseguir gràcies a una promoció del programa de punts de Movistar, que per portar tants anys amb ells em van obsequiar amb 24.000 punts. I junt amb els que ja tenia, m’ha sortit a molt bon preu.

Potser un altre dia escric un review del telèfon, però la novetat és aprofitar un sistema que publica a internet una foto que acabis de fer. He explicat a Syntax Error com muntar-ho, així que no m’extendré en el tema, però el fluxe ve a ser Fer la foto, enviar-la a Blogger, Blogger la publica, i des de LaDragonera capturo l’ “article” i el penjo aquí.

Així que a partir d’ara, quan faci una foto i estigui lluny d’un ordinador, podré publicar-la a LaDragonera des del mòbil en un plis plas Si us voleu avançar i visitar el FotoBlog del mòvil directament, podeu anar a mobil.ladragonera.com.

Ara el que faré serà muntar una fitxa més maca per a les fotos que es publiquin, per que no semblin un article

Salut!

Via Som i Serem descobreixo que el cap de la croada pel Software Lliure ha composat una cançó per animar als programadors i aquest (nostre) col.lectiu informàtic a usar el Software Lliure i a compartir el nostre programari.

Rebuscant una miqueta he trobat la pàgina “oficial” de la cançó, òbviament a GNU.org, on hi pengen la lletra i algunes versions alternatives (una heavy metal?)… Però jo, que sóc molt cumba, penjaré el video que he vist del senyor Stallman cantant-la a capella, juntament amb la lletra, perquè la gent que a la fi se l’hagi d’aprendre de memòria ho tingui més fàcil.