Planet La Dragonera

“La MTV tindrà problemes amb els seus anunciants desprès d'aquesta campanya, així que tota la força per ells.”, Diu Thom Yorke després de col·laborar amb la MTV en aquesta campanya contra l'explotació infantil. La música és de Radiohead (All i need) i veiem a dos nens amb realitats molt diferents.

Com sempre dic, aquestes coses em semblen d'una hipocresia escandalosa (estil Barça-Unicef) però si es cert que denoten valentia i denuncien una xacra del món actual. I això, encara que consciencii només a una persona ja té un valor molt positiu.

Bé, una xorrada com una altra… a l’hora de cumplir amb les teves obligacions fiscals amb l’estat (Hacienda somos todos, menos los ricos, y los extrangeros), he hagut de sol.licitar el borrador de la declaració de la renta del 2007.

Tal com entro em trobo amb un formulari on hi han dues caselles marcades amb l’asterisc d’obligatòries (el NIF i el primer cognom) i unes altres caselles no senyalades com a obligatòries. Doncs bé, estan mal definides, doncs sí que són obligatòries (com a mínim, una d’elles).

Això no sortiria de mare si no fos per que m’ha tocat trucar a casa per que em busquéssin en la declaració de l’any passat la dada demanada… No ho podrien haver marcat com a obligatòria i així no hagués perdut el temps?

Salut!

Tots sabeu la meva admiració per Linux, porto anys i panys dient que Linux és el futur... que si és lliure, que és més segur... bla, bla, bla. La pregunta que tothom amb fa? Tu tens Linux? La resposta, si tinc Linux... però com a servidor (somiserem.net). L'altre, l'ordenador domestic, el de cada dia funciona amb Microsoft.... Resulta que el meu ordenador, la meva tele, la minicadena... tot! és un sol aparell... un aparell que vaig comprar com a Media Center –això que ara estar tant de moda- ara fa uns cinc anys...

Doncs bé, la meva elecció no va ser gaire bona pel que fa els interessos de la causa oberta (Linux) ja que era un hardware totalment especific i que només funciona, d'entrada amb Microsoft... Si! Amb Linux també (recordem que és obert), però malauradament els meus coneixements no arriben a tant i pel que he investigat, sembla ser, que tampoc per la majoria de mortals...

Però els temps canvien.... tot evoluciona i si bé es cert que els inicis de Linux com ordenador de estar per casa van ser molt difícils... no per les seves capacitats o per la seva potencia, sinó per compatibilitat amb els diferents components que configuren el mercat de PC'S. Ara, les coses han canviat, sobre tot per mi!

Com tots sabreu... les diferents distribucions de Linux porten un Kernel o nucli que els fan funcionar, és com el centre neuràlgic de tot el sistema. Aquest porta unes instruccions per defecte, que afecten directament el hardware.... com els ventiladors, la CPU, la placa base, etc...

Tot això us ho explico perquè el meu PC tenia un problema amb totes les distribucions de Linux.. referent els ventiladors.... perquè? Doncs perquè porten el mateix Kernel (que allibera el propi Linus Torvals)... Si alguna cosa no puc suportar en un media center, és sentir el soroll d'un ventilador m'entres parles amb un amic. I això evidentment amb tirava enrere alhora de passar-lo a Linux.

Finalment i aprofitant la meva curiositat en aquest món, apareix el mercat una distribució de Linux (Ubuntu Hardy Heron 8.04) que soluciona aquest problema. Com que és molt nova porta l'ultim Kernel (ja no) i aquest soluciona el meu problema. La llàstima és que en prefereixo un altre... i queden 46 dies perquè arribi!

Així que des de Som i Serem anunci-ho oficialment que l'enterrament de Microsoft a casa meva, és produirà dintre de 46 dies i que només restara viu per funcions especifiques del hardware que vaig comprar, en quan el canvii ni això!

Au Revoir Microsoft!!!! (sempre he volgut dir això) el compte enrere a començat!

Tereye, un lector/lector@ nostre ens envia un enllaç a un video d Youtube on s’escolta i es veuen els altaveus X-Mini MAX Stereo Capsule Speaker. Per disfrutar:

Que passaria si arrepleguéssim centenars de botelles de vi, un cotxe teledirigit, molta paciència i una cançó històrica del món dels vídeo jocs...

Foto: gatos.rojos a Flickr.com

Marrakech. Només pronunciar-lo ja sona a exòtic. T’endinses en ella i saps que res tornarà a ser igual. Cada escena que visquis aquí es gravarà entre els millors fulls d’aquest quadern d’apunts imaginari de tot viatjer. Qui sinó Marrakech pot presumir de ser una de les capitals més prestigioses de l’antic imperi marroquí?

Viatjar a Marrakech és sinònim d’endinsar-se en un món de carrers màgics, d’impressionants mercats, impregnat de la música més captivadora. Un món de personatges trets d’una novel·la: artistes, encantadors de serps, músics, mal·labaristes… I, enmid ‘aquest marc d’aventura i misteri, un món d’intensos calors, olors i sabors inovlidables: la gastronomia de Marrakech. Vols tastar-la?

És impersonable traslladar-se a Marrakech i no dedicar un temps important assegut a taula i gaudint dels menjars elaborats a base d’espècies i altres sabors intensos. La varietat de plats i ingrediants és molt àmplia i, el més important, assequible per a totes les butxaques.

El rei indiscutible és el cous cous, conegut internacionalment. Aquí, tanmateix, el provaràs en tot el seu esplendor. Res a veure amb les versions que podem trobar a Catalunya. Es tracta d’un plat elaborat amb pasta de sèmola i farina de blat de moro, presentada en un bol de fang en el fons del qual hi ha les verdures condimentades amb espècies. El més demanat: el cous-cous Saykout.

Bé, com vaig dir abans d’ahir, ja tinc l’ASUS eeePC a casa. Però no ha estat tot massa fàcil. Bé, la veritat és que comprant-lo a eBay si que ho ha estat. Però abans, vaig intentar comprar-lo a través d’eXpansys pensant que al ser una empresa serien més seriosos, però anava errat (veure aquest, aquest i aquest article per entendre-ho). És curiós que es pugui confiar més en un particular taiwanés que té una botiga muntada a eBay que no pas en una empresa a escala internacional de venta per internet.

Bé, la meva intenció era explicar el problema, però estic cansat ja de tot aquest tema i no vull capficar-me ni emprenyar-me més, així que només diré que ahir vaig anar als Mossos d’Esquadra a interposar una denúncia a eXpansys per no haver-me retornat els diners d’una comanda cancel.lada fa 3 setmanes, oberta i pagada un mes abans.

A continuació hi han les dues fulles de la denúncia on explica clarament l’aventura.

Feia molt de temps que us volia parlar d’una dona que m’ha encisat... Es diu Regina Spektor i toca el piano.

A part de la seva expressivitat celestial i bellesa rogenca trufada d’una timidesa que posa a més d’un a una temperatura un xic elevada, canta molt bé. Es capaç de tocar varis instruments, des del piano habitual, a la guitarra o la cadira (com si fos la bateria). Les lletres són boniques i molts sinceres, gens edulcorades n’hi comercials. El to de veu i la força que desborda són les seves qualitats més captivadores (realment amb té embruixat). Però una de les coses que més amb sorprèn és aquesta capacitat per xiuxiuejar melodies amb un sons que enamoren i t’endinsen en les seves cançons.

Va néixer el 1980 a Moscou, de ben petita va ser expulsada del país amb la seva família en temps de la Perestroika. Varen anar els Estats Units. Filla de pares Musics toca el piano des dels 9 anys. – l’anècdota senyala que no van poder entrar el piano, ja que en aquella època no es podien entrar objectes soviètics als EEUU. – El seu salt des de l’anonimat Underground novaiorqui ( reconeguda per la seva carrera sacrificada en l’escena ‘anti-folk’) va ser de la mà de The Strokes, més en concret de Julian Casablancas (líder de la Banda), que és va quedar captivat –com jo- en escoltar el talent d’aquesta noia i va decidir que seria la seva telonera durant la seva gira nord-americana.

Axí defineix Regina Spektor la seva música: “No tinc un so total. Tendeixo a pensar cada cançó com un petit món; així, per exemple, en una puc utilitzar elements punk i en una altra un conjunt de càmera de cordes. És més divertit d'aquesta manera perquè mai he de fer la mateixa cosa una vegada i una altra”.

Finalment us deixo un parell de cançons... tot i que si us endinseu a Somiserem hi trobareu tot un repertori (tant de lletres com de vídeos).

{mostip showimage=0} Nota: Reclamem enèrgicament la presencia de Regina Spektor el Palau de la Música! Si us plau responsables del Palau si llegiu aquest article feu el favor de portar-la!!! {/mostip}

El blog compleix un any!

Un any on us he explicat els meus viatges a la Xina, a Irlanda, al Marroc, a Escòcia, a la Vall de Boí, a Itàlia.

També he indagat una mica sobre la història d’un poblat xinès i un paquistanès, la guerra de les galàxies, els robots, la semapedia, els cotxes del futur, el brutal concert del Roger Waters a Barcelona o de l’increïble discurs d’en Quim Monzó (que tantes visites m’ha donat) o el fascinant missatge d’Steve Jobs.

Les aventures del bàsquet amb el Sant Feliu també van ser emocionants d’explicar, una temporada per no oblidar mai…

També ha estat un any on he canviat de treball, on estic coneixent gent molt especial, i també de domicili per compartir-lo amb la Marta…

Gràcies a TMT Factory cada dia veig com es pon el sol… i un dia qualsevol estenent la roba des del terrat de casa també es pot veure un bonic cel.

Foto: Valderrama

Viatjar ens fa somiar i gaudir. El cinema també. Què passaria si combinem ambdues coses? Si barregem un entorn privilegiat difne de ser visitat amb el millor de l’art cinematogràfic trobem llocs com Màlaga: una ciutat de cinema.

Mai te l’has imaginat així? Potser ja has pogut veure els atractius museus o passejar per les seves precioses platges però Màlaga té molt a oferir-te si ets un cinèfil actiu. Per començar, aquesta ciutat ha estat el bressol d’un gran nombre d’actors i actrius de gran nivell. Antonio Banderas, María Barranco, Victoria Abril, Fran Perea, Pepón Nieto i Pablo Puyol, entre d’altres, són talents d’aquest racó d’Andalusia.

Però la vinculació de Màlaga amb el setè art no acaba aquí. El gust pel cinema es respira a molts llocs de la ciutat. Són molts els carrers d’aquesta terra que han estat testimonis de rodatges de rellevants pel·lícules nacionals i internacionals. Aquí es va rodar l’adaptació al cinema de la famosa El camí dels anglesos. Els darrers de Filipina o La conquesta del Pacífic també van escollir Màlaga com a localització.

Però si hi ha un lloc on cada any es respira màgia de cinema aquest és el Teatro Cervantes. Aquest lloc acull cada any, des de 1998, el Festival de cinema espanyol de Màlaga, l’objectiu del qual és afavorir la difusió i promoció de la cinematografia espanyola. Ho fa mitjançant la projecció de llargmetratges, curtmetratges i documentals acompanyats de debats i fòrums. L’edició de 2008 ja està en marxa i durarà fins el proper dia 12 d’abril, no te la pots perdre!