Planet La Dragonera

Foto: Phillie Casanblanca a Flickr

Un autèntic santuari natural. No hi ha una altra forma de definir el Parc Nacional Iguazú a Argentina. Més de 67.000 hectàrees que et conviden a viure una experiència única. De fet, aquest parc és considerat Patrimoni Natural de la Humanitat des de 1984.

I quan sembla impossible trobar quelcom més bonic, una meravella supera a una alta. En un entorn de gran diversitat biològica i en ple cor de la selva subtropical emergeixen com si d’un somni es tractés les catarates de l’Iguazú. Tots els viatgers que han provat aquesta experiència no dubten en qualificar-la com una de les millors de la seva vida. T’ho penses perdre?

Aquestes catarates són, sense cap dubte, una de les meravelles del món. I a diferència de les meravelles arquitectòniques, en aquesta l’ésser humà no ha tingut res a veure. Realment, quan les visites sembla que l’espectacularitat provingui d’una mà divina. Poques vegades els teus ulls contemplaran una bellesa tan perfecte.

Les catarates d’Iguazú es van originar fa més de doscents mil anys en un lloc conegut actualment com el ‘Hito de las Tres Fronteras’, on conflueixen el riu Iguazú i el Paraná. Va ser un accident geològic el que, com si d’un fenomen es tractés, va convertir el delta del riu Iguazú en una abrupte catarata de 80 metres. Aquesta primera va evolucionar donant lloc a dos grans arcs de 2700 metres d’extensió.

Des de la primera catarata fins a l’anomenada Garganta del Diablo podem trobar prop de 260 salts. I per si el fet viatjar amb tota aquesta magnitud d’aigua sobre els nostres caps ens sembla poc, la lluc solar fa de les seves tot formant desenes d’arcs de San Martí al nostre pas. Si estàs pensant en fer un viatge especial i encara no t’has decidit, en recomanem viure l’experiència de viatjar-hi. No ho oblidaràs fàcilment.

Historia i l'apunt.

Organizaciones tan prestigiosas como la NASA usan SUSE Linux Enterprise Server para operaciones informáticas de alto rendimiento en los más importantes supercomputadores.

Superordenadores de todo el mundo están funcionando con SUSE Linux Enterprise Server de Novell(R) y prueba de ello es que, de acuerdo con TOP500, proyecto que sigue y detecta tendencias en informática de alto rendimiento (HPC: High Performance Computing), SUSE Linux Enterprise es actualmente la solución de Linux favorita de los mayores superordenadores HPC.

De este modo, de los 50 superordenadores más importantes del mundo, el 40 por ciento están funcionando con SUSE Linux Enterprise, incluyendo los tres más importantes: * IBM* eServer Blue Gene del Laboratorio Nacional Lawrence Livermore, IBM eServer BlueGene/P (JUGENE) del Centro de Investigación de Jülich (Alemania) y SGI* Altix 8200 del Computing Applications Center, en Nuevo México.

Gracias a una oferta de software de código abierto económica y de alta calidad y hardware de bajo coste, Novell y sus partners permiten disfrutar de las mismas funcionalidades informáticas de alto rendimiento de las que se benefician los superordenadores a empresas y clientes del denominado segmento mediano de distintos sectores, como el manufacturero, el de la investigación o las entidades académicas.

Clientes como Audi, la división de Supercomputación avanzada de la NASA, MTU Aero Engines, el Instituto de Tecnología de Tokio, Porsche Informatik, la Universidad Nacional de Seúl, la Universidad de Tecnología de Swinburne y Wehmeyer están utilizando superordenadores y clusters de ordenadores con SUSE Linux Enterprise Server para gestionar cargas de trabajo de misión crítica con tiempos de parada mínimos.

En el caso de la división de Supercomputación Avanzada de la NASA, tres de sus superordenadores funcionan con SUSE Linux Enterprise de Novell. Estos equipos se utilizan para evaluar si tecnologías de próxima generación cumplen los requisitos científicos y técnicos, programas de lanzamiento y funcionamiento de sus sistemas de control, así como para el soporte de iniciativas de operaciones espaciales, científicas y aeronáuticas de la NASA. Además, el próximo superordenador de la NASA, cuya finalización está prevista para este verano, también funcionará con SUSE Linux Enterprise Server y, cuando esté instalado, será uno de los mayores sistemas SGI Altix ICE, equiparable
al actual tercer superordenador más potente del mundo.

"En la NASA trabajamos para resolver algunos de los desafíos más complejos de la ciencia, por lo que es fundamental contar con un sistema operativo que nos permita lograr el más alto nivel de funcionalidad informática. Cuando elegimos un sistema operativo, nuestras dos principales consideraciones son el rendimiento y la flexibilidad. Contar con el sistema operativo adecuado nos permite superar los límites del rendimiento informático e introducir nuevos niveles de innovación en nuestros programas espaciales, científicos y aeronáuticos", afirmó William Thigpen, engineering branch chief de la división de Supercomputación Avanzada de la NASA.

El ámbito de la informática de alto rendimiento también supone una oportunidad para los partners de Novell. Así, empresas como Appro International, Atipa Technologies, Cluster Resources, HP, Penguin Computing, SGI y Teradata están incorporando SUSE Linux Enterprise Server a las soluciones informáticas de alto rendimiento que suministran a sus respectivos clientes.

SUSE Linux Enterprise lleva siendo líder del mercado de la informática de alto rendimiento durante más de una década, un liderazgo basado en la potente herencia técnica de esta distribución.

"SUSE Linux Enterprise se ha convertido en el sistema operativo HPC de referencia gracias a sus capacidades de rendimiento y escalabilidad, y a la amplia variedad de software de fuente abierta y herramientas de desarrollo disponibles. Al aprovechar las ventajas de los servidores estándar y grupos de ordenadores que están funcionando con SUSE Linux Enterprise, los clientes y colaboradores pueden crear e instalar los mejores productos y aplicaciones de tipo HPC del mundo”, afirmó Carlos Montero-Luque, vicepresidente de Gestión de Producto de Soluciones de Plataforma Abierta de Novell.

Per cert, si voleu tenir l'essència d'aquest sistema d'origen alemany(SuSe) i de cor finlandès(Linux) Demà surt la versió per usuari i gratuïta d'aquest sistema operatiu -jo l'espero en candaletes-, podreu descarregar-la aquí.

Foto: jonny.hunter a Flickr

La localitat d’Hernani té la sort de comptar amb una de les zones creatives més originals i atractives de San Sebastià: el Museu Chillida-Leku. Tretze hectàrees d’imaginació i art a disposició del turista que tornarà a casa amb la sensació d’haber visitat un espai únic en el qual l’escultor és més Chillida que mai.

A diferència dels museus tradicionals, aquest no enclaustra la seva obra en el clàssic espai tancat. Aquí l’art surt a l’exterior per a barrejar-se amb la serenor de la natura. Es compleix així un dels desitjos de l’escultor, que ens va regalar aquestes paraules sobre el museu: “un dia vaig somiar amb una utopia: trobar un espai on poguessin descansar les meves escultures i que la gent caminés entre elles com per un bosc”.

Una utopia ben real. La zona exterior del museu és tota una experiència per al visitant que arribarà a trobar un recorregut de 40 escultures envoltades de roures. Està permés tocar-les, així que l’experiència es converteix en una cosa molt més directa i apassionant.

No menys interessant és endinsar-snos en la zona interior. Trobem també aquí esperant a regalar la seva màgia a l’espectador el Caserío Zabalaga, dedicat a obres de major delicadesa. Aquesta casa és del segle XVI i va ser restaurada pel propi Chillida per a allotjar la seva obra. A mesura que passegem per ell podrem veure la gran varietat de materials que conformen les obres: fusta, llana… L’essència de Chillida és a Hernani.

Foto: Gene Hunt

Diu un vell dit que el més important no és el final sinó el camí. Encara que quan viatgem la nostra ment està posada en el nostre destí final i, malgrat que l’inventor de la frase no es referia precisament als viatges, la realitat és que els desplaçaments en ocasions es poden convertir en una part més de l’aventura de viatjar. Per això és tan important no haver de preocupar-nos d’aspectes tècnics com l’estat de la carretera, el temps o l’itinerari.

Vía Michelín és una de les moltes empreses que treballa per a fer més tranquil el camí fins al nostre lloc de vacances. Ofereix un complet servei de visualització i localització cartogràfica. A través dels seus mapes podem calcular itineraris per carretera o en ciutat d’una manera molt precisa.

És molt difícil que el teu destí no sigui a la Vía Michelín ja que compta amb 42 països europeus i més de set milions de kilòmetres de carreteres i carrers que podem visualitzar al detall. Ofereix molts serveis extra com l’estat del temps, de les carreteres o del trànsit i permet localitzar tots aquells punts d’interès que existeixen en el nostre camí.

Aquesta guia està creant un nou concepte de navegació per GPS ja que ofereix als usuaris dispositius de nevegació que porten incorporada la Vía Michelín. D’aquesta manera es crea una forma de turisme molt més fàcil, podent fins i tot explotar les adreces d’interès i trobar-les a la web. D’aquesta manera, amb una sola ullada al nostre GPS tindrem ateses les necessitats en quant a turisme i oci es refereixen. Segur que d’aquesta manera no se t’escapa ni un detall del lloc que visitis. Inverteix en comoditat i veuràs com els seus viatges es simplifiquen.

Foto: iorentey a Flickr.com

Has sentit mail la paraula aviofòbia? Segurament fins i tot l’has viscuda en primera persona. La por a volar és quelcom més comú del que et penses. Segurament moltes de les persones que llegeixen els nostres articles amb esperit aventurer i ànima de viatgers sacrifiquen tots els seus desitjos exclusivament per les dificultats que els suposa pujar a aquest mitjà de transport, encara que molt ho neguin i diguin repetidament: és el més segur del món.

Per què tot el teu sistema nerviós s’activa davant la idea de pujar a un avió i, tanmateix, estàs completament tranquil en un viatge en cotxe a una velocitat elevada? I el que és més important, per què anticipes tant la teva por? La majoria de les persones amb aviofòbia acostumen a obsessionar-se amb aquest tema només conèixer la notícia que han de pujar a un avió.

No importa el temps que quedi fins aleshores. Això fa que ells mateixos s’autogestionin, creant un estat d’ansietat que no es correspon amb la realitat i perdent energies. Per a començar, ¡deixa de fer això! No deixis que la teva ment et controli, sinó a l’inrevés. Tracta de practicar algun exercici de relaxació, xerra amb un company, intenta oblidar-te d’on ets i relaciona-ho amb un viatge qualsevol en tren o cotxe.

La darrera cosa que podem aconsellar pot semblar irònic però és del tot cert. La millor forma de perdre la por a l’avió és volar, convertir aquesta activitat en un acte quotidià com qualsevol altre. Així que obliga’t a viatjar més sovint. Com sabem que de dir una cosa a fer-la hi ha un bon troç, et deixem més consells en els següents enllaós per a que et costi molt menys superar la teva por a volar. Intenta-ho. Sentir-nos més lliures és una cosa per la qual val la pena lluitar.

Si quelcom es donava per segur en les especulacions sobre la propera versió del sistema operatiu de Microsoft, coneguda per ara amb el nom de Windows 7, és que inclouria capacitats d’interfície multitàctil. De fet, els mateixos Bill Gates i Steve Ballmer ja ho van confirmar fa uns dies, però ara en el bloc oficial de Windows Vista s’ha publicat un vídeo (que també podeu veure a YouTube i és el que encapçala aquesta noticia) que mostra clarament com funciona aquesta interfície i com s’hi treballa. Simplement espectacular.

Pel que podem veure, la rapidesa i efectivitat del sistema és total, assemblant-se a Surface, la tecnologia que Microsoft va presentar ara fa un any i que es dirigeix al mercat de l’oci d’alt estànding. De fet, és segur que la tecnologia que veiem en Windows 7 estigui basada en la mateixa emprada per Surface, i és probable que aquesta mateixa sigui ben aviat implementada en Windows Mobile doncs ja són molts els fabricants de terminals mòbils els que implementen solucions pròpies per donar capacitat multitàctil en els seus terminals equipats amb el sistema de Microsoft.

La introducció de capacitat multitàctil no només constitueix un afegit més al sistema, sinó que segurament variarà la forma en com els éssers humans veiem i interactuem amb les màquines. Només cal observar el que es pot fer amb el programa de gestió de fotografies que veiem en acció en el vídeo de Microsoft per veure que a les persones que no tenen coneixements tecnològics els serà molt més fàcil interactuar amb una màquina. I què podem dir dels jocs? sense cap mena de dubte l’experiència dels jugadors serà encara més immersiva, tant si es tracta de jocs d’estratègia com educatius o simples “mata-marcians”.

Per ara, i segons la vox populi dels geeks més coneixedors d’aquests temes, Windows 7 no és res més que un conjunt de tecnologies en fase de desenvolupament muntades sobre el kernel del Windows Vista, que al seu torn presumeix de ser més estable i robust que el del Windows XP. Tot i això, encara li manca camí a la propera iteració del sistema de Microsoft, per la qual cosa en el futur proper encara podem veure molts canvis i novetats.

I mentrestant, curiosament, Apple segueix confiant en la tecnologia multitàctil només per al seu telèfon mòbil i reproductors multimèdia, sense integrar-la en les seves màquines de sobretaula o portàtils. Potser si la companyia de Cupertino llancés una línia d’iMac’s o de MacBooks amb tecnologia multitàctil, la resta d’empreses del sector informàtic començarien a adoptar el mateix model ràpidament, i fins i tot podria ser que Microsoft publiqués un Service Pack 2 per a Vista amb capacitats multitàctils. Ja sabem prou bé que Apple (deixant de banda que siguem admiradors o detractors dels seus productes), és molts cops la que estira del carro del desenvolupament tecnològic en el camp informàtic.

Avui he fet efectiu el pagament del meu últim capritx... el meu segon ordenador de saló. Per una banda estic exultant perquè arribi aquesta meravella geek, però per l'altre tinc una sensació d'ambivalència molt forta. El motiu és l'enigma de saber si podré mantenir la meva paraula d'eliminar Microsoft de la meva vida. En principi és gairebé impossible ja que tinc forces components que es preveuen incompatibles però ho intentaré i no penso decaure amb la meva intenció, i si més no, hauran de conviure com a bons “germans” ja que penso instal·lar l'OpenSuSe 11. Espero que aquesta vegada no tingui problemes amb els ventiladors.....

En aquesta ocasió me decantat per l'opció amb més prestigi del sector ja que porten anys en aquest món, espero que la gent de Shuttle no em defraudin. Per altre banda l'actual passarà a ser el servidor que allotjarà Somiserem, He de dir que durant gairebé 5 anys aquest ordenador de saló m'ha fet un servei admirable i estic molt content del seu rendiment però aquesta vegada he decidit mirar nous horitzons.

En fi, i sense més dilacions, us presento la que serà la meva visó des del sofà durant uns quants anys...

Característiques

Un estudiant Hongarès acusa Steve Balmer de defraudar a la hisenda d’Hongria uns bilions de dòlars, exigeix la devolució ipso facto... i l’hi llença 3 ous.

Impressionant! Ja sabeu que no m’agrada cap forma de violència, però hem de reconèixer que tres ous no fan mal a ningú... a més, dibuixen la opinió de molts usuaris, obligats a comprar una llicencia cada vegada que compren un PC, el monopoli aberrant que aquesta companyia té amb el hardware, els preus abusius de les seves llicencies, la poca qualitat de tots els seu productes i l’arrogància amb que és mouen pel món!

Per tot això, des de Somiserem volem donar un fort aplaudiment (malgrat que no aconsegueix tocar-lo!) aquest estudiant hongarès i animen a tot el món a repetir aquesta acció en cada conferencia! Potser així, canvien de tarannà i s’adonen de que per aquest camí no van enlloc...

MUTO a wall-painted animation by BLU from blu on Vimeo.

Sobren els comentaris... premeu el Play i gaudiu de les genialitats d'aquest artista. Són 7 minuts i escaig de baveig constant.