Planet La Dragonera

Nova Zelanda conta en la seva regió amb un atractiu i enorme lloc molt cosmopolita: Auckland, coneguda arreu del món com la ciutat dels velers per les seves perfectes condicions per al desenvolupament d’esports aquàtics i de vela.

Però a més del turisme esportiu i d’aventura, Auckland ofereix nombroses opcions vinculades a l’art i a l’entreteniment. L’Auckland Museum, on s’exhibeixen nombrosos objectes de la cultura maorí, l’altíssima Sky Tower, el parc de diversions Rainbow’s End, el Museu Marítim Nacional de Nova Zelanda i l’Auckland Art Gallery són alguns dels llocs interessants per a recórrer.

Considerada com una de les més grans del món, la Vermella és la plaça més famosa de Moscou. Es troba situada en el barri comercial conegut com Kitay gorod, té 695 metres de longitud i 130 metres d’ample.

És inevitable viatjar fins a Moscou i no passar per aquest interessant lloc a l’aire lliure que en el passat va ser escenari d’importants esdeveniments històrics. Allí neixen, en totes direccions, els principals carrers que són perllongats per autopistes fins a les afores de la ciutat, característica que la converteix en el centre de la regió i de tota Rússia.

Gènova és una ciutat emparentada des de fa segles amb els viatjes marítims. Va nèixer com una petita aldea a la vora del mar de Ligúria com a conseqüència del comerç entre mercaders fenicis pel Mediterrani, i ja al segle III a.C. va convertir-se en un important port mercantil dels romans. Quan l’Imperi Romà va caure, Gènoca va perdre part de la seva importància fins que el segle XII van construir una important flota marítima que rivalitzava amb la mateixa Venècia. Segles després, al XVI, era tanta la seva riquesa que al seu port arribaven gran part del metalls preciosos procedents d’Amèrica.

Actualment, gran part dels edificis burgesos d’aquesta ciutat provenen d’aquells segles, com per exemple, la mansió d’Andrea Doria, almirant genovés que va servir sota les ordres del Papa; o com el Palau Rosso, avui dia, museu: o el Palau de San Giorgio; o, sobre tot, el Palau Ducal a la Plaza de Ferrari, potser el més important dels monuments de la ciutat.

París conté història per tots els porus; i aquesta es troba, moltes vegades, als cementiris. Charles Baudelaire, François Truffaut i Jean-Paul Sartre són alguns dels morts il·lustres que descansen eternament als diversos camposants de París.

El visitant ociós i melancòlic podrà demorar-se en la decadent necròpoli de Montmartre (atravessat per un pont creuat per automóvils), en els senzills i immutables jardins de Montparnasse (les seves grans avingudes acotades per una gespa sempre igual) i, sobre tot, en el què es troba a l’enorme muntanya de Père-Lachaise (carrer del Repós, núm. 16). El visitant menys melancòlic que vulgui disfrutar d’una mica de calma, tindrà prou amb deixar-se caure en aquest bosc d’arbres i tombes.

A 965 quilòmetres de la costa de l’Equador, sobre l’oceà Pacífic, es troba aquest arxipèlag compost per 13 grans illes volcàniques, 6 illes més petites i 107 roques o illots. També conegudes com les Illes Encantades, entre d’altres noms, Galàpagos és famós per ser el lloc on Charles Darwing va començar a formar la teoria de l’evolució de les espècies.

Gràcies a la seva ubicació, la seva riquesa biològica, la seva fauna i flora, el 1959 el govern de l’Equador va declarar l’arxipèlag com a Parc Nacional i, en 2001, la UNESCO li va otorgar el títol de Patrimoni Mundial de la Humanitat i Reserva de la Biosfera. Però no solament té aquests reconeixements: també són reconegudes com a Santuari de Balenes i Lloc RAMSAR (per a la protecció dels humedals).

És cert que no hi ha necessitat de viatjar per tenir la possibilitat de conèixer sabors típics d’una determinada regió del món: avui dia, s’han extés moltes propostes gastronòmiques al llarg del món, tot i que res no pot comparar-se amb un menjar o una beguda disfrutada al seu lloc d’origen. Per això, aquesta vegada us proposem fer un repàs per algunes begudes representatives de determinats païssos, perquè al beure’ls, sapigueu quina història s’amaga darrera de cadascuna d’elles.

Has sentit parlar d’Amarula, el licor dolç i cremós conegut com “l’esperit d’Àfrica”? El seu origen es remonta a 1989 i deu el seu nom a un arbre que creix a les sabanes africanes, del que cau el fruit utilitzat per aquest temptador producte alcohòlic… i afrodisíac.