Planet La Dragonera

Com cada any per setembre i coincidint en el mes en que la capital de La Garrotxa celebra la seva festa grossa (les Festes del Tura), ja s’anuncia una nova edició de la Volcànica.cat, la tercera consecutiva enguany que consolida la cita i en fa una de les de referència en el sector.

De fet, ja en podrem veure un avançament a les mateixes Festes del Tura, on l’organització hi estarà present portant amb ella el Dance Dance Revolution (DDR), un aparell que per a qui no el conegui, consisteix en una màquina de ballar que al só d’una música electrònica ens posa en una pantalla un croquis dels passos que hem de fer, i els controla mitjançant una estoreta sensible que posarem al terra i sobre la qual executarem els moviments.

Jo que l’he provat (a la primera edició de la Volcànica, val a dir), us puc dir que és una experiència ben divertida… si perdeu la vergonya de provar-lo en públic, és clar, cosa que a mi no m’ha passat encara :-(

Entre les activitats de les que podrem gaudir a la trobada hi trobem concursos com el de DDR, llançament de rata (llençar tan lluny com sigui possible un ratolí d’ordinador a imatge i semblança dels concursos de llançament de mòbil que s’organitzen al nord d’Europa), Frets on Fire (un clònic del Guitar Hero en programari lliure disponible per a les tres grans plataformes informàtiques: Windows, Mac OS X i GNU/Linux), i de Modding.

L’art del Modding, a l’igual que el del Tunning un reflex de l’art modern aplicat als nous suports sorgits de la revolució tecnològica de després de la Segona Guerra Mundial, guanya cada dia més adeptes, i ja ha esdevingut un clàssic imprescindible a totes les parties.

A més dels concursos, els aficionats als videojocs podran gaudir dels tornejos dels coneguts Counter Strike Source per a PC (shoot-em-up en primera persona), Age of Empires II (estratègia en temps real per a ordinadors PC), Trackmania Nations Forever (també per a PC, competicions de cotxes en circuits futuristes) i Butinet. Aquest darrer traspassa a l’ordinador el tradicional joc de cartes de la Botifarra, permetent jugar-lo per Internet amb jugadors totalment desconeguts. Volíeu res que fos més típic català i a més a més d’Olot?

Però no només de jocs i diversió viu l’assistent a les parties. Per als qui busquin també quelcom del que treure més suc es trobaran amb els tallers de Programació en Ruby, construcció d’una distribució de Linux a mida, una xerrada sobre el Mac OS X i l’iPhone, Joomla (un conegut CMS -gestor de continguts- amb una estructura modular i molt extensible), programari lliure a la PIME o creació i promoció de blocs entre d’altres. En resum, una party pensada i organitzada per abastar un ampli conjunt de públic, en la qual podrem aprendre-hi coses, divertir-nos i relacionar-nos.

Els àpats i estada també estan previstos; s’ha habilitat un espai per plantar-hi la tenda al més pur estil “Campus Party”, i hi ha una zona per menjar. Els assistents hauran de dur el seu propi ordinador amb pantalla, teclat i ratolí els estris per quedar-se a dormir en cas que així es volgués fer (tenda, sac de dormir, pijama… o no ;-) i els estris d’higiene personal (raspall de dents, desodorant… si, no són imprescindibles però pel bé de tothom seria bo que els portéssiu ;-). Quelcom molt important a tenir en compte és que haureu de dur els vostres auriculars, ja que està prohibit l’ús d’altaveus per tal de no molestar a la resta de participants.

Les inscripcions es poden realitzar ja a través del lloc web de la party, i recordem que no cal estar inscrit ni abonar res per assistir a les xerrades.

Poc podien imaginar-se a la seu d’Apple a Cupertino (una bucòlica ciutat de tamany mitjà situada prop de la costa californiana) que als seus fills predilectes, els Mac (amb el permís de l’iPod i l’iPhone) els sortirien com qui no vol la cosa uns germans que ni els han buscat ni els han desitjat. A Apple sempre han estat gelosos de mantenir tot el seu maquinari i programari en el més estricte i absolut control, i una bona mostra d’això és que quan Steve Jobs va tornar a la companyia el 1996 després de “l’espantada” de John Sculley, el primer que va fer fou finiquitar el programa de llicència del Mac OS que va permetre durant un temps la creació de clons oficials dels Mac. Però mercès al canvi de xips de la plataforma PowerPC a la Intel, a un grup de hackers nord-americans molt curiosos i treballadors, i a l’atreviment d’una companyia integradora, avui podem tornar a gaudir d’un clon dels Macs. Vegem com és això.
És precisament aquest canvi de plataforma que he esmentat el que, almenys en teoria, hauria de permetre executar el Mac OS X en un PC genèric. Tot i això, la pràctica dista de la teoria, i aquesta operació no és tan fàcil. El motiu són les “trampes” que Apple posa al seu maquinari i programari, de manera que el sistema operatiu només reconegui i pugui ser instal·lat en una màquina de la companyia de la poma. Això es realitza afegint una sèrie de xips a la placa base del Mac que el sistema ha de reconèixer per poder ser instal·lat.

Malgrat tot, i essent un dels anhels de la comunitat hacker el poder executar el Mac OS fora de les “caixes” d’Apple, diversos investigadors en aquest camp van acabar creant l’OSX86Project, una comunitat de programadors i usuaris dedicats a l’experimentació i execució del sistema operatiu dels Mac en qualsevol màquina amb arquitectura x86. I els resultats han estat satisfactoris; si busquem per Internet, segurament que trobarem desenes de pàgines en les quals els seus creadors expliquen les seves experiències amb un Mac OS X hackejat executant-se en un portàtil o sobretaula d’un fabricant de PC’s o una màquina clònica. És quelcom que no agrada a Apple però sobre el que la companyia de Cupertino ha parlat poc en públic.

Potser només era qüestió de temps que alguna empresa es decidís a fer-ho, però ha estat Psystar la que finalment ha aprofitat els resultats de l’OSX86Project per llançar una línia de màquines a les quals ven com a “clònics de l’Apple Mac“. Només han hagut de revisar el maquinari suportat pels hacks de l’OSX86Project i incloure en les seves màquines els components la compatibilitat dels quals hagi estat comprovada.

Aquests ordinadors, batejats inicialment com a Open Mac (un nom revelador) han estat llançats finalment com a Open Computing, disposant de dues línies: la bàsica (Open Computer) i la professional (OpenPro Computer), ambdues disponibles a la botiga en línia de la companyia. El sistema operatiu que poden dur preinstal·lat és el ja esmentat Mac OS X 10.5 “Leopard”, Windows XP o Vista, i Linux Ubuntu, Fedora o CentOS (un clònic de Red Hat), cadascun amb la seva respectiva diferència de preu.

Segons les informacions que els compradors d’aquestes màquines han fet arribar a diferents llocs web, les màquines adquirides amb el Mac OS X com a sistema operatiu vénen ja amb tot el programari instal·lat, i Psystar no ofereix suport a aquells usuaris que vulguin reinstal·lar-lo pel seu compte. Això és degut a què amb la venda de la màquina s’inclou una còpia original de Leopard, la qual probablement haurà estat adquirida per Psystar a algun distribuïdor d’Apple per després revendre-la amb un cert marge, però el programari que s’instal·la és el sistema hackejat, del qual no s’en pot proporcionar el disc. És relativament fàcil trobar versions del Mac OS X a Internet que estiguin hackejades i preparades per ser instal·lades en maquinari x86 genèric, però d’aquí a proporcionar-les amb un ordinador nou com a CD de recuperació o disc de sistema original…

La darrera jugada de Psystar ha estat posar a disposició dels usuaris els pegats i actualitzacions d’Apple per al Mac OS X a més de pegats de collita pròpia per a les seves màquines clòniques. Fins ara, l’actualització era un dels principals handicaps, per no dir l’únic, per executar el sistema operatiu d’Apple en un PC genèric, ja que el programari oficial d’Apple inclòs en el Mac OS X per a actualitzar, no funciona en els sistemes hackejats.

A més, la companyia s’ha cobert molt bé les espatlles en tot moment: va abandonar el nom OpenMac ja que podia incórrer en una violació de copyright (Mac és una marca registrada de la companyia de Steve Jobs), va enllaçar els pegats publicats per Apple a la pàgina de la mateixa companyia per a així evitar que se la pogués acusar de redistribuir sense permís un material protegit per llicència d’ús i, en general, ha evitat fins ara els possibles atacs legals d’Apple. Un amic, en parlar sobre el tema, em va comentar que havia llegit en un fòrum d’Internet (no va saber dir-me quin) que tot el tema podia ser un muntatge de la mateixa Apple en vista a llicenciar el seu sistema operatiu a altres fabricants d’ordinadors…

Personalment m’inclino poc per aquesta darrera tesi, ja que Steve Jobs és molt gelós de mantenir el maquinari i el programari com un tot, però tampoc m’atreviria a descartar-la del tot (malgrat que sembla rar, la veritat), doncs coses pitjors s’han vist…

Però realment funciona?

Al principi hi va haver molt d’escepticisme amb l’anunci de Psystar, dubtes sobre la mateixa empresa i naturalment les preguntes sobre si funcionaria o no l’invent o si no seria tot més que un “bluf” publicitari per a què es parlés de l’empresa al més pur estil CherryOS. Un cop els primers exemplars d’Open Computer han sortit de la cadena de muntatge per arribar als seus compradors (que es van arriscar molt en ser els primers), els tests en forma d’articles i gravacions de vídeo sobre el funcionament d’aquestes màquines no han trigat a sortir a la llum. I sembla que funcionen!

Només cal entrar a YouTube i buscar Psystar, Open Computer i OpenMac per veure alguns d’aquests testimonis sobre com funcionen aquests clònics del Mac no desitjats per Apple.

Com a afegit, i segons he pogut llegir en diversos llocs d’Internet, el hack emprat per Psystar per a les seves màquines és el que rep el nom Kalyway, del qual se’n poden trobar imatges de DVD ja trucades per a iniciar, instal·lar i gaudir en el nostre PC. És clar que necessitarem comptar amb un processador Intel Core Duo, tot i que amb paciència és possible trobar hacks per a l’arquitectura d’AMD.

I per acabar, us deixo amb una pregunta: no creieu que per ser clònics d’uns ordinadors que basen molta part del seu prestigi en el disseny, s’haurien pogut esmerçar una mica més en aquest aspecte? perquè sincerament, la pinta que gasten els Open Computer és segons la meva opinió ben “cutre”…