Planet La Dragonera

Foto: katmere a Flickr

Ets de les persones que mira al cel busant OVNIS? Creus que realment existeix vida en altres planetes i que estan intentant contactar amb nosaltres? Segur que aleshores t’agradaria aprofitar les teves vacances per a viatjar a Roswell, a Nou Mèxic (Estats Units), un poble que marca un abans i un després en la història de la ufologia.

A Roswell es va produir un incident l’any 1947 que ha servit com a argument per a molts llibres i pel·lícules. Un granger va trobar restes del que es va considerar que era una nau espacial. Els diaris de la zona es van fer ressò i es van obrir diverses investigacions. Com no podia ser d’una altra manera, el Museu Internacional dels OVNIS s’ubica a Roswell.

La idea de crear aquest museu va arribar a principis dels anys 90 i es va obrir al públic al 1992 per a oferir informació sobre extraterrestre, OVNIS, abduccions i explicar amb tot tipus de detalls l’incident de Roswell.

Els organitzadors del Museu Internacional d’OVNIS asseguren que l’objectiu d’aquest no és intentar convéncer ningú. Senzillament mostren els fets perquè cadascú opini. Hi ha un apartat especial del museu dedicat a imatges de cercles en els camps de conreu, fets suposadament per extraterrestres.

També hi ha una llibreria perquè els visitants puguin consultar la bibliografia que existeix sobre aquests temes. Si t’apassionen els enigmes del cel, aquest és el lloc on has d’anar. Si viatges a Nou Mèxic, apropa’t al museu perquè segur que descobreixes quelcom curiós.

Entra a la web del museu, i estigues molt atent…

Foto: jurek d. a Flickr

Diuen els polonesos que el que avui dia és Kazimierz no és ni molt menys el barri que es podia veure fa deu anys. Els seus carrers han passat de ser una zona perillosa a ser el lloc de trobada dels joves per a sortir a prendre alguna cosa a la nit. Kazimierz, abans trist pels seus murs grisos i les seves parets mig en runes, ha canviat de color gràcies a que els inversors estan reconstuïnt els edificis. Avui és la zona bohemia, dels artistes, dels bars singulars i dels concerts al carrer.

Fa anys, Kazimierz va ser una ciutat independent de Cracòvia. Avui, l’antic ajuntament allotja un museu i es recorda poc aquella ciutat que va arribar a ser un gran centre comercial. El 1495 el rey Jan Olbracht va portar tots els jueus de Cracòvia a Kazimierz, que passaria a convertir-se en un barri de la ciuat en el segle XVI. Van conviure jueus i cristians, encara diferenciats en dos nuclis.

És dur mirar enrere per a recordar la història de Kazimierz, però és necessari. Els 70.000 jueus que allí vivien van morir en els camps d’extermini nazis i per això els seus carrers romanen mig abandonats en les darreres décades. Sembla que ara Kazimierz recupera força.

Hi ha molt a veure a Kazimierz, però és sobretot recomenable anar al museu Galícia, que repassa la història dels jueus de Polònia, a través de text i fotografies. A més, tenen exposicions temporals molt bones.

El carrer Szeroka és el centre jueu. Hi ha diverses sinagogues, com la de Popper, la Stara sinagoga i la Remu’h, aquesta darrera daa de l’any 1557. En el mateix carrer, hi ha dos bars o restaurants als quals hauries d’entrar a prendre cafè o a sopar: l’Ariel i l’Alef. A més, a l’hora del sopar, un grup de música yiddish acostuma a tocar en directe.

Foto: Al Ianni a Flickr.com

Si hi ha una ciutat per excel·lència on visitar museus aquesta és París. L’oferta és tan extensa i atractiva que qualsevol parisí que es dediqués exclusivament a visitar diàriament les exposicions de la ciutat podria trigar anys a recórrer totes. Tu, probablement, no hi estaràs més d’una setmana. Per això hem pensat en fer-te tres propostes imprescindibles que no ha de deixar d’incloure en el teu programa. Omple’t d’art i comença a llegir.

La nostra primera proposta és un clàssic entre clàssics: el Museu del Louvre, probablement, el museu més famós i visitat del món. Aquí trobaràs 35.000 peces d’art d’una gran varietat temàtica i una impressionant col·lecció de mobles. Encara estem segurs que el teu primer objectiu serà veure la Gioconda de Leonardo Da Vinci, a que sí?

Menys famós però no per això menys impressionant és el Museu de l’Exèrcit, situat dins l’Hotel dels Invàlids. Aquest és un edifici realment impressionat del segle XVIII. Aquí, a més de gaudir del museu, de la bellesa del Palau i de l’església Saint Louis des Invalides podràs visitar la tomba de Napoleó, situada a la Cúpula.

I com no proposar en aquesta ruta el Museu Picasso! Seria quasi una traïció no posar els peus en un lloc dedicar a engrandir i difondre la seva obra. Aquí podràs trobar, ubicat a l‘Hotel Salé, les obres d’art del pintor que la família va donar al govern francés després de la seva mort. Aquestes són només tres de centenars de propostes que trobaràs a la ciutat. Si et sobra temps encara et quedarà molta art per veure…

Des de 1596, Varsovia és la capital de Polònia. Es tracta de la ciutat més gran del país i alberga el parlament i a altres institucions del govern.

Destruïda durant la II Guerra Mundial i amb quaranta anys de sistema comunista a l’esquena, la capital polonesa va començar a mutar en 1989 després de la caiguda del règim socialista i l’obertura a inversions estrangeres. Avui dia, viatjar i establir el teu allotjament en Varsovia durant uns dies ofereix la possibilitat d’admirar grans edificacions gòtiques i renaixentistes reconstruïdes al costat de moderns gratacels.

Arriba el moment de viatjar a través del temps amb destí Augusta Raurica, el jaciment arqueològic a l’aire lliure més important de Suïssa on, encara avui, els visitants poden apreciar les petjades del passat que conserven la història de la cultura romana.

Segons conten, el fundador d’aquesta colònia va ser Lucius Munatius Plancus, cònsul romà que, en l’any 44 a.C., va posar la primera pedra de l’assentament d’Augusta Raurica, la histórica ciutat que avui es troba a la vora del Rin, entre els Cantons de Basilea Rural (Augst) i Aargau. Cada any, més de 140.000 turistes arriben al lloc on, a més d’observar pedres mil·lenàries, poden disfrutar de concerts a l’aire lliure, jocs amb màscares ancestrals i obres de teatre contemporànies. Si viatges a l’agost, potser tens la sort de viure la festa roman, un event que retrocedeix el temps d’Augusta Raurica a través de lluites de gladiadors, danses de l’època, tallers artesanals, i souvenirs de tot tipus.

Per als amants del tango, el Abasto Plaza Hotel de Buenos Aires (Argentina) pot convertir-se en una experiència única. Es tracta d’un hotel temàtic d’aquest ball que va nèixer a finals del segle XIX a la riba del Río de Plata. Les 126 habitacions d’aquest hotel de cinc estrelles són espaioses, còmodes i acollidores, l’únic inconvenient és que no està a l’abast de totes les butxaques, sobre tot les suits temàtiques amb pista privada per aprendre a ballar i balcó a l’exterior.

La situació del Abasto Plaza Hotel és excepcional ja que es troba a la zona més elegant de la ciutat, a pocs minuts a peu d’obelisc. Els hostes de l’hotel poden disfrutar cada dia de classes de tango a les 7 de la tarda. A més, tots els dijous es pot disfrutar d’un espectacle de música i ball al restaurant Volver, també a l’hotel: l’exhibició Perlitas tangueras.

En pocs anys, València ha viscut una important transformació urbana, impulsada per la creació de nous i moderns edificis. A això ha contribuït la construcció de la Ciutat de les Arts i les Ciències, un gran complexe lúdic i cultural que s’ha convertit en lloc de referència internacional i símbol de l’aposta pel turisme cultural i el dinamisme de València.

Aqueta impresionant obra arquitectònica, disenyada per l’arquitecte valencià Santiago Calatrava i Félix Candela, ofereix un recorregut didàctic a través dels prodigis de la ciència i la investigació, les últimes tecnologies i la natura, la música i l’art..

Dintre d’una ciutat tan espectacular i amb tanta història recent, palpable entre les seves parets, com és Berlín, hi trobem el Jewish Museum (el Museu dels jueus), erigit com a homenatge a l’holocaust de la Segona Guerra Mundial.

Visitar aquest museu ens mostra els 2000 anys d’història dels jueus-alemanys, però el més frapant, personalment, s’hi troba a la primera planta del museu, en el que jo anomenaria museu dels sentits. Realment d’això tracta l’art, d’intentar representar quelcom, bé sigui mitjançant imatges, sons, matèria, etc., que desperti algun tipus de sentiment en l’observador. I puc dir en pròpia persona que ho aconsegueixen.