Planet La Dragonera

Els canvis que s’introdueixen en aquesta nova revisió de l’escriptori que més reconeixement està aconseguint en els entorns Unix/Linux el converteixen en una opció tan potent com els escriptoris del Mac OS X i el Windows, i no és pas que fins ara no hagués estat a l’alçada, sinó que s’està refinant cada dia més.

Gnome és l’entorn d’escriptori que actualment estan preferint els responsables de distribucions GNU/Linux per sobre d’altres alternatives com el KDE (del qual la seva versió 4 ha recuperat part del seu mercat habitual) o l’Xfce, els dos que completen la tríada d’escriptoris de cert relleu en aquest clònic lliure de l’Unix.

Com a objectius prioritaris d’aquest entorn, tenim la usabilitat (facilitat d’ús i senzillesa per a qualsevol perfil d’usuari sense deixar de banda la potència que demanen els informàtics professionals), l’accessibilitat (que inclogui eines per a què persones amb discapacitats visuals o d’altra mena, puguin fer-lo servir) i la internacionalització (disponibilitat de tot l’entorn en diverses llengües i adaptat a diverses cultures). El cicle d’alliberament de noves versions és de cada sis mesos, i la darrera que se n’ha alliberat i de la qual en parlo en aquestes ratlles és la 2.24 .

Les millores que s’han inclòs en aquesta nova versió poden passar desapercebudes en un principi, però en conjunt produeixen un entorn molt més polit i funcional. Per exemple, ara s’inclou un client de missatgeria instantània anomenat Empathy, amb capacitat de connectar-se a les xarxes de missatgeria més conegudes i emprades a Internet: MSN Messenger, Google Talk, Jabber, o xats Bonjour/Rendezvous d’Apple.

A més d’això, i a imatge i semblança d’altres clients com el Messenger, incorpora també possibilitats de vídeo i audiconferència, però no crec que siguin compatibles amb les del famós sistema de Microsoft, més que res perquè aquest és sempre més tancat i pocs clients alternatius incorporen funcionalitats com la videoconferència o l’audioconferència.

Per als programadors, direm que a més d’incloure el client, la nova versió de l’entorn també hi afegeix les llibreries necessàries per dotar de capacitats IM (Instant Messaging) a les seves creacions.

Seguint en la mateixa línia de les comunicacions digitals, el client de videoconferència Ekiga també s’actualitza a la versió 3.0, incloent còdecs per als estàndards de vídeo H.264, H.263+, MPEG-4 i Theora. La interfície d’usuari d’aquesta aplicació també es renova, donant més importància a partir d’ara a la llibreta de contactes i permetent la presentació d’imatges a pantalla completa.

No deixem el mitjà audio-visual però passant ara al suport per a emissions televisives, ja inclòs en la versió 2.22 de l’entorn però que en aquesta es veu potenciat. Ara, per exemple, podem connectar diversos sintonitzadors DVB (TDT) per poder veure més d’un canal alhora. Per a la nostra major comoditat també s’ha inclòs suport per a la majoria dels comandaments a distància que funcionen per infrarojos en el programari GStreamer, així que podrem canviar de canal sense haver d’aixecar-nos del sofà. Finalment, i en el mateix GStreamer, també trobem que s’ha afegit suport per a vídeos del YouTube en alta definició i subtítols remots. Això últim es refereix als subtítols de vídeos que no es troben afegits a la mateixa filmació, sinó que el programa els va a buscar a algun lloc d’Internet per presentar-los a l’usuari. D’aquesta manera es poden tenir els subtítols en qualsevol idioma i esmenar possibles fallades de traducció.

Passant més a la interfície d’usuari, en primer lloc tenim la introducció del paradigma de navegació en pestanyes que s’implementa en el gestor de fitxers. Si useu qualsevol navegador web modern com el Firefox 2 o 3, l’Opera, Safari o Internet Explorer 7, sabreu de què parlo: les mateixes pestanyes en les que obrim pàgines web, ara ens serveixen per obrir diverses carpetes.

Aquesta funcionalitat ens serà sense cap mena de dubte molt pràctica a l’hora de copiar i moure fitxers, ja que no “embrutarem” l’escriptori amb munts de finestres obertes simultàniament, sinó que ho tindrem tot concentrat en unes poques finestres, encara que després resulti que dins de cada finestra hi tenim un munt de pestanyes.

No deixa de ser curiós com aquest paradigma de pestanyes ha trigat força en sortir de l’entorn dels navegadors web per a ser emprat també en altres aplicacions. No obstant, programes d’ús tan freqüent com els processadors de text i en els que ens trobem sovint amb diversos documents oberts a la vegada, encara no en fan ús.

Quelcom que cada dia es demana més és la possibilitat de fer servir un sistema multimonitor o, en el cas d’un portàtil, connectar la sortida de vídeo inclosa a un monitor secundari o a un projector. Fins ara, havíem de jugar amb eines com el Xinerama o el tauler de control de Nvidia per a Linux, però a partir d’ara el mateix Gnome ja ens inclou en el tauler de control de la resolució de pantalla les eines necessàries per a controlar un sistema amb més d’una pantalla connectada.

Des d’aquí podrem manipular la resolució de qualsevol monitor, i definir si hi volem estendre l’escriptori o bé crear un clon de la pantalla principal. Per aplicar els canvis ja no ens caldrà reiniciar l’entorn gràfic.

La barra superior inclou ara un nou applet de cerca que ens permet buscar directament al Google o a la Wikipedia, actualitzar el nostre compte de Twitter (per a aquells qui en disposin), disposa de funció de calculadora, i ens permet a més instal•lar nous applets d’una forma molt senzilla.

Moltes vegades, aquells qui treballeu amb diferents sistemes operatius i amb dispositius com ara claus USB us haureu trobat que en passar un fitxer que inclou caràcters no suportats en l’estàndard FAT en el seu nom, o bé no es poden gravar o bé passen coses rares. Doncs bé, per tal d’evitar aquests problemes, Gnome 2.24 inclou un mecanisme pel qual certs caràcters no estàndards per al sistema de fitxers FAT en el seu nom són canviats automàticament al caràcter del guió baix, _ així si hem de copiar fitxers ens podem oblidar de problemes amb la nomenclatura.

Un darrer detall l’apreciaran aquells qui hagin d’estar pendents del temps que dediquen a les diferents tasques quan es troben davant de l’ordinador: i és que en aquesta nova versió del Gnome s’inclou un afegitó pel qual podem marcar l’inici i el final d’una tasca i automàticament ell ens farà el recompte del temps que hi dediquem.

De moment, i per a aquells que estiguin impacients de tastar les novetats que ens aporta aquest Gnome, dir que està a disposició dels internautes un Live CD que es pot descarregar des del mateix lloc web del projecte, i que durant les properes setmanes les diferents distribucions de GNU/Linux i altres sistemes Unix l’aniran incorporant.

La companyia del cèlebre cercador homònim va sorprendre a tothom aquest passat dimarts amb l’anunci que d’un dia per l’altre presentaria un nou navegador web anomenat Chrome i optimitzat per a la nova generació de llocs web i aplicacions en línia.

La reacció a la Xarxa de xarxes fou immediata, i des de que al bloc oficial de Google es va donar a conèixer la noticia, cap mitjà especialitzar ha deixat passar l’oportunitat per parlar-ne.

Però abans de passar a l’apartat tècnic del navegador, el primer que ens podem preguntar és el perquè, per què la companyia del cercador ha tret ara al mercat un navegador web quan es podia recolzar per a les seves necessitats en altres projectes com el Firefox de Mozilla, del qual precisament n’és un dels més grans mecenes si no el més gran. Una cosa és l’explicació oficial que dona la companyia al perquè d’aquesta iniciativa, i l’altra el que es rumoreja a Internet.

Google explica els motius que l’han empès a la construcció d’aquest browser (navegador web en anglès) en base a el que ells creuen que ha de ser un navegador de nova generació, potent, segur, estable i prou senzill com per a què el pugui fer servir qualsevol usuari independentment del seu nivell de coneixements i la seva experiència.

Però, a banda d’aquesta explicació oficial, a la Xarxa es diu que la multinacional d’Internet no ha volgut que Microsoft li barrés el pas al mercat amb un nou Internet Explorer 8 que conté algunes “trampes” per a què les aplicacions de Google no es puguin executar amb tota correcció o que, pel cap baix, doni alguns maldecaps a la companyia de Mountain View. Així, fins i tot el llançament de la versió per a Windows en fase beta en primer lloc estaria més que calculat a aquest efecte.

Google sembla estar-ne aprenent d’Apple a fer les coses de manera espectacular: si la companyia de la poma munta un autèntic espectacle cada vegada que presenta un nou producte i fa aguantar la respiració a la premsa especialitzada i als seus incondicionals, Google va anunciar el navegador d’un dia per l’altre al seu bloc oficial i, al cap d’unes hores, penjava un còmic (si, tal i com ho heu llegit, un còmic) que n’explicava les possibilitats, provocant que mitjans especialitzats però sobretot blocaires centressin la seva atenció en l’imminent llançament. Literalment, i durant dos dies, Internet ha anat plena de Chrome.

I ja passant a l’apartat tècnic, Chrome és un programa lliure (de fet ja hi ha un lloc web per als desenvolupadors anomenat Chromium) basat en WebKit, el motor de renderització que Apple empra amb Safari. De fet, Google no amaga que Chrome déu molt a la companyia de la poma mossegada.

La interfície d’usuari del programa és extremadament simple; de fet, i en contra de totes les tendències imperants, no inclou cap quadre de text enllaçat a una eina de recerca en línia. La barra d’adreces fa aquesta funció. Com a comentari personal, us diré que l’aparença de la finestra em sembla molt agradable a la vista, i em dona la sensació que beu de les aigües de diversos sistemes operatius i entorns de finestres (per començar veig una clara inspiració en Windows, Gnome i KDE).

Les funcionalitats que proporciona són les mateixes o més que qualsevol altre navegador web. Per començar, tenim que les pàgines obertes es poden distribuir en pestanyes que es troben dins d’una mateixa finestra. Tecnològicament, aquesta funcionalitat és superior a l’equivalent en altres navegadors de la competència com Opera (que per cert, va inventar aquest concepte de pestanyes), Safari o Internet Explorer, i el motiu és que en tots aquests les diferents pestanyes formen part d’un únic procés i, en canvi, amb Chrome cada pestanya disposa dels seus propis recursos de programari de forma independent i aïllada de la resta.

Això ens lliura de que, per exemple, quan una plana web provoca una fallada per un bug existent en el navegador, es tanqui tot el programa inesperadament, i si bé una pestanya pot fallar, la resta romandran obertes amb el contingut corresponent carregat.

Les pestanyes són altament extensibles, ja que si volem separar-ne una de la seva finestra “mare” tan sols l’haurem d’arrossegar cap a fora i ja haurem creat una nova finestra. Realitzant l’operació inversa podrem integrar una finestra independent dins d’una altra com a pestanya. Novament, i com veiem, la simplicitat és un tret fonamental d’aquest programa.

Com en qualsevol navegador de nova generació, un dels aspectes del que se n’ha tingut més cura és la seguretat. Un filtre anti-phishing ens protegeix ens pot estalviar molts problemes amb pàgines que suplanten la identitat de serveis en línia. Quan arribem a una d’aquestes planes, sempre i quan Chrome la tingui a les seves llistes, se’ns presentarà una vistosa pàgina de color vermell que ens advertirà d’aquesta circumstància i ens permetrà escollir entre continuar cap a la nostra destinació o bé tornar a la pàgina anterior.

La mateixa funcionalitat de pestanyes aïllades pot suposar una inesperada ajuda en la seguretat, ja que podria significar una retallada a la possibilitat d’atacs de cross-site scripting.

La privacitat també hi té cabuda; no debades els nous browsers estan començant a incloure ajudes per a què puguem navegar tranquil·lament per la xarxa sense que els llocs que visitem deixin cap mena de rastre al nostre ordinador. En aquest cas es tracta del mode anomenat Incognito, amb el qual les adreces que visitem no passen a formar part de l’historial, les cookies no es desen a l’ordinador i no manté referències dels fitxers que descarrega, tot i que s’adverteix que aquests fitxers sí es mantenen als llocs on hagin estat desats. Aquest mode es pot encetar creant una nova pestanya de navegació.

Precisament, les descàrregues no obren una finestra independent o disposen d’un gestor com a tal, per separat, sinó que es veuen a la part inferior de la finestra.

L’objectiu principal de Chrome és l’execució de les aplicacions en línia de la mateixa Google, com ara Google Docs, Gmail o Google Calendar. Per a això, per treure tot el suc a la plataforma AJAX, incorpora un nou motor de JavaScript anomenat V8. Aquesta denominació fa referència a un tipus de motor molt potent i molt famós, creat als Estats Units i adaptat a alguns dels millors esportius que ha donat aquell país. La denominació no és casual: V8 és en bona part el responsable de la gran velocitat i l’alt rendiment que proporciona el navegador.

La barra d’estat (status) no ocupa tota la part inferior de la finestra, trencant la imatge d’equilibri geomètric que donen totes les aplicacions informàtiques i que, en general, Chrome trenca per diverses bandes, sinó que tan sols ocupa més o menys la meitat de la finestra.

En resum, un molt bon navegador, ràpid, estable, segur, i que tan sols es troba en fase beta, així que la versió definitiva podria ser fins i tot molt millor. De moment, el podeu descarregar per a Windows, i per la nostra banda us prometem fer-li un seguiment en plan “marcatge al crack de l’equip rival” ;-)

Amb poc més d’un any de desenvolupament a les seves espatlles, la nova encarnació del navegador web Internet Explorer pren algunes de les característiques més destacades de Firefox 3, invertint la tradicional tendència que arrossega majoritàriament el programari lliure d’anar a remolc en plantejament i funcionalitat del programari propietari. La lleugera davallada de quota de mercat per a l’Internet Explorer ha estat prou significativa (en uns pocs països Firefox ja pren la davantera) com per a què als quarters generals de Microsoft a Redmond (estat de Washington) es preocupin força seriosament per la situació i es dediquin a buscar fórmules per a equilibrar la balança… o més ben dit, tornar al massiu desequilibri anterior que tenien a favor seu.

Essent aquest el cas, a Microsoft sembla que no els ha fet res tornar a velles pràctiques de còpia i millora, una tendència però que no hem de criticar ja que és més que comuna en el món de la informàtica (la mateixa Apple, amb la fama d’innovadora que té, ho ha fet).

El filtre anti-phishing del Firefox 3 n’és la primera “víctima”, ja que l’IE 8 inclou una eina anomenada SmartScreen Filter que, si em permeteu un petit joc de mots, és la “viva imatge” de l’eina anti-phishing inclosa en el Firefox 3. I a l’igual que aquella, funciona en base a llistes de llocs web coneguts per les seves pràctiques fraudulentes. Així, si el lloc que visitem ja sigui teclejant la seva adreça directament o seguint un enllaç, consta a les llistes negres del navegador, aquest ens ho advertirà mitjançant la presentació d’una pàgina en un viu color vermell que ens informa de la circumstància i ens ofereix dues opcions: o bé anar a la nostra pàgina inicial (Home Page) per tal de tallar de soca-rel amb la navegació perillosa, o bé continuar sota la nostra responsabilitat.

Visualment, és difícil discernir amb un sol cop d’ull si ens trobem davant del Firefox 3.0 o bé si estem treballant amb l’IE8, doncs ambdues pàgines d’advertència són gairebé calcades. Microsoft ho presenta com una gran novetat, quan és quelcom que ja està inventat des de ja fa un temps, però recordem que tampoc és l’única en fer això: Firefox mateix va anunciar com una gran novetat les pestanyes quan Opera ja ho portava fent des de feia força temps.

Una altra novetat que també podem veure inspirada en un element del Firefox 3 és la barra d’adreces intel·ligent, que ens suggereix adreces de llocs web des del mateix moment en que comencem a teclejar una URL. Aquests suggeriments els treu no tan sols de l’historial de visites (format per totes aquelles planes a les que hem accedit) sinó que també hi afegeix els preferits i els ‘feeds‘ RSS en els que estiguem donats d’alta.

Una característica completament nova (almenys, que jo sàpiga) de l’IE 8 són els Acceleradors (Accelerators en anglès, per si llegiu la nota oficial de publicació de la beta, emesa per Microsoft). Aquests són enllaços a serveis en línia que es poden emprar de forma interactiva en qualsevol plana web. És un concepte un xic difícil de copsar a la primera, així que potser millor amb un exemple: imagineu-vos que heu de fer un viatge amb bus, i que consulteu el trajecte d’anada i de tornada, tenint l’adreça de l’estació de busos de la ciutat o poble de destinació. Però no coneixeu aquest poble i us voleu situar, voleu contextualitzar l’estació del bus dins del nucli urbà per planificar la vostra visita posterior.

Amb aquesta nova funcionalitat de l’Internet Explorer 8, l’únic que haureu de fer és sel·leccionar l’adreça de l’estació de bus de la vostra destinació, i escollir l’accelerador corresponent a un servei de geolocalització. De moment, sembla que els serveis que disposen d’accelerador són els de la mateixa Microsoft, malgrat que és molt possible que per a quan surti la versió definitiva de l’IE 8 tinguem l’equivalent per a altres serveis com el Google Maps i d’altres.

Els acceleradors constitueixen un avanç del que ha de ser la Web Semàntica o Web 3.0, una idea de moment poc més que conceptual i de la qual ja n’hem parlat amb anterioritat aquí mateix.

Amb aquesta nova versió de l’Internet Explorer es potenciaran les eines de privacitat. Tindrem, per exemple InPrivate Browsing, que constitueix un mode de funcionament en el que no es desaran a l’ordinador local rastres de la nostra navegació: ni les pàgines visitades seran afegides a l’historial, ni es desaran cookies al disc dur, o els noms d’usuari i contrasenyes.

Si amb InPrivate Browsing no es desaran les dades de navegació a la màquina local, amb InPrivate Blocking s’evitarà enviar dades a l’exterior. Així, no s’enviarà cap rastre nostre als serveis de seguiment de visites i estadístiques com poden ser Google Analytics i els serveis de NetCraft. Això, al meu entendre, pot comportar un problema a curt/mitjà termini amb aquestes empreses tan potents, que podria arribar fins i tot als tribunals.

Si bé la interfície gràfica no pateix cap canvi brusc respecte a la que presenta l’IE 7, un element sí es remodela: les pestanyes. A partir d’ara i des d’aquesta beta, les pestanyes s’agruparan, mostrant cada grup un codi de color per a diferenciar-lo de la resta. Un grup es pot construir, per exemple, a partir d’una pàgina que s’hagi carregat en una pestanya i dels enllaços d’aquesta que hàgim obert en altres pestanyes. Realment quelcom molt original i pràctic i que, un cop explicat, és una d’aquelles coses que et preguntes perquè no ho hauràs pensat tu abans…

Els Web Slices són elements que podem col·locar en pàgines web que estiguin preparades per a això, per tal de controlar si s’hi han produït modificacions. Ens poden ser útils, per exemple (i segons el que ens expliquen a la pàgina corresponent) per a mantenir-nos informats de l’evolució d’una subhasta en línia al lloc web d’eBay o, generalitzant-ho més, a qualsevol lloc on es publiqui informació amb certa regularitat.

Les capacitats de cerca també s’han ampliat: a més de la barra d’adreça millorada, Microsoft ha introduït les suggerències al quadre de cerca, de manera que quan comencem a escriure un terme, el mateix navegador ja ens suggerirà com podem completar-lo. També ha arribat a acords amb els principals actors del mercat de les cerques en línia com són Live Search (de la mateixa Microsoft), Yahoo!, Wikipedia o Amazon, per tal de proporcionar a l’internauta vistes més gràfiques del resultat d’una cerca. Curiosament, no s’hi esmenta a Google tot i que aquest és considerat el primer servei de cerques del món per quantitat de pàgines indexades i nombre d’usuaris…

La descàrrega es pot fer de forma gratuïta des de la mateixa pàgina del programari, estant disponible per als sistemes operatius Windows XP (no queda clar si cal tenir algun dels Service Packs publicats fins a la data, malgrat que fora millor disposar del SP2), Vista, Server 2003 i Server 2008. Ara per ara les úniques llengües en les que podem trobar aquest Internet Explorer 8 beta 2 són l’anglès, alemany, japonès i xinès simplificat.