Planet La Dragonera

Ja està disponible Firefox 3! Després de molt esperar i molt sentir meravelles de la nova versió del millor navegador, ja es pot descarregar i, a més, aprofitar l’ocasió per bater un rècord Guinness. La diada ha començat amb l’ensurt previsible de que es caigués la web de descàrrega, però al cap d’un parell d’hores s’ha ressucitat i ja s’han descarregat les primeres còpies del programa. Jo ja la tinc, a casa i a la feina. I tu?

Ha estat anunciat el Mozilla Download Day, el projecte per aconseguir que Firefox 3 sigui el rècord Guinness del programa amb més descàrregues en 24 hores.
D’aquí a ben poc estarà disponible la nova versió de Firefox, un dels millors navegadors disponibles. En la seva relativament curta història, ha superat clarament en qualitat a grans jugadors del mercat com Internet Explorer que només té al seu favor una major distribució.
Firefox 3 vé a corregir molts dels principals problemes de Firefox 2, entre ells l’exagerat consum de memòria, i suposarà una millora gegant en quant a usabilitat, seguretat i estabilitat. A més respecta els estàndards oberts (a diferència d’Internet Explorer que encara no ho té gaire clar si en la seva vuitena versió serà compatible) i afegeix compatibilitat amb les novetats en CSS. I no cal dir que és un projecte de codi obert i de lliure distribució…
I tu? Encara no t’has passat?

Aquest post arriba amb una mica de retard, pel que demano perdó als lectors més fidels. El proppassat 23 de febrer va tenir lloc al BocaNord de Barcelona la Primera PHP Conference a Barcelona, organitzada pel Grup de Pogramadors de PHP de la ciutat. La cita, que va comptar amb el suport d’empreses com LocalBilling, Assertio o SmallSquid, va aplegar prop de 200 persones d’arreu de l’estat per escoltar les presentacions de ponents de la talla d’Arno Schneider (que va intervenir en anglès), Manuel Aguilar, Oriol Jimenez, Bermi Ferrer o Carlos Buenosvinos. De fet, els temes van tractar coses tan diverses com frameworks, optimització d’aplicacions a nivell de servidor i client i la certificació Zend.
Mostra de l’excel·lència de l’organització fou la gran quantitat d’elogis que se sentien i les lamentacions de que tot plegat fos tan curt, i que no hi hagués cap workshop. De ben segur que la propera portarà novetats en aquest sentit.
Per acabar, i com a breu resum del que va ser, us deixo amb el video que he muntat a partir dels talls que vaig filmar.

El proper dissabte 23 de febrer tindrà lloc al BocaNord un esdeveniment força remarcable: la primera PHP Conference de Barcelona. Organitzada pel Grup de Programadors de PHP de Barcelona, només dura mig dia, és d’inscripció gratuïta i compta amb conferenciants del nivell de Arno Schneider, Manuel Aguilar i Oriol Jimenez.
Entre altres temes, es parlarà de “Continuous Integration Server para PHP” (en anglès), optimització d’aplicacions tant a nivell de servidor com de client i el desenvolupament d’aplicacions emprant el framework Akelos, a més de parlar de la certificació Zend.
La veritat és que promet ser una jornada intensa i interessant i ja tinc ganes que arribi el dia. Encara que el programa sigui curtet és força engrescador i sembla un bon inici pel que sembla pot ser una trobada regular de força renom. Barcelona compta amb una nombrosa comunitat de programadors de PHP i juntar-nos sota el mateix sostre pot ser molt profitós.
Ja faré crònica quan sigui el moment!

Ja n’havia parlat alguna vegada de’n Johnny Chung Lee i els seus invents amb el mando de la Wii (Wiimote) i avui he vist a Slashdot que la seva fal·lera creativa no s’atura.
De la darrera fornada de consoles, la Wii de Nintendo sembla ser que és la que millor ven. Introdueix una nova forma de jugar, molt més activa i participativa on l’interacció no es limita únicament a pitjar botonets. Els jocs requereixen que el jugador gesticuli, es mogui i, fins i tot, salti. Doncs bé, en Johnny Chung Lee porta la inmersió dins el joc a un altre nivell fent servir el wiimote com a càmara de seguiment del cap per detectar el punt de vista del jugador, i oferir una visió 3D molt més acurada i ajustada. El resultat és una percepció de tres dimensions perfecta on els objectes poden arribar fins i tot a “sortir” de la pantalla. De fet, una ràpida demostració fa evident que amb aquest sistema no tan sols obtenim una millor experiència gràfica: fintar i ajupir-se esdevenen imprescindibles. I tot amb codi open source.

El sistema necessari és senzill: el wiimote s’instal·la davant la pantalla i enfocant al jugador. De fet, el wiimote només és una càmera d’infrarrojos que captura dos emissors d’aquesta freqüència de llum per calcular-ne la posició. Doncs posant-se unes ulleres amb dos focus d’infrarrojos pot captar la posició del cap i per tant, mostrar la perspectiva correcta. D’aquesta manera la pantalla no és una pantalla plana sinò que esdevé una veritable finestra a un món 3D. Que m,ovem el cap a la dreta? Podrem veure una mica més del que s’amaga per l’esquerra. Ens aixequem? Veiem què s’amaga per baix… Igual que si es tractés d’una finestra.

I, evidentment, això no només s’aplica als jocs… A Nintendo segur que ja han pres nota.

Apple, per mi, l’està cagant. És la meva opinió i la mantinc. I ara que ja he encès els ànims de tots els “Maceros”, em vaig a explicar. Els darrers productes “mòbils” d’Apple (iPhone, iPod Touch) són productes restrictius dissenyats a lligar a l’usuari dins un món uniforme, tancat i monopolitzat. Apple, què és una empresa que es caracteritzava per fer productes útils i pràctics, s’està convertint en Microsoft. Han deixat de banda l’usuari per fixar-se ens els guanys potencials. És lògic, al cap i a la fi, és una empresa i els beneficis manen, i interessa que la gent compri a iTunes abans que, per exemple, escoltar les cançons a la ràdio. I no és per treure’ls mèrit ni molt menys: tant l’iPhone com el iPod Touch són sexis de collons. Molt, molt sexis. Però completament lligats als productes d’Apple, totalment à la Redmond. Que vols escoltar la ràdio amb un reproductor d’àudio que t’ha costat 300 euros (sí Manuel, ja sé que és molt més que un simple reproductor d’àudio…)? Perfecte, però abans paga-li a Apple els diners que no et gastaras a iTunes… És com comprar-te un 4×4 que no és capaç de sortir de la carretera i només fer-lo servir per anar a comprar el pa o portarel nen al “cole” (oh wait…).

Però per molt que aquestes sirenes em cantin i em sedueixin, segueixo lligat al màstil del meu vaixell, i, de moment, em resisteixo a gaster-me la pasta en aquests productes. A més, els que pensen com jo teniem les esperances dipositades en el rumor d’un ‘gPhone’… I per fi ha arribat l’hora! (more…)

Per sort o per desgràcia he tractat amb molts polítics, i amb gairebé tots he parlat d’informàtica. Gràcies a això he descobert que l’open source és com l’ecologisme: queda molt bé dir que n’estas a favor, però quan ets a casa tot va a la mateixa galleda, deixes els llums encesos i vas al parlament amb berlina oficial d’àmplia cilindrada. Tots diuen que és una bona idea, alguns fins i tot proposen i aconsegueixen aprovar mocions, però aqui acaba tot. A la pràctica, tot segueix igual. Tot?
Acabo de rebre la gran notícia que en Carles Soriano tornarà a encarregar-se de l’àrea de noves tecnologies a l’Ajuntament de Sant Feliu. En Carles és de les poques persones que conec que s’ha agafat seriosament això de l’open source. És de les poques persones que reconeix el valor i la importància del tema i de les poques capaç de fer quelcom… i que a més té la voluntat de fer-ho.
En Carles, juntament amb l’inesgotable David Guardia, és d’aquelles persones que viuen amb passió la seva feina i que no fan les coses de cara a la galeria (bé, de vegades una miqueta sí, quan toca), sinò perquè és el que cal fer. Com, si no, hauria nascut la xarxa oberta WiFi a la ciutat?
Felicitats Carles, endavant!

Fa pocs dies en Carles Soriano va publicar un petit article explicant tot el que ha fet ERC a Sant Feliu per promoure les ‘noves tecnologies’. La tasca feta és important, doncs cada vegada la vida quotidiana és més propera a un estil de vida digital i aquelles persones que no tenen accés als ordinadors i internet cada vegada resulten més marginades. Per posar un exemple: un nen sense ‘messenger’ pot resultar socialment exclòs.
No obstant, en Carles fa una apreciació un tant peculiar del programari lliure: “Hem potenciat el programari lliure, perquè és una manera de trencar els monopolis i abaratir costos”.
Realment és això? Realment el paper del programari de codi obert és el de ser l’alternativa ‘barata’ del Windows? Ho fem com a rebeldia contra els monopolis? Aix…
El programari lliure és molt més que això. El programari lliure és una forma diferent d’interactuar amb una màquina. És una forma diferent de fer les coses. Ofereix noves possibilitats que el programari propietari no permet. A més, per molt que el programari lliure sigui gratuït, no deixa de tenir un cost, doncs hi ha el desenvolupament, manteniment i el suport.
Quina és, Carles, la principal qualitat del programari lliure? Que et dóna el control absolut del que fas amb la màquina. Et permet complicar-te tant la vida com tu decideixis. Pot fer que l’experiència d’utilitzar un ordinador sigui tan senzilla i agradable com fer anar un Mac (bé, gairebé) i et permet entrar a remenar fins a l’últim bit, com un mecànic.
El programari lliure significa poder triar, significa poder treballar a la teva manera, significa llibertat de moviment, pensament i acció. Que sigui gratuït només és un avantatge, i una bona forma d’administrar els impostos municipals. Usar els estàndards oberts és una excel·lent forma de garantir la durabilitat i estabilitat de la gestió de la ciutat.
Tanmateix cal donar-li el mèrit d’haver-ho fet. Cal dir que en Carles ha fet un pas molt valent que ja m’agradaria veure quants altres haurien donat. També cal dir que a aquest pas cal sumar la xarxa wifi oberta i l’arrancada d’una xarxa ciutadana lliure. Tot això permetrà una autèntica integració digital de la ciutadania per garantir l’accés a la informació a tothom. Vas per molt bon camí, Carles, ara no t’aturis!

Sembla que Microsoft s’ha despertat. Assumit el seu paper de llebre, se li ha tallat la migdiada en veure que la tortuga (disfressada de guineu) està molt més a prop del que es pensava. Així que després d’anunciar Silverlight (un flash à la .NET…) han decidit anunciar què pensen fer amb internet Explorer 8.
Després de veure com li ha anat a Microsoft això d’inventar-se estàndards (DHTML vs DOM, màquina virtual de Java pròpia etc…) veure que volen competir amb Flash a mi personalment m’ha provocat una mica de mandra. Ho defineixen com a un plug-in “cross-browser” i “cross-platform” per a coses de .NET. Això em recorda una mica a la revista Cosmopolitan (una de les revistes més masclistes que he fullejat mai… disfressada de revista feminista)… sóc l’únic que veu que alguna cosa no lliga, aquí? Un plug-in multiplataforma que no estarà disponible per totes les plataformes? Ah no, que funciona per a Windows i Mac… I Linux? No, Linux no que no té prou quota de mercat. Au va. Això avui en dia ja no és un motiu, és una excusa barata.
I això ho lliguem amb l’anunci de les “fantabuloses” novetats de Internet Explorer 8. Al blog d’IE bàsicament venen a dir que s’havien oblidat una mica del navegador, però com que Firefox està creixent molt i molt ràpid s’han de posar les piles… I anuncien que IE8 farà algunes de les coses que Firefox 3 (conegut com a Gran Paradiso) ja fa temps que anuncia. Apart d’això, alguna novetat…? No. Ves quina sorpresa.
Sincerament, veure com Microsoft s’està agafant la “cursa” d’Internet em recorda a l’sketch dels Monty Python “Silly Olympiad“… 100 metres llisos per a persones sense sentit de l’orientació. Novament un cas de prioritzar la quota de mercat per sobre de les necessitats de l’usuari…
I quina casualitat que de sobte parlin d’IE8… Quina casualitat que coincideixi amb l’anunci de DELL de vendre ordinadors amb ubuntu, una distribució de Linux molt usable que empra Firefox com a navegador principal… Quina oloreta que vé de Redmond!
No, Firefox no és el navegador perfecte i ha de millorar moltes coses (l’ús que fa de la memòria és vergonyós, per exemple) però està molt per sobre d’IE en usabilitat i acceptació d’estàndards. De fet, per molt que prometi Firefox 3 si no resol els problemes que ara té tot indica que acabarà amb un èxit molt aigualit, però tot i així ja provoca més expectació que l’inefable IE8.
En fi, esperem que Microsoft aprengui dels seus errors i aviat comenci a produïr productes que realment aportin novetats reals, i no solament cosmètiques. Els vents estan canviant i o s’adapten o… es mullaran les cames.

Fa poc Concatel va preparar un acte per anunciar el seu acord amb Zend. Aquest acte, molt corporatiu, va estar totalment orientat a aquells que desconeguessin tant PHP com Zend, i per tant la presència de Zeev Suraski durant la presentació va ser més per publicitat que per necesitat. Un responsable de marketing de Zend hagues fet el mateix, i possiblement hagués estat més profitós per complir l’objectiu de la trobada, de la qual en podeu trobar un petit resum aquí.
Però tant a mi com a la resta de l’equip d’Atrapalo.com que hi vem anar la vessant comercial de l’acord ens interessava relativament i esperàvem una exposició més tècnica, i donat que l’exposició no va lliurar cap perla que calmés les nostres inquietuds, vàrem haver de passar al plà B: enganxar-lo per banda durant el berenar.
La veritat és que compartir un berenar amb Zeev Suraski és una experiència agradable. Cal dir que té molta cura del que diu per no deixar anar res que no respongui explicitament a la teva pregunta i cal anar-lo estirant de la llengua, però no té inconvenients en respondre a tot.
Preguntant-li pel futur de PHP, ens respon que PHP6 inclourà com a màxima novetat el fet que unicode serà natiu, i que de mentres apareixeran moltes novetats de cara a facilitar la integració d’AJAX. Respecte a la gestió de memòria i el model d’orientació a objectes, ens respon que a la versió 5.2 s’ha millorat la forma de manipular la memòria en blocs, i que no hi ha previst cap canvi important en com es fa la OO.
Apart d’això, ens assabentem que la propera versió de Zend Studio estarà basada en eclipse, el qual és relativament una bona notícia. És bona ja que eclipse té un rendiment millor, però n’hi ha uns quants a qui no ens sedueix la idea de seguir treballant amb una eina basada en Java.
En fi, un vespre molt ben aprofitat al final on poder parlar de tu a tu amb un dels màxims responsables del futur de les aplicacions web.