Planet La Dragonera

Ja està disponible Firefox 3! Després de molt esperar i molt sentir meravelles de la nova versió del millor navegador, ja es pot descarregar i, a més, aprofitar l’ocasió per bater un rècord Guinness. La diada ha començat amb l’ensurt previsible de que es caigués la web de descàrrega, però al cap d’un parell d’hores s’ha ressucitat i ja s’han descarregat les primeres còpies del programa. Jo ja la tinc, a casa i a la feina. I tu?

Ha estat anunciat el Mozilla Download Day, el projecte per aconseguir que Firefox 3 sigui el rècord Guinness del programa amb més descàrregues en 24 hores.
D’aquí a ben poc estarà disponible la nova versió de Firefox, un dels millors navegadors disponibles. En la seva relativament curta història, ha superat clarament en qualitat a grans jugadors del mercat com Internet Explorer que només té al seu favor una major distribució.
Firefox 3 vé a corregir molts dels principals problemes de Firefox 2, entre ells l’exagerat consum de memòria, i suposarà una millora gegant en quant a usabilitat, seguretat i estabilitat. A més respecta els estàndards oberts (a diferència d’Internet Explorer que encara no ho té gaire clar si en la seva vuitena versió serà compatible) i afegeix compatibilitat amb les novetats en CSS. I no cal dir que és un projecte de codi obert i de lliure distribució…
I tu? Encara no t’has passat?

El proper dissabte 23 de febrer tindrà lloc al BocaNord un esdeveniment força remarcable: la primera PHP Conference de Barcelona. Organitzada pel Grup de Programadors de PHP de Barcelona, només dura mig dia, és d’inscripció gratuïta i compta amb conferenciants del nivell de Arno Schneider, Manuel Aguilar i Oriol Jimenez.
Entre altres temes, es parlarà de “Continuous Integration Server para PHP” (en anglès), optimització d’aplicacions tant a nivell de servidor com de client i el desenvolupament d’aplicacions emprant el framework Akelos, a més de parlar de la certificació Zend.
La veritat és que promet ser una jornada intensa i interessant i ja tinc ganes que arribi el dia. Encara que el programa sigui curtet és força engrescador i sembla un bon inici pel que sembla pot ser una trobada regular de força renom. Barcelona compta amb una nombrosa comunitat de programadors de PHP i juntar-nos sota el mateix sostre pot ser molt profitós.
Ja faré crònica quan sigui el moment!

Una de les coses més emprenyadores del món de l’analítica web és que els WAW (Web Analytics Wednesdays, que són uns events collonuts de contacte entre professionals, apassionats i curiosos de l’analítica web) sempre tenen lloc a ciutats massa llunyanes com per anar-hi a passar la tarda. Així que ens hem juntat amb en Pere Rovira de WebAnalytics.es i hem decidit muntar l’equivalent nostrat d’aquesta trobada. Arriben els Conversion Thursdays!

A diferència dels WAW tradicionals, els CT tenen lloc en dijous i el primer tindrà lloc al Cafè Schilling de Barcelona, a les 7 del vespre del 7 de febrer.

Així que si ets un professional, apassionat o curiós de l’analítica web, passa’t a fer una cerveseta i a compartir una conversa interessant! Pots trobar tota la informació sobre la trobada a la pàgina dels Conversion Thursdays.

T’hi esperem!

Apple, per mi, l’està cagant. És la meva opinió i la mantinc. I ara que ja he encès els ànims de tots els “Maceros”, em vaig a explicar. Els darrers productes “mòbils” d’Apple (iPhone, iPod Touch) són productes restrictius dissenyats a lligar a l’usuari dins un món uniforme, tancat i monopolitzat. Apple, què és una empresa que es caracteritzava per fer productes útils i pràctics, s’està convertint en Microsoft. Han deixat de banda l’usuari per fixar-se ens els guanys potencials. És lògic, al cap i a la fi, és una empresa i els beneficis manen, i interessa que la gent compri a iTunes abans que, per exemple, escoltar les cançons a la ràdio. I no és per treure’ls mèrit ni molt menys: tant l’iPhone com el iPod Touch són sexis de collons. Molt, molt sexis. Però completament lligats als productes d’Apple, totalment à la Redmond. Que vols escoltar la ràdio amb un reproductor d’àudio que t’ha costat 300 euros (sí Manuel, ja sé que és molt més que un simple reproductor d’àudio…)? Perfecte, però abans paga-li a Apple els diners que no et gastaras a iTunes… És com comprar-te un 4×4 que no és capaç de sortir de la carretera i només fer-lo servir per anar a comprar el pa o portarel nen al “cole” (oh wait…).

Però per molt que aquestes sirenes em cantin i em sedueixin, segueixo lligat al màstil del meu vaixell, i, de moment, em resisteixo a gaster-me la pasta en aquests productes. A més, els que pensen com jo teniem les esperances dipositades en el rumor d’un ‘gPhone’… I per fi ha arribat l’hora! (more…)

Per sort o per desgràcia he tractat amb molts polítics, i amb gairebé tots he parlat d’informàtica. Gràcies a això he descobert que l’open source és com l’ecologisme: queda molt bé dir que n’estas a favor, però quan ets a casa tot va a la mateixa galleda, deixes els llums encesos i vas al parlament amb berlina oficial d’àmplia cilindrada. Tots diuen que és una bona idea, alguns fins i tot proposen i aconsegueixen aprovar mocions, però aqui acaba tot. A la pràctica, tot segueix igual. Tot?
Acabo de rebre la gran notícia que en Carles Soriano tornarà a encarregar-se de l’àrea de noves tecnologies a l’Ajuntament de Sant Feliu. En Carles és de les poques persones que conec que s’ha agafat seriosament això de l’open source. És de les poques persones que reconeix el valor i la importància del tema i de les poques capaç de fer quelcom… i que a més té la voluntat de fer-ho.
En Carles, juntament amb l’inesgotable David Guardia, és d’aquelles persones que viuen amb passió la seva feina i que no fan les coses de cara a la galeria (bé, de vegades una miqueta sí, quan toca), sinò perquè és el que cal fer. Com, si no, hauria nascut la xarxa oberta WiFi a la ciutat?
Felicitats Carles, endavant!

Sembla que Microsoft s’ha despertat. Assumit el seu paper de llebre, se li ha tallat la migdiada en veure que la tortuga (disfressada de guineu) està molt més a prop del que es pensava. Així que després d’anunciar Silverlight (un flash à la .NET…) han decidit anunciar què pensen fer amb internet Explorer 8.
Després de veure com li ha anat a Microsoft això d’inventar-se estàndards (DHTML vs DOM, màquina virtual de Java pròpia etc…) veure que volen competir amb Flash a mi personalment m’ha provocat una mica de mandra. Ho defineixen com a un plug-in “cross-browser” i “cross-platform” per a coses de .NET. Això em recorda una mica a la revista Cosmopolitan (una de les revistes més masclistes que he fullejat mai… disfressada de revista feminista)… sóc l’únic que veu que alguna cosa no lliga, aquí? Un plug-in multiplataforma que no estarà disponible per totes les plataformes? Ah no, que funciona per a Windows i Mac… I Linux? No, Linux no que no té prou quota de mercat. Au va. Això avui en dia ja no és un motiu, és una excusa barata.
I això ho lliguem amb l’anunci de les “fantabuloses” novetats de Internet Explorer 8. Al blog d’IE bàsicament venen a dir que s’havien oblidat una mica del navegador, però com que Firefox està creixent molt i molt ràpid s’han de posar les piles… I anuncien que IE8 farà algunes de les coses que Firefox 3 (conegut com a Gran Paradiso) ja fa temps que anuncia. Apart d’això, alguna novetat…? No. Ves quina sorpresa.
Sincerament, veure com Microsoft s’està agafant la “cursa” d’Internet em recorda a l’sketch dels Monty Python “Silly Olympiad“… 100 metres llisos per a persones sense sentit de l’orientació. Novament un cas de prioritzar la quota de mercat per sobre de les necessitats de l’usuari…
I quina casualitat que de sobte parlin d’IE8… Quina casualitat que coincideixi amb l’anunci de DELL de vendre ordinadors amb ubuntu, una distribució de Linux molt usable que empra Firefox com a navegador principal… Quina oloreta que vé de Redmond!
No, Firefox no és el navegador perfecte i ha de millorar moltes coses (l’ús que fa de la memòria és vergonyós, per exemple) però està molt per sobre d’IE en usabilitat i acceptació d’estàndards. De fet, per molt que prometi Firefox 3 si no resol els problemes que ara té tot indica que acabarà amb un èxit molt aigualit, però tot i així ja provoca més expectació que l’inefable IE8.
En fi, esperem que Microsoft aprengui dels seus errors i aviat comenci a produïr productes que realment aportin novetats reals, i no solament cosmètiques. Els vents estan canviant i o s’adapten o… es mullaran les cames.

En una comunitat tan diversa com és internet, la necessitat d’estàndards és innegable. Quan hi ha tanta gent, tan diferent, amb necessitats diferents i concepcions tan diferents de les coses més trivials és imprescindible establir un punt de trobada, quelcom que sigui igual per tothom. Si no, no ens entendrem.
Ara bé, hi ha dos tipus diferents d’estàndards: els estàndards d’ús i els estàndards establerts.
Un estàndard d’ús és aquell que esdevé comú a base de ser adoptat popularment per tothom, és a dir, que tothom es posi a fer-lo servir per voluntat pròpia. Un exemple seria la paraula “wamba” que fem servir per designar unes sabates de caire esportiu. No és la paraula correcta al diccionari, sinò una marca que va pendre una certa popularitat en moment donat i li ha donat nom al concepte. Una cosa semblant passa, per exemple, amb els “Kleenex”.
Un estàndard establert sol ser una norma, o conjunt de normes, que tenen per funció regular quelcom per a que sigui invariable i fix arreu. Un estàndard establert per exemple és que el volant d’un cotxe estigui sempre a l’esquerra, que haguem de conduïr per la dreta o que els diumengs toca dinar a ca la sogra.
El problema apareix quan algú pretén imposar un estàndard en benefici propi, independentment del benefici que això pugui aportar a l’usuari. Aquest problema, de fet, apareix molt sovint en la informàtica i és un dels veritables llasts que arrosega la vida online.
Un exemple és el format Word (.doc) i la lletra “Arial”. Si jo escric un escrit fent servir el Microsoft Word i amb la lletra Arial, depenc de que qui l’hagi de llegir tingui també el Microsoft Word i la lletra Arial. És a dir, és algú que haurà pagat uns quants centenars d’euros per tal de poder tenir el Microsoft Word corrent sobre un Windows, ja que altrament no és legal.
Ara bé, puc esciure el mateix escit amb OpenOffice (gratuït) i desar-lo en un format obert (.odf) i qualsevol persona que tingui un OpenOffice (recordo: gratuït) podrà llegir aquest escrit. No depenc de que aquesta persona es pugui pagar o no un Windows i un Microsoft Office. No vol dir que l’Open Document Format sigui millor que el format propietari del Senyor Microsoft, això és un altre debat, sinò que és més accessible i no em caldrà comprar un producte diferent quan el Senyor Popietari decideixi canviar-lo.
Un altre exemple: el format JPG no és lliure, el qual vol dir que un dia algú pot decidir que ja no pots veure cap imatge desada en format JPG sense pagar-li un tant. T’imagines la quantitat de diners que hauries de pagar per tal de recuperar les teves fotos? No seria més pràctic fer servir el format PNG, estàndard obert?
Els estàndards oberts et deslliguen de fer servir una eina concreta, i et garanteixen que facis servir l’eina que facis servir, el resultat serà perfecte sempre. És un avantatge força important, no creus?