Planet La Dragonera

COM? Quina burrada és aquesta? Estaran de conya, no?

La notícia llegida a ADSLZone (via meneame), diu clarament que

El secretario de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información, Francisco Ros, confirmó ayer que están estudiando con gran interés el modelo francés que protege a los autores y desconecta a los usuarios que utilizan P2P.

Pam. Olé. Y em quedo tan ample. A veure, com és possible que ningú (i em refereixo a mitjans mediàtics capaços de transmetre a grans masses, per exemple els polítics) digui que descargar-se el que sigui d’internet és legal a Espanya? Quins nassos!

Hi ha hagut molta lluita, molta demagògia, molts xarlatans… però el cas és que ja el tenim aquí: El decret publicat al BOE (Boletín Oficial del Estado) núm 148 de 19/6/2008.

Podeu consultar el texte complert a la pàgina del BOE.

Tot un pas enrere a la presunció d’inocència, tal com ja vaig comentar anteriorment (llegiu La fi de les discogràfiques i la mala fe de l’SGAE, Desglossant els beneficis d’un CD, o vegeu el vídeo del Debat del Canon a La 2 amb David Bravo). L’actual govern ¿socialista? sembla estar més a prop de les discogràfiques i d’aquesta associació privada anomenada SGAE que no pas de les presuncions d’inocència i de les llibertats dels seus propis ciutadans.

Com a exemple (que sempre poso): a ma mare li encanta la fotografia i té una càmara digital. Ella es compra una tarja de memòria. Perquè ha de pagar un Cànon Digital a uns artistes que no tenen res a veure amb la fotografia que es guardarà en el suport?

régimen de compensación por copia privada con el que se pretende conciliar los intereses de los autores y demás titulares de derechos de propiedad intelectual con el derecho de acceso a la cultura de los ciudadanos.

Ahà, molt bé. Doncs que el Cànon que li toca pagar vagi directament a la conta corrent de ma mare, com a autora de la fotografia.

I el més graciós de tot és que això ho aprova un govern d’esquerres… Visca la coherència! Visca l’opinió popular tinguda en compte! I au, ja ho tenim aprovat i encolomat.

A continuació, un extracte on defineix els aparells i el gravàmen que patiran, extret del propi document publicat al BOE.

Alguns de vosaltres ja sabeu de la meva trifulca personal amb ING Direct, “tu otro banco y cada día el de más gente”. Em vaig deixar ensisar pel seu prospecte cansat de pagar per tot a La Caixa. Vaig canviar a principis de l’estiu de l’any passat. Fins l’Agost tot van ser meravelles, doncs no cobren comissions per les meves operacions normals (transferències i domiciliacions) i les tarjetes són gratuïtes.

Vaig canviar totes les contes a allà i vaig engatussar alguns membres del meu entorn per passar-s’hi. Tot era com havia pensat en un “banc”, és a dir, que no et cobrin res (encara que els teus diners no produeixin res). Però tot té un cantó obscur i vaig descobrir-lo en la pròpia carn: quan tens un problema és com parlar amb una operadora de mòbil o d’ADSL, un mur. I ja t’hi pots estavellar tantes vegades com vulguis.

De totes formes, estem en un estat de dret i se suposen certs protocols als usuaris per dur a terme les rèpliques als problemes no solicitats com, posem per cas, una còpia de tarjeta i posterior robatori de (molta quasi tota la) pasta.

Últimament torno a tenir una temporada d’anar seguint el que es penja a Meneame. Últimament estic llegint molts temes de la SGAE. Últimament estic tenint la sensació com si un grup de persones estiguéssin interessades en recaudar fons d’on sigui, de qui sigui, a costa del que sigui. Últimament se m’estan inflant les pilotes d’una forma que ja no em caben als pantalons.

Fa unes dues setmanes que hauria d’haver escrit aquest article, ho sé, però per primer cop en uns quants anys he pogut gaudir d’un aqüeducte nadalenc. Això ha fet gaudir d’un Nadal més tranquil, més ple, dividint-lo entre Reus i Talamanca, amb prou temps per estar amb els nostres… i en canvi poc temps dedicat als ordinadors.
I amb tant de temps el cap dóna voltes… repassa el 2007. Ell sol fa un recompte d’esdeveniments amb aquell sabor agra-dolç característic…

Últimament estem patint a casa una merda de velocitat en l’ADSL que tenim contractada: Ya.com de 20Mb. La vam contractar tenint en compte que hi hauria una baixada simbòlica de la velocitat de la conexió, però vam pensar que més o menys aniria bé.

Però la veritat és que mai ha anat bé. Mai hem pogut conectar a una velocitat superior als 5Mb (velocitat de sincronització) i mai hem pogut navegar a més d’1Mb (velocitat final disponible). I estem pagant per una de 20Mb!!

Si, aquest és un missatge d’autobombo en tota la regla, però es mereix un post al respecte

Resulta que fa un temps que està circulant per la blogosfera un premi, el Premio Blog Solidario, que es dóna als blogs que presenten informació útil o comparteixen el seu coneixement de forma gratuita.

Doncs Emilio, d’Historias de un informático m’ha nominat Syntax Error, el meu blog tècnic

Quatre anys amb la VTR 250 és molt de temps. Moltes històries i molts moments. I a més mantinc el fórum de la pàgina de la VTR i cada cop que veig una foto em poso tonto. Ai, com m’agradava la meva nena…

Així que no se m’acut res millor que dedicar-li un article d’homenatge en forma de SlideShow, aprofitant que acabo de treure del forn un plugin per manejar fotos amb Wordpress.

Passejant per Navegapolis.net he descobert un petit texte que dóna en el clau respecte al que em fa ser programador. Per tant, aprofitant el dret de cita, la reprodueixo a continuació:

¿Por qué es divertido programar?. ¿Qué beneficios esperan obtener los programadores?
Primero, por el placer de construir cosas. Al construir cosas, los adultos experimentan el mismo placer que los niños al jugar con el barro, especialmente si construyen cosas que ellos mismos han diseñado.
Segundo, por el placer de hacer cosas que puedan resultar útiles a otras personas. En realidad lo que persiguen es que otros usen su trabajo y lo encuentren útil.
Tercero, por la fascinación de ver trabajar sistemas complejos, que asemejan rompecabezas en los que se integran diferentes piezas y partes móviles, que interactúan entre sí para llevar a cabo las funciones que inicialmente se han previsto.
Cuarto, por el placer de estar siempre aprendiendo al trabajar cada vez en proyectos de características diferentes.
Y por último, por el placer de construir con un material tan maleable y tan etéreo. El trabajo del programador, como el del poeta, se construye de forma sutil desde la materia pura de su pensamiento. Puede construir castillos en el aire, sólo con el esfuerzo de su imaginación. Pocos medios de creación son tan flexibles, tan limpios y fáciles de remodelar, para desarrollar complejas estructuras conceptuales.

Frederick P. Brooks. The Mythical Man-Month

Clavat.

Poques coses saben tan greu perdre-les. La família, la parella, els amics… Formen part del teu cercle i del que és important per a un. En un altre costat, i al mateix nivell, coexisteixen aquells béns que pel temps, les experiències o ambdues els guardes un carinyo especial. Un lloc, una casa, un vehicle… Es deterioren, s’acaben, i tot i així un es resisteix a deixar-los anar.