Planet La Dragonera

El proper dissabte 23 de febrer tindrà lloc al BocaNord un esdeveniment força remarcable: la primera PHP Conference de Barcelona. Organitzada pel Grup de Programadors de PHP de Barcelona, només dura mig dia, és d’inscripció gratuïta i compta amb conferenciants del nivell de Arno Schneider, Manuel Aguilar i Oriol Jimenez.
Entre altres temes, es parlarà de “Continuous Integration Server para PHP” (en anglès), optimització d’aplicacions tant a nivell de servidor com de client i el desenvolupament d’aplicacions emprant el framework Akelos, a més de parlar de la certificació Zend.
La veritat és que promet ser una jornada intensa i interessant i ja tinc ganes que arribi el dia. Encara que el programa sigui curtet és força engrescador i sembla un bon inici pel que sembla pot ser una trobada regular de força renom. Barcelona compta amb una nombrosa comunitat de programadors de PHP i juntar-nos sota el mateix sostre pot ser molt profitós.
Ja faré crònica quan sigui el moment!

Google Analytics és una gran eina a tenir en compte per tal d’analitzar i optimitzar els teus esforços de SEO i SEM. I no només per la seva integració amb Google Adwords, sinò perquè el seu sistema de filtres permeten models de dades força acurats. No diré que sigui millor que altres eines, però per ser gratuït ofereix una versatilitat admirable.

Recentment m’he trobat amb la necessitat de produïr un informe detallat del tràfic que arriba a una web de comerç electrònic, detallant quina part del tràfic orgànic (el que prové dels motors de cerca) és branded (conté la marca) i quina part no ho és, i programar-lo per a que s’envïi de forma setmanal. Evidentment la degona part és trivial: s’agafa l’informe, es va a l’apartat d’enviament per mail i es programa. No té secret. El problema és generar un sol informe que es pugui enviar per mail ja que la petició és d’un sol informe, no un aglomerat.

La resposta: filtres.
(more…)

Passades les festes nadalenques, què millor que començar l’any amb una web curiosa. A Shackleton han volgut parodiar el disseny “i” d’Apple tot creant un producte imaginari: l’iJam.
Dotat de la novíssima tencologia 5Js, capacitat per vora 7Kg, una autonomia de 35 dies nadalencs (aproximadament) i capacitat de “Cut & Play”, l’iJam és wireless (és transportable a qualsevol racó de la casa), és “easy touch” i si es bloqueja, només cal donar-li la volta. Indubtablement, el producte de pota negra definitiu ha estat dissenyat per fer les delícies dels apassionats de la marca de la poma.

Fins i tot l’iJam disposa de productes germans com el iFua, l’iLom i el iChis i una àmplia gamma d’accessoris com el iKnife (tecnologia de tall 4x), iPincho o iHand. No us perdeu el vídeo promocional on expliquen les meravelles del producte!

I properament… iJam Nano!

Ja n’havia parlat alguna vegada de’n Johnny Chung Lee i els seus invents amb el mando de la Wii (Wiimote) i avui he vist a Slashdot que la seva fal·lera creativa no s’atura.
De la darrera fornada de consoles, la Wii de Nintendo sembla ser que és la que millor ven. Introdueix una nova forma de jugar, molt més activa i participativa on l’interacció no es limita únicament a pitjar botonets. Els jocs requereixen que el jugador gesticuli, es mogui i, fins i tot, salti. Doncs bé, en Johnny Chung Lee porta la inmersió dins el joc a un altre nivell fent servir el wiimote com a càmara de seguiment del cap per detectar el punt de vista del jugador, i oferir una visió 3D molt més acurada i ajustada. El resultat és una percepció de tres dimensions perfecta on els objectes poden arribar fins i tot a “sortir” de la pantalla. De fet, una ràpida demostració fa evident que amb aquest sistema no tan sols obtenim una millor experiència gràfica: fintar i ajupir-se esdevenen imprescindibles. I tot amb codi open source.

El sistema necessari és senzill: el wiimote s’instal·la davant la pantalla i enfocant al jugador. De fet, el wiimote només és una càmera d’infrarrojos que captura dos emissors d’aquesta freqüència de llum per calcular-ne la posició. Doncs posant-se unes ulleres amb dos focus d’infrarrojos pot captar la posició del cap i per tant, mostrar la perspectiva correcta. D’aquesta manera la pantalla no és una pantalla plana sinò que esdevé una veritable finestra a un món 3D. Que m,ovem el cap a la dreta? Podrem veure una mica més del que s’amaga per l’esquerra. Ens aixequem? Veiem què s’amaga per baix… Igual que si es tractés d’una finestra.

I, evidentment, això no només s’aplica als jocs… A Nintendo segur que ja han pres nota.

Un dels principals motius per comprar-se un iPod Touch és que és acollonantment sexy. I no només és acollonantment sexy, sinò que també et fa acollonantment sexy (o això m’explica en Manuel, que llueix l’aparell cada dia als FGC). Però per alguns, aquests cants de sirenes no ens acaben d’atreure, i esperem a que siguin les nostres dones al port qui ens encantin amb les seves melodies (dit d’altra manera, esperem que no hauem d’estar lligats a un producte concret per tenir una funcionalitat concreta).

Doncs bé, un japonès ha ideat la manera de convertir qualsevol tele de casa en una pantalla multitouch… sense necessitat de tocar-la (eliminant les molestes ditades) i utilitzant únicament el mando de la Wii.

La idea és utilitzar el mando de la Wii com a receptor d’una senyal infraroja, reflexada als nostres dits (ja sigui nus o amb algun reflector). Això fa que es pugui detectar el moviment de les nostres mans a l’aire i poder interpretar-ne els gestos. I no només serviria per poder girar i apliar les fotos de les vacances a la tele… Les aplicacions mèdiques i d’enginyeria, per exemple, són innombrables.