Planet La Dragonera

Una imatge de la videoconferència de Gmail

Google ha afegit una nova característica al ja de per si complet servei de correu electrònic en línia (webmail) gratuït Gmail: la possibilitat de realitzar videoconferències amb els nostres contactes.

Fins ara, Gmail disposava de la funcionalitat de missatgeria instantània proporcionada pel protocol GTalk. Aquest es pot usar també mitjançant un programari instal·lable en el sistema operatiu de l’ordinador, però pel que he pogut veure ha davallat el nombre d’usuaris d’aquest darrer gràcies a la integració en Gmail, on podem veure un requadre a mà esquerra amb els nostres contactes, als quals podem obrir una finestra de diàleg si estan en línia.

La funcionalitat recentment presentada per Google permet ampliar aquesta funció de missatgeria instantània a converses amb àudio i vídeo incorporat, el que s’anomena videoconferència. Per tal d’accedir-hi, el primer pas és la descàrrega i instal·lació d’una petita peça de programari que s’afegirà al sistema operatiu i el navegador, el que s’anomena un plug-in.

Aquest programa, totalment gratuït i que es pot baixar de la Xarxa sense haver-nos de registrar enlloc ni fer cap mena de pas previ, s’executa de forma directa i és el que permet a Gmail poder accedir a la imatge que capta la càmera web (webcam) i l’àudio que captura el micro, al mateix temps que gestiona la transferència de dades que flueixen des de l’altra banda.

Les aplicacions de videoconferència acostumen a utilitzar programes que s’instal·len en el sistema operatiu, diferents del navegador tot i que poden tenir cert grau d’integració. Aquest és el cas de Skype, potser el programa més conegut d’aquesta mena i que gaudeix de més predicament entre els usuaris. Ja que Skype facilita poder trucar des de l’ordinador a números de telèfon “convencionals” (fixes i mòbils nacionals o de fora del país), la integració en el navegador es basa en reconèixer els números de telèfon que surten a les pàgines web i, amb un sol clic, marcar-los i fer-hi una trucada.

Google no ha tingut gaire sort amb GTalk, car no és un programa gaire usat tret de la funcionalitat inclosa en el servei Gmail i que he esmentat tot just fa un moment, enfront de la competència. El Live Messenger de Microsoft en les nostres latituds i l’ICQ i AiM (AOL Instant Messenger) als Estats Units dominen el panorama. Per la VoIP (Veu sobre IP per la seva denominació anglesa) l’Skype (també esmentat en aquest mateix article) porta la veu cantant.

Així doncs, aquesta nova funcionalitat pot (i probablement vol) ser un intent per part de la multinacional del sector per arrabassar part de la quota de mercat d’aquests programes líders, en definitiva una tornada a primera plana d’un sistema que d’ençà de la seva integració amb Gmail no ha generat gaires noves noticies que cridin l’atenció del gran públic.

Per a la realització d’aquesta nova funcionalitat, Google ha emprat estàndards de la Web acceptats per tothom, com els protocols XMPP o RDP. Per a la transmissió de vídeo s’ha confiat en el protocol H.264, un còdec d’alta definició de vídeo creat per diverses institucions internacionals com l’ISO. Aquest còdec té la virtut de permetre la transferència d’imatge a través de xarxes telemàtiques amb una qualitat molt bona i consumint molt poc ample de banda. Això facilita que, per exemple, puguem tenir vídeo a pantalla completa amb una qualitat més que decent (sempre i quan la càmera web de què disposem a l’ordinador estigui a l’alçada).

De fet, la mateixa Google té un compromís amb els usuaris per emprar estàndards oberts en els seus programes de comunicacions. Així, de passada, també es garanteix que terceres parts puguin interactuar amb les aplicacions de la companyia del cercador.

El funcionament de la videoconferència en el Gmail és molt simple, seguint la tradició d’una interfície molt còmoda per als usuaris novells. Tan sols hem d’obrir una finestra de xat amb l’usuari que estigui connectat i vulguem parlar-hi, i a la part inferior ens sortirà un indicatiu que ens obrirà la finestra de videoconferència. L’altra part, l’altre usuari, ha d’acceptar la trucada, el que equival a despenjar el telèfon en una trucada “de tota la vida“.

A partir d’aquí, podem seguir la videoconferència en una finestra que podrem separar del navegador web, o bé fer-ho maximitzat a tota pantalla.

El plug-in està disponible de moment per a Windows i Mac OS X, essent compatible amb els navegadors web Firefox (versió 2.0 o superior), Internet Explorer (versió 6.0 o superior), Safari (3.0 o superior) i Google Chrome (com no!), i de moment no hi ha noticies d’una versió per a Linux. No deixa de ser curiós per a una empresa que recolza obertament el programari lliure i fins i tot l’empra per als seus propis projectes (cas de la plataforma Android per a telèfons mòbils basada en GNU/Linux) no hagi comptat amb una versió del sistema del pingüí per a aquest plug-in.

Aquesta funcionalitat no ha estat implementada en el programari Google Talk per a Windows, pel que només la podrem emprar des de l’interficie d’aquesta xarxa de missatgeria instantània que es troba integrada amb Gmail.

Als internautes sense cap mena de dubte els serà molt còmoda la integració d’un nou servei en el correu electrònic de Google, ja que al seu torn aquest està integrat amb una sèrie d’eines com el calendari o el lector de feeds RSS, contribuint d’aquesta manera a eixamplar el concepte de “sistema operatiu en línia” en una nova direcció. Ara, i a través del navegador web ja podem usar una funció més.

La presentació d’aquesta nova funcionalitat coincideix en el temps amb la presentació per part de Microsoft d’una sèrie de novetats per als seus serveis Live. I és que la competència entre ambdues empreses per captar l’atenció dels internautes i seduir-los és molt forta. Mentre la companyia de Steve Ballmer aposta per continuar lligant la majoria dels serveis en línia a Windows i a una presentació gràfica molt acolorida i amb gran quantitat d’elements (el que en alguns casos ha provocat les protestes com en el cas del nou Hotmail que, segons molts usuaris va més lent que abans), mentre que Google busca més la simplicitat i que sigui multiplataforma.

L'aspecte de l'escriptori del Windows 7

La conferència PDC 2008* de Microsoft ens ha deixat moltes i sucoses novetats referides a diversos dels productes estrella de la companyia de Redmond. Una d’aquestes és la presentació en societat de la versió beta de Windows 7, el sistema operatiu que succeirà al Windows Vista.

Les novetats que s’han presentat d’aquest respecte a les darreres informacions aparegudes a Internet es centren sobretot en la interfície gràfica d’usuari i en la integració amb el concepte de computació en núvol o “cloud computing”.

Internament, aquest nou sistema està basat en el kernel (nucli) de Windows Vista Service Pack 1 i Windows Server 2008, el que facilita l’ús dels controladors (drivers) desenvolupats per a aquests dos sistemes operatius. El dels drivers ja va ser precisament un dels cavalls de batalla als quals es va haver d’enfrontar Vista davant dels usuaris, i crear ara un segon trencament en aquest aspecte hagués pogut desfermar les crítiques dels especialistes i usuaris, marcant de forma negativa i ja des de bon principi la vida de Windows 7, el que naturalment s’ha volgut evitar.

Passant ara a l’interfície gràfica, el primer element que crida l’atenció és la barra de tasques, que ha estat renovada en aspecte (sembla, per explicar-ho d’alguna manera, més “quadrada”), a més que les icones de les aplicacions ara mostren una miniatura dels documents que s’han obert al passar-hi amb el punter del ratolí per sobre.

Un moment de la presentacio de Windows 7

Quelcom que sembla no haver tingut gaire èxit en Vista tot i ser una novetat d’aquest sistema és la barra lateral vertical que trobem a la part dreta de l’escriptori i que conté els gàdgets del sistema, els quals sí que romanen com a part integrant del sistema però que ara podem situar a qualsevol lloc de l’escriptori.

La barra de notificacions (aquell espai al costat del rellotge de la barra de tasques en el qual hi podem veure les icones corresponents a programes o serveis com l’antivirus o el reconeixement de claus USB) és ara configurable: si ens molesta una icona i no la hi volem tenir, simplement l’haurem d’arrossegar fora d’aquest espai. La veritat és que acabava essent força molest que aquest raconet s’omplís amb una gran quantitat d’icones informatives de diferents programes, i amb la possibilitat de configurar aquesta àrea esperem que això pugui ser controlable.

L'evolucio de la familia de sistemes operatius de Microsoft segons la mateixa companyia

Falta saber si això també servirà contra els programes d’adware que simulen ser antivirus i que inclouen una icona a la barra de notificacions que va donant la llauna a l’usuari en tot moment. Suposo que per als què hagin estat fets amb les actuals arquitectures de Windows XP i Vista si que servirà, però els creadors d’aquests programes ja trobaran la forma de burlar la protecció en el nou Windows 7.

Un aspecte que m’ha cridat molt l’atenció és la capacitat multitàctil d’aquest sistema, el que el convertirà en l’ideal per muntar en un Tablet PC. Compte, que els aparells d’aquesta classe empren normalment un sistema electromagnètic i no tàctil, encara que les possibilitats de l’interfície que incorpora el Windows 7 poden ser considerats per molts com a superiors davant d’un sistema electromagnètic que empri exclusivament un punter.

Un detall de la barra de tasques

El que m’ha sorprès més és que acabi sent Microsoft i no Apple (o Linux) la primera en incloure aquesta forma de relacionar-se amb l’ordinador en un sistema operatiu desktop, ja que em pensava que seria la companyia de Steve Jobs donat que és la que ho va inventar (amb l’iPhone).

Fins ara, tots els intents per inserir una interfície multitàctil en un sistema operatiu havien vingut amb programari de terceres parts. Qui ho ha emprat més és potser HP, que fa poc ha tret al mercat un ordinador de disseny que permet fer servir els moviments dels dits sobre la pantalla per treballar-hi.

La imbricació de Windows 7 amb la xarxa és total, permetent-nos per exemple enviar un document a imprimir a una impressora que estigui en un altre continent amb summa facilitat, o fent cerques de documents que podrem estendre des de la màquina local i a través d’Internet al nostre telèfon o a qualsevol altre ordinador que estigui vinculat d’alguna manera amb la nostra màquina.

Una altra funcionalitat curiosa és la possibilitat de redirigir la sortida d’un programa cap a un dispositiu diferent d’aquell en què s’està executant. Per exemple, si volem escoltar música, podrem engegar el reproductor en un PC però escoltar les cançons en el nostre smartphone.

El que no podia faltar tampoc és el suport per a virtualització. Amb Windows 7 podrem crear unitats de disc virtual en les quals instal·lar-hi un altre sistema operatiu (un Windows, Linux, segurament en els Apple un Mac OS X,…). El que no s’ha especificat és si es podrà arrencar l’ordinador amb el sistema instal·lat en aquests discos o no. Personalment crec que no, ja que el maquinari no reconeixerà aquestes unitats virtuals, tret que es doti d’un carregador i un microkernel o driver que permeti a l’ordinador entendre l’estructura d’aquests discos virtuals i muntar-los com si fossin una unitat física.

Per acabar amb les novetats, una curiositat: tant la calculadora com el programa de dibuix (Paint), dues de les aplicacions més veteranes del sistema, han patit un rentat de cara que les ha deixat amb una nova interfície més lluent.

Resulta curiós que, tot i que oficialment Microsoft encara recolza Windows Vista, es deixa a entreveure que la companyia de Redmond està més bolcada en el seu successor, aquest Windows 7, que no en el petit-gran fiasco que ha resultat ser el seu darrer llançament comercial.

I és que si bé les ventes de Windows Vista han anat prou bé, això ha estat gràcies a les màquines noves que s’han venut, i no pels usuaris que han migrat al nou sistema. Les crítiques sobre la compatibilitat amb les aplicacions antigues, el sistema de seguretat UAC o les necessitats de potència del maquinari per funcionar han contrastat amb l’absència de crítiques pel que fa a l’estabilitat, robustesa i fins i tot la seguretat del sistema, aspectes durament criticats en els primers mesos de vida del Windows XP.

Sembla doncs que Vista només serà un “entrant” que ens ha de preparar per a la vinguda del “primer plat” de la revolució tecnològica en els sistemes operatius de Microsoft, i que potser serà més ben rebut entre el públic gràcies, precisament, a què se l’haurà preparat amb Vista.

* esdeveniment orientat a mostrar les futures novetats de la companyia al col·lectiu de programadors especialment però també a la premsa i a la resta dels professionals de les TIC

Un espai de la PDC 2008 amb banderola dedicada a la nova plataforma de Microsoft

Darrera d’aquest nom s’hi amaga una nova plataforma informàtica de la companyia de Redmond, res comparable al què hem vist fins ara en el terreny dels sobretaules, o sigui, el Windows de tota la vida.

I és que Azure (fins ara conegut amb el malnom de Windows Cloud tal i com el va presentar Steve Ballmer) no serà un sistema operatiu per instal·lar a l’ordinador, sinó que constituirà una plataforma per a què els programadors allotgin els seus programes que es faran servir des d’Internet a través d’un navegador. I qui els farà servir? si, ara si, seran els usuaris.

Per fer-nos una idea, el que proporciona Microsoft és la base que hi ha en aplicacions com, per exemple, Google Docs, el processador de textos, full de càlcul i programa de presentacions que els internautes poden fer servir en línia.

Mentre que Google dóna un producte tancat, una sèrie d’aplicacions que els usuaris poden emprar després de donar-se d’alta, Microsoft en dóna un d’obert (no en el sentit que sigui programari lliure i que en puguem veure les entranyes), en el qual qualsevol programador pot instal·lar-hi les seves aplicacions.

La presentació en societat d’aquest nou producte es va fer a la PDC (Professional Developers Conference) 2008, i va ser un dels nombrosos i interessants anuncis que la companyia de Redmond va fer en aquest acte dirigit eminentment als professionals de la informàtica i, més concretament als programadors malgrat que també a la premsa. Juntament amb aquest, Windows 7 i Office 14 també han avançat algunes de les seves novetats en aquesta reunió.

Windows Azure funcionarà com un “servei hostatjat“, el què vol dir que l’usuari final o el programador no el podrà instal·lar en una màquina seva, sinó que en contractarà els serveis a Microsoft com si fos un servidor web. A partir d’aquí, si que s’hi podran instal·lar aplicacions concebudes especialment per a aquest sistema.

Un exemple de com poden lluir les aplicacions Azure

Bona noticia per als programadors: no hauran d’aprendre una gran quantitat de nous conceptes o noves eines, ja que segons afirma Microsoft, es treballarà amb les eines de sempre a les que tan sols s’hi afegiran unes llibreries i utilitats extres, i els coneixements adquirits en altres eines de la companyia de Redmond seran aprofitables per a aquesta nova plataforma.

De fet, ja estan a la seva disposició els SDK’s (Software Development Kit, peces de programari que permeten desenvolupar aplicacions que interactuïn amb el sistema) per a descàrrega gratuïta. Les eines amb les que es podrà desenvolupar són l’entorn Visual Studio, .NET, i SQL Data Services.

Pel que fa als usuaris, aquests gaudiran de les noves aplicacions a través d’un navegador web, tal i com la resta d’aplicacions en línia d’altres productors de programari centrat en la Web 2.0 com la mateixa Google. Aquest navegador continuarà sent l’Internet Explorer, ja que el sistema operatiu desktop (Windows XP, Vista, 7 i els seus successors) no desapareixerà tal i com l’entenem ara; tot i que hi ha veus que així ho pronostiquen, l’opinió de Microsoft no és aquesta.

Així, per a Microsoft hi haurà aplicacions que es continuaran executant en local (a més que serà necessari un sistema operatiu per arrencar la màquina i arribar a connectar-se a Internet) i altres que ho faran íntegrament a través d’Internet. I, fins i tot, un tercer grup que tindran ambdues capacitats (cas de l’Office 14).

Un gran avantatge d’aquest sistema és que els programadors no s’hauran de preocupar per les instal·lacions de la seva aplicació, per provar configuracions o per crear un sistema que sigui escalable (que es pugui anar ampliant de forma dinàmica a mesura que es van necessitant més i nous recursos), ja que tot això quedarà en mans de Microsoft i de l’adquisició de més recursos.

El tema de l’escalabilitat no preocupa gaire als usuaris finals, ja que normalment una aplicació es fa anar en una sola màquina, i fins i tot tampoc a les petites empreses, ja que si no hi ha només una màquina, en són dues o tres com a molt. Són les mitjanes i -especialment- les grans empreses, les que s’han de preocupar més per aquest tema.

Com he explicat abans de forma breu, la capacitat d’escalabilitat d’un sistema o d’una aplicació consisteix en la capacitat que té aquest per adaptar-se al flux canviant de volum de feina, essent ampliat sense que això signifiqui una pèrdua de qualitat de servei. S’aplica tant al maquinari com al programari, i en un sistema en línia com el que proposa Microsoft hauria de ser tan simple (i així ho afirmen des de la companyia de Redmond) com adquirir més recursos en els servidors per cobrir la demanda.

De moment, Windows Azure funcionarà en fase de proves a un centre de procés de dades (CPD) situat als Estats Units, però els plans són els d’estendre la infraestructura de forma transparent arreu del món a mesura que la nova plataforma es vagi consolidant. Que jo sàpiga, Microsoft no ha fet públiques dates de l’expansió ni de finalització de la fase beta.

Si sou programadors i esteu interessats en accedir-hi, lamento dir-vos que si bé la pre-inscripció és gratuïta, la vostra comanda serà posada a la cua d’espera, la qual (com bé us podeu imaginar) és llarga.

Un lloc força interessant i complet per informar-se amb tot luxe de detalls és el bloc oficial de la PDC 2008 en castellà (no disposo de l’adreça de la versió anglesa), en el qual hi podreu trobar totes les novetats de Windows Azure especialment pensades per als programadors que hi estiguin interessats. Així, es repassen per exemple els tipus de dades amb els que es poden treballar o els serveis d’emmagatzematge que proporciona.

Tampoc penseu que el concepte que ha presentat Microsoft és del tot nou i revolucionari; de fet, aquelles empreses que ens ofereixen servidors virtualitzats en els quals hi podem instal·lar tot el que vulguem, ja fan una mica aquesta funció. Amazon (si, la mateixa que ven llibres a través de la xarxa) té un producte anomenat EC2 (Elastic Compute Cloud) que bàsicament consisteix en un servidor virtual ampliable (escalable) que podem contractar i gestionar com a administradors de sistema per instal·lar-hi les nostres aplicacions en línia.

El futur de la informàtica comença a apuntar cap al núvol d’una forma molt poderosa, malgrat que continuarem necessitant sistemes operatius d’escriptori com el Windows (XP, Vista, 7,…), GNU/Linux, Mac OS X, Solaris o qualsevol altre, que ens doni els aplicatius bàsics i els elements que ens permetin connectar-nos a la Xarxa i “estirar” aquestes aplicacions d’Internet.

El 13 i 14 de novembre, la Facultat de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de Madrid veurà la celebració de la Conferència Rails 2008, la tercera edició després de les que es van celebrar l’any passat i el 2006.

Rails és un framework (conjunt de llibreries de codi) per a la programació d’aplicacions web mitjançant Ruby, un llenguatge de programació de propòsit general molt versàtil. Creat a mitjans dels 90, l’eclosió del paradigma de la Web 2.0 va marcar l’inici de l’edat daurada que encara viu, gràcies al fet que permet la realització d’un disseny molt ràpid per a les aplicacions, reduint d’aquesta manera el període de lliurament del projecte. Ruby on Rails (nom que també rep Rails, o RoR per la seva abreviatura) ha arribat a cotes tan altes que fou inclòs en la darrera versió llançada del sistema operatiu Mac OS X per part de la companyia de Cupertino.

La present conferència està patrocinada per empreses com ASPgems (creació de programari amb la premissa de que sigui simple fins a convertir-lo en una “commodity”), The Cocktail (consultora per a l’experiència d’usuari i disseny d’interacció), Secuoyas (disseny web i multimèdia), Flowers in Space (desenvolupament de projectes Web 2.0) i Vorago (solucions tecnològiques per aplicar als processos de producció) amb la col·laboració de l’ETSIT de la UPM (Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Madrid), la Càtedra Internet de Nova Generació Telefònica-UPM, Madrid Tecnologia i HotelSearch.com .

L’objectiu és reunir als desenvolupadors de Rails per a l’intercanvi d’idees, la difusió de noves tecnologies i donar a conèixer aquest framework. Entre les conferències a les quals podran assistir els inscrits tenim “Hardware Hacking en Ruby i gairebé en Rails“, “Optimització, rendiment i escalabilitat en ActiveRecord“, “Bones pràctiques de desenvolupament en Ruby on Rails“, o “Alt rendiment i escalabilitat en plataformes Rails“. Un programa adequat als desenvolupadors i a les empreses que busquin solucions.

També s’exposaran casos d’èxit com el de la Cadena SER, Domestika.org, Hesperis.eu o Ideas4all entre d’altres, així com hi haurà un temps per a xerrades curtes (8 minuts més 2 de preguntes) a la sala principal, oberta a qualsevol persona que ho desitgi.

Com novetat respecte a les edicions anteriors, enguany s’habilitarà durant unes hores cadascun dels dos dies de durada, un espai en el qual les persones o empreses que tinguin projectes per desenvolupar en Rails podran contactar amb programadors que treballin amb aquest llenguatge per tal de resoldre la necessitat mútua de contractació de personal. Aquests encontres es realitzaran en un format que recorda el Fast Dating.

Els interessats en apuntar-se a aquestes jornades s’hauran de donar pressa, doncs la data límit per a què l’ingrés corresponent al preu de la inscripció estigui en el compte de l’organització és el 5 de novembre, i cal comptar amb els retards corresponents a les transferències entre dues entitats bancàries diferents. El registre inclou els passis, la samarreta oficial, l’àpat a la cafeteria de la Universitat, i els “coffee breaks“. Dijous dia 13 a la nit hi haurà un sopar per als assistents en un restaurant de Madrid.

El lloc web de la conferència, magníficament mantingut, allotja també una gran quantitat de material corresponent a les dues edicions passades, pel què aquells que se les van perdre i vulguin posar-se al dia no només del que és Ruby On Rails, sinó també de l’ambient i dels temes que es toquen en aquesta conferència, poden fer-ho còmodament a través de l’àudio i els vídeos dels actes anteriors.

La companyia creada per Bill Gates sembla que hagi anat un xic perduda durant els darrers anys amb tot el boom d’Internet i la Web 2.0, malgrat que sigui considerada juntament amb Google i Yahoo! una de les tres principals empreses d’aquest sector. La nova revolució del “cloud computing” (computació en núvol, literalment) és al seu torn un nou repte per a Microsoft, que si no l’enfronta correctament pot significar el principi de la fi de l’ampli domini del que disposa avui en dia en el sector informàtic, però que si ho fa adequadament, pot allargar aquest domini encara uns quants anys més.

És per això que, de la mateixa manera que amb el futur Windows 7, el sistema que està cridat a ser el successor del Windows Vista, Microsoft ja ha donat senyals del que serà la seva aposta en el sector del cloud computing, Windows Cloud, malgrat que de moment només són unes lleus indicacions de la seva existència i del que podria ser. Per tenir-ne més dades ens caldrà esperar a finals de mes, a l’encontre professional per a desenvolupadors de la companyia de Redmond.

Però, per començar, ens podríem preguntar què és això del famós “núvol”. Bé, doncs res més senzill: si amb els sistemes informàtics tradicionals sabíem perfectament on teníem les dades (al disc dur local), amb les aplicacions en línia pròpies de la Web 2.0 no ho sabem, només coneixem que estan a alguna banda d’Internet, aquesta xarxa que uneix milions d’ordinadors arreu del món i que podríem considerar com una teranyina o un núvol (i d’aquí el terme) de màquines interconnectades. Així doncs, el núvol (en anglès cloud) conté les dades en algun lloc que desconeixem.

La reina indiscutible d’aquest núvol és Google, que disposa de diverses aplicacions/serveis per a l’usuari emmarcats en la Web 2.0, és a dir, que s’utilitzen estant connectat a Internet: Apps (processador de text, full de càlcul, presentacions), Gmail (correu electrònic), calendari (Calendar), publicació de planes web personals (blocs mitjançant Blogger) i un llarg reguitzell a més. Així que l’objectiu està clarament definit per a la multinacional de Steve Ballmer: fer caure la corona de rei de la Web 2.0 del cap de Google per passar a cenyir-se-la ella mateixa.

L’existència de Windows Cloud fou revelada per Steve Ballmer fa pocs dies en dos actes diferents realitzats a Europa, però com he comentat abans no se n’ha donat cap mena de detall tècnic tret de que probablement funcionarà emprant Silverlight, l’entorn d’execució d’aplicacions web multimèdia equivalent a les apostes d’Adobe i Sun Microsystems en aquest camp, el que tancarà aquest entorn bàsicament en Windows.

Una cosa que si s’ha pres com a segura és que terceres parts podran construir aplicacions per a aquest sistema en línia basant-se en toolkits .NET, un altre dels estàndards de Microsoft. Amb aquesta informació em permeto deduir que aquest Windows Cloud vindrà a ser com una mena d’escriptori en línia, un entorn que obrirem en el nostre navegador (i eventualment des d’altres aplicacions de la mateixa Microsoft) i usarem com el Windows instal•lat en local però amb certes limitacions. La compatibilitat, naturalment, ho serà per als productes de la mateixa companyia, és a dir, que només es podrà usar des d’un sistema Windows amb navegador Internet Explorer, i des del Mac OS X com a màxim. Linux dieu? siguem seriosos… que estem parlant de Microsoft!

No serà tampoc el primer producte d’aquesta mena que podem trobar a la xarxa: eyeOS és un desenvolupament pioner i líder en aquest segment, que ens permet tenir a la nostra disposició un complet escriptori en el nostre navegador, amb aplicacions i els nostres fitxers que podem intercanviar amb el sistema local. A més, eyeOS és un desenvolupament realitzat a Catalunya per catalans que triomfa arreu del món gràcies a la Web 2.0 .

Ni tan sols per a la mateixa Microsoft és la primera experiència; tothom esmenta el servei Live Mesh, que ens permet sincronitzar fitxers de diversos dispositius a través d’Internet. És un servei que deu ser pràctic (personalment no l’he fet servir) i pot ser un punt de partida per a Windows Cloud, però si aquest darrer és realment un escriptori en línia, sobrepassarà i de molt el que ofereix Mesh, per tant no entenc com és que se’l cita com a un precedent directe quan és clarament molt més limitat que el que hauria de ser Cloud.

Segons el meu parer, Windows Cloud serà una extensió a la xarxa del mateix sistema operatiu desktop i també de l’Office, però no crec que permeti prescindir d’aquest darrer paquet per treballar. Perquè? doncs ben simple: perquè Microsoft es guanya la vida venent aquest programa.

També imagino que tindrem dues modalitats de Windows Cloud: una ben bàsica amb poques funcionalitats que serà gratuïta per a tots els públics i una altra en règim de lloguer per a empreses, suportada en els mateixos servidors de Microsoft.

I serà aquest el successor de Windows Vista? No, aquest serà Windows 7. Una cosa és el sistema operatiu de la màquina de sobretaula (Windows XP, Vista o el futur 7), i una altra és el programari que s’hi executa a sobre, que en aquest cas poden ser els serveis que proporcionarà Windows Cloud a més de l’Office o els vídeojocs que tinguem. El que sí fora possible és que algunes de les aplicacions que tradicionalment s’executen en local, passin a fer-ho des de la Xarxa, com ara el processador de text o el classificador de fotografies, i que les dades passin a estar emmagatzemades a Internet.

L’acte de finals de mes en el que us he dit abans que es revelaria més informació sobre Windows Cloud és la PDC (Professional Developers Conference), un encontre anual per a desenvolupadors. Al tenir un públic professional i altament qualificat, és lògic que es reservin grans anuncis per a fer-los en aquesta trobada, i aquest és el cas no només del que acabem de comentar, sinó també del Windows 7, del qual se’n lliurarà una primera versió prèvia als assistents.

A partir d’aquesta data, de finals d’octubre, podrem doncs conèixer més detalls sobre el futur de la microinformàtica. No en va, i malgrat l’avanç que està experimentant el programari lliure en general i GNU/Linux en particular, Microsoft encara és el nom propi de la industria, el que d’una manera o altra marca el futur a curt/mitjà termini de cap a on va la microinformàtica.

Els canvis que s’introdueixen en aquesta nova revisió de l’escriptori que més reconeixement està aconseguint en els entorns Unix/Linux el converteixen en una opció tan potent com els escriptoris del Mac OS X i el Windows, i no és pas que fins ara no hagués estat a l’alçada, sinó que s’està refinant cada dia més.

Gnome és l’entorn d’escriptori que actualment estan preferint els responsables de distribucions GNU/Linux per sobre d’altres alternatives com el KDE (del qual la seva versió 4 ha recuperat part del seu mercat habitual) o l’Xfce, els dos que completen la tríada d’escriptoris de cert relleu en aquest clònic lliure de l’Unix.

Com a objectius prioritaris d’aquest entorn, tenim la usabilitat (facilitat d’ús i senzillesa per a qualsevol perfil d’usuari sense deixar de banda la potència que demanen els informàtics professionals), l’accessibilitat (que inclogui eines per a què persones amb discapacitats visuals o d’altra mena, puguin fer-lo servir) i la internacionalització (disponibilitat de tot l’entorn en diverses llengües i adaptat a diverses cultures). El cicle d’alliberament de noves versions és de cada sis mesos, i la darrera que se n’ha alliberat i de la qual en parlo en aquestes ratlles és la 2.24 .

Les millores que s’han inclòs en aquesta nova versió poden passar desapercebudes en un principi, però en conjunt produeixen un entorn molt més polit i funcional. Per exemple, ara s’inclou un client de missatgeria instantània anomenat Empathy, amb capacitat de connectar-se a les xarxes de missatgeria més conegudes i emprades a Internet: MSN Messenger, Google Talk, Jabber, o xats Bonjour/Rendezvous d’Apple.

A més d’això, i a imatge i semblança d’altres clients com el Messenger, incorpora també possibilitats de vídeo i audiconferència, però no crec que siguin compatibles amb les del famós sistema de Microsoft, més que res perquè aquest és sempre més tancat i pocs clients alternatius incorporen funcionalitats com la videoconferència o l’audioconferència.

Per als programadors, direm que a més d’incloure el client, la nova versió de l’entorn també hi afegeix les llibreries necessàries per dotar de capacitats IM (Instant Messaging) a les seves creacions.

Seguint en la mateixa línia de les comunicacions digitals, el client de videoconferència Ekiga també s’actualitza a la versió 3.0, incloent còdecs per als estàndards de vídeo H.264, H.263+, MPEG-4 i Theora. La interfície d’usuari d’aquesta aplicació també es renova, donant més importància a partir d’ara a la llibreta de contactes i permetent la presentació d’imatges a pantalla completa.

No deixem el mitjà audio-visual però passant ara al suport per a emissions televisives, ja inclòs en la versió 2.22 de l’entorn però que en aquesta es veu potenciat. Ara, per exemple, podem connectar diversos sintonitzadors DVB (TDT) per poder veure més d’un canal alhora. Per a la nostra major comoditat també s’ha inclòs suport per a la majoria dels comandaments a distància que funcionen per infrarojos en el programari GStreamer, així que podrem canviar de canal sense haver d’aixecar-nos del sofà. Finalment, i en el mateix GStreamer, també trobem que s’ha afegit suport per a vídeos del YouTube en alta definició i subtítols remots. Això últim es refereix als subtítols de vídeos que no es troben afegits a la mateixa filmació, sinó que el programa els va a buscar a algun lloc d’Internet per presentar-los a l’usuari. D’aquesta manera es poden tenir els subtítols en qualsevol idioma i esmenar possibles fallades de traducció.

Passant més a la interfície d’usuari, en primer lloc tenim la introducció del paradigma de navegació en pestanyes que s’implementa en el gestor de fitxers. Si useu qualsevol navegador web modern com el Firefox 2 o 3, l’Opera, Safari o Internet Explorer 7, sabreu de què parlo: les mateixes pestanyes en les que obrim pàgines web, ara ens serveixen per obrir diverses carpetes.

Aquesta funcionalitat ens serà sense cap mena de dubte molt pràctica a l’hora de copiar i moure fitxers, ja que no “embrutarem” l’escriptori amb munts de finestres obertes simultàniament, sinó que ho tindrem tot concentrat en unes poques finestres, encara que després resulti que dins de cada finestra hi tenim un munt de pestanyes.

No deixa de ser curiós com aquest paradigma de pestanyes ha trigat força en sortir de l’entorn dels navegadors web per a ser emprat també en altres aplicacions. No obstant, programes d’ús tan freqüent com els processadors de text i en els que ens trobem sovint amb diversos documents oberts a la vegada, encara no en fan ús.

Quelcom que cada dia es demana més és la possibilitat de fer servir un sistema multimonitor o, en el cas d’un portàtil, connectar la sortida de vídeo inclosa a un monitor secundari o a un projector. Fins ara, havíem de jugar amb eines com el Xinerama o el tauler de control de Nvidia per a Linux, però a partir d’ara el mateix Gnome ja ens inclou en el tauler de control de la resolució de pantalla les eines necessàries per a controlar un sistema amb més d’una pantalla connectada.

Des d’aquí podrem manipular la resolució de qualsevol monitor, i definir si hi volem estendre l’escriptori o bé crear un clon de la pantalla principal. Per aplicar els canvis ja no ens caldrà reiniciar l’entorn gràfic.

La barra superior inclou ara un nou applet de cerca que ens permet buscar directament al Google o a la Wikipedia, actualitzar el nostre compte de Twitter (per a aquells qui en disposin), disposa de funció de calculadora, i ens permet a més instal•lar nous applets d’una forma molt senzilla.

Moltes vegades, aquells qui treballeu amb diferents sistemes operatius i amb dispositius com ara claus USB us haureu trobat que en passar un fitxer que inclou caràcters no suportats en l’estàndard FAT en el seu nom, o bé no es poden gravar o bé passen coses rares. Doncs bé, per tal d’evitar aquests problemes, Gnome 2.24 inclou un mecanisme pel qual certs caràcters no estàndards per al sistema de fitxers FAT en el seu nom són canviats automàticament al caràcter del guió baix, _ així si hem de copiar fitxers ens podem oblidar de problemes amb la nomenclatura.

Un darrer detall l’apreciaran aquells qui hagin d’estar pendents del temps que dediquen a les diferents tasques quan es troben davant de l’ordinador: i és que en aquesta nova versió del Gnome s’inclou un afegitó pel qual podem marcar l’inici i el final d’una tasca i automàticament ell ens farà el recompte del temps que hi dediquem.

De moment, i per a aquells que estiguin impacients de tastar les novetats que ens aporta aquest Gnome, dir que està a disposició dels internautes un Live CD que es pot descarregar des del mateix lloc web del projecte, i que durant les properes setmanes les diferents distribucions de GNU/Linux i altres sistemes Unix l’aniran incorporant.

Àngel Nieva és Màster en Gestió de les Tecnologies de la Informació per La Salle Business School i Màster en Direcció de Recursos Humans per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Actualment Service Manager del centre de dades Digital Parks, a on lidera projectes de Recuperació davant Desastres, d’externalització d’infraestructures i de seguretat tecnològica. A més, és professor de Project Management al programa de Masters de La Salle Business School i Coordinador del Grup de Direcció de Projectes (GDP) de la mateixa institució acadèmica. També modera el grup La Salle a la comunitat de Networking XING. Com a membre de la Junta Directiva de l’Associació de Tècnics d’Informàtica de Catalunya (ATI) és Responsable de l’àrea de Relació amb Empreses. Actualment col·labora amb el diari Expansion i d’altres mitjans de comunicació publicant articles sobre evolució estratègica de negoci, organització empresarial i vigilància tecnològica.

Anteriorment, Àngel Nieva López ha liderat i participat a nombrosos projectes crítics d’integració tecnològica a nivell nacional i internacional a diferents sectors como el de Grans Esdeveniments Esportius, Projectes Governamentals, Distribució i Logística, incloent entre aquests diverses edicions dels Jocs Olímpics.

Angel, en primer lloc et pregaria que et presentessis, que ens fessis cinc cèntims de qui ets i on treballes

Des de fa dos anys sóc el Service Manager de Digital Parks, posició des de la que coordino els departaments tècnic i d’atenció al client amb els objectius principals de gestionar les infraestructures del centre de dades amb el més alt nivell de qualitat i el d’oferir el millor servei als nostres clients.

Què fa exactament Digital Parks?

Digital Parks és una companyia de serveis de TI creada l’any 2003, disposem d’unes infraestructures de Centre de Procés de Dades de primer nivell des de les quals recolzem els projectes de les empreses i les Administracions Públiques que requereixen serveis tecnològics àgils, segurs i fiables. Comptem amb un seguit de partners especialistes que ens ajuden en aquest objectiu.

Quins serveis oferiu per als usuaris finals?

La nostra filosofia es basa en recolzar els projectes, els desenvolupaments i els processos de treball dels clients aportant la tecnologia i les persones més adequades en cada situació.

Els nostres serveis els agrupem en dos grans conjunts. El primer engloba les Infraestructures TIC, on oferim serveis gestionats, plans de continuïtat de negoci, outsourcing, housing, storage i comunicacions. El segon conjunt de serveis correspon a Projectes a Internet, on oferim hosting, seguretat, correu, mobilitat, multimèdia, disseny web I plataformes SaaS. Tot plegat amb una filosofia de treball oberta: ens adaptem a allò que el client necessita i proposem la millor solució en cada cas, ja que sovint cal una combinació de serveis d’ambdues àrees per satisfer les necessitats del client i per això dissenyem i executem projectes a mida.

Els plans de continuïtat de negoci és un aspecte interessant, indispensable de fet, i de vegades, les empreses no el tenen gaire en compte. Veus que aquesta mancança es pugui pal·liar d’alguna manera?

Tens tota la raó. Segons els últims anàlisis de Gartner, dos de cada cinc empreses que pateixen un desastre fan fallida en un plaç de cinc anys. D’altres informes, com el de PricewaterhousCoopers al 2006, indiquen que només el 27% dels empresaris europeus asseguren haver pres la decisió de que la seva estratègia sobre seguretat de la informació transcendeixi a l’àrea de les Tecnologies de la Informació i formi part dels seus objectius prioritaris de negoci.

Les empreses han d’estar preparades per a contingències, i no tan sols tecnològiques com podrien ser atacs de seguretat, intrusions i la pèrdua o corrupció de dades, sinó també de negoci, com sinistres i catàstrofes (inundacions, foc, talls elèctrics, terrorisme, etc..).

Un Pla de Continuïtat de Negoci analitza, detalla i preveu aquestes causes que poden generar interrupcions en l’activitat de les organitzacions, evitant que qualsevol incident afecti negativament al funcionament normal del negoci.

Nosaltres col·laborem amb consultores de reconeguda experiència per elaborar, implantar i actualitzar de forma continuada un projecte a mida adaptat a la situació global i necessitats de les empreses, combinant en aquest Pla de Continuïtat de Negoci diferents serveis de seguretat de dades, com poden ser la custòdia física d’informació o be la còpia de seguretat remota. La protecció que ofereix el servei de continuïtat de negoci de Digital Parks s’estén a tots els nivells: es de la protecció de les plataformes tecnològiques fins a la capa de Negoci, passant per les diferents capes de Dades i Aplicacions.

Explica’ns una mica més a fons els vostres serveis de custòdia física d’informació i de còpia de seguretat remota, si us plau.

El servei de “Custòdia d’Informació Digital” de Digital Parks permet a les organitzacions assegurar la disponibilitat de la seva informació de caràcter històric, com la necessària per a garantir la seva continuïtat en cas de desastre, mitjançant l’ús d’infraestructures exclusivament dissenyades i destinades a guardar còpies de seguretat de dades e informació crítica.

D’aquesta manera les organitzacions poden recuperar la informació quan ho precisin, seguint uns acords de nivell de servei acordats, i estan protegides davant ministres a les seves oficines que provoquen pèrdues d’informació.

A les nostres instal·lacions tenim vàries càmeres cuirassades dotades dels més alts controls ambientals i de mesures de seguretat tant físiques com electròniques. Disposem d’una flota de vehicles amb operadors preparats per al transport de suports magnètics i de contenidors de transport especialment dissenyats per a garantir la estanquitat i confidencialitat. La manipulació dels suports el fa el nostre personal, altament qualificat i entrenat segons els estàndards de confidencialitat i qualitat de servei que requereix el nostre client.

L’experiència que tenim i les nostres instal·lacions permeten oferir la solució flexible i robusta que tota empresa necessita.

El servei va dirigit a Empreses i Administracions que necessitin garantir la continuïtat de negoci de les seves operacions i, fins i tot, del seu negoci davant d’alguna contingència o desastre, que necessitin tenir disponibilitat de la informació en tot moment i tinguin que actualitzar-la mitjançant entregues i recollides segon un calendari i sobretot, a aquelles entitats i organitzacions sensibles segons la LOPD.

Respecte al servei de Backup Remot, Digital Parks ofereix la possibilitat de replicar remotament en un entorn segur i fiable tota la informació crítica que els nostres clients tenen en els servidors de les seves empreses. Aquest servei permet controlar i protegir la seva informació de forma simple, segura i confidencial, garantint l’acompliment d’aspectes claus de la LOPD, com el fet de disposar de copies de seguretat fora de les seves oficines en un lloc segur, amb les dades encriptades i nomes accessibles pels responsables de la informació.

Des de Digital Parks oferim diversos plans en funció del tamany de la informació i de la política de seguretat que requereixi cada client.

Què haig de fer per a que Digital Parks m’elabori un Pla de Continuïtat de Negoci?

A Digital Parks ens agrada escoltar els objectius del client, dimensionar els requeriments tecnològics per fer-los realitat i posar sobre paper la solució més adequada que combini infraestructures i serveis.

Des de la idea inicial del client, passem per la fase d’anàlisi, concretem la millor solució, dimensionem els requeriments, proposem els components i els partners més adequats, posem en marxa el servei i fem un seguiment constant per garantir el resultat final.

Aquelles empreses interessades en els nostres serveis només han que posar-se en contacte amb nosaltres a través del telèfon 93 503 49 49, enviar un mail a l’adreça comercial@digitalparks.com o be a través del formulari de la nostra web (www.digitalparks.com). Seiem plegats i veiem com afrontar el projecte concret que ens plantegi el client.

Quina seguretat de les dades emmagatzemades proporcioneu?

Les dades són el bé més preuat de les persones i de les organitzacions. La pèrdua d’informació en cas de desastres és una de les principals amenaces per les empreses i les Administracions. Sempre és millor prevenir.

El Centre de Procés de Dades (CPD) de Digital Parks a Barcelona es va dissenyar especialment per aquesta comesa. Creat en el 2003, és una instal·lació de 1.500 m2, en un edifici aïllat, equipat amb tecnologia i mesures de protecció que el converteixen en Tier III amb un 99,98% de disponibilitat. Qualsevol empresa que ho desitgi, pot visitar-ho quan ho desitgi.

Disposa d’una configuració innovadora, amb sales separades de treball i en una planta baixa, permetent així la màxima modularitat i flexibilitat en la gestió dels projectes TIC, incloent facilitats immediates per la continuïtat del seu negoci en cas de necessitat.
Les seves mesures de seguretat, tant físiques com lògiques, inclouen redundàncies en cablejat elèctric i de dades, SAI’s, generador, video-vigilància, control d’accés, sistema antiincendis, firewalls i connectivitat a través de diversos operadors i ràdio-enllaç.
Amb una temperatura i humitat ambiental estables, els racks del CPD estan configurats amb servidors dels principals fabricants i són monitoritzats les 24 hores per tècnics especialitzats.

El Centre de Dades compta amb les mesures de seguretat física que el converteixen en una fortalesa a prova de qualsevol incidència.

La construcció de l’edifici, que és independent dels edificis veïns i està 100% preparat en totes les seves plantes per acollir sales de racks, va tenir en compte tots els elements necessaris per la seva funció com a Data Center, com per exemple seguretat perimetral, subministrament elèctric redundant, condicions ambientals estables, sistemes contra incendis i sistemes de prevenció contra inundacions.

Bé, doncs Angel la veritat és que la nostra trobada se m’ha fet curta. Moltes gràcies pel teu temps.

Aquest proper dissabte 27 de setembre els programadors en PHP de tot el món tenen una cita ineludible a Barcelona. La ciutat comtal acollirà la primera conferència internacional d’aquest llenguatge de programació, que es durà a terme en el Citilab de Cornellà.

En total, s’espera l’assistència de fins a 400 persones que podran trobar al llarg del dia una sèrie de xerrades i conferències que tractaran temes com per exemple depuració d’aplicacions web amb XDebug, distribució de programari amb PEAR, com usar SQLite3 com a base de dades, tècniques de desenvolupament àgil d’aplicacions, o com optimitzar sites amb molt trànsit entre d’altres temàtiques.

El llenguatge PHP va fer la seva aparició en escena cap a mitjans/finals de la dècada dels noranta, i poc després va encetar el seu camí per a convertir-se en un dels preferits per als desenvolupadors de solucions web. De fet, actualment, el podem considerar com el rei dels llenguatges per a solucions web, i a donat la seva primera inicial al nom LAMP, que denota el conjunt Linux, Apache, MySQL i PHP com el programari que ha de muntar un servidor web*.

L’objectiu és que el col·lectiu de programadors en PHP es pugui trobar en un ambient informal per debatre sobre el present i el futur d’aquest potent llenguatge de programació, tan de moda per a la creació de llocs web. L’inscripció només puja a 20 Euros, i els diferents actes estaran acompanyats amb l’esmorzar, menjar, begudes i algun que altre concurs.

L’organització corre a càrrec del Grup de Programadors en PHP de Barcelona, organització sense ànim de lucre que reuneix als programadors en PHP de Barcelona i rodalies, i els principals objectius de la qual consisteixen en l’intercanvi de coneixements entre la comunitat i el suport als nous membres.

La conferència internacional de Barcelona s’emmarca en un conjunt de conferències que es duen a terme en diferents ciutats del món, i per a la capital catalana suposa convertir-se en el centre d’atenció europeu pel que fa al desenvolupament de tecnologies web amb el que això suposa per a la seva imatge com a ciutat dinàmica i de projecció per al sector tecnològic local.

Entre d’altres patrocinadors, hi podem trobar a Smallsquid, empresa mare de Weblogs.cat, la xarxa de blocs a la qual pertany informatica.cat .

* tot i que també existeix la versió que substitueix Linux per Windows, WAMP.

Aquesta trobada, reservada als professionals del sector de la informàtica, canvia enguany d’escenari per passar a celebrar-se al Centre Internacional de Convencions de la ciutat comtal, situat a la Diagonal Mar, unes instal·lacions que han seduït l’organització per la seva modernor i possibilitats.

La principal novetat de la trobada és, precisament, aquesta, el seu canvi d’emplaçament. Per la resta, els que assisteixen habitualment a aquest encontre no quedaran decepcionats, car podran trobar-hi el mateix de sempre i més.

El Fòrum @asLAN és organitzat per l’associació del mateix nom, que també es troba al darrere de la fira SITI/asLAN que es celebra a Madrid entre finals de març i principis d’abril, i d’una sèrie d’esmorzars de treball en els quals es toquen temes d’interès per a la industria tecnològica. asLAN la composen destacades empreses del sector de les xarxes informàtiques i les comunicacions, i el seu objectiu és promoure l’ús de noves tecnologies en el món de l’empresa al mateix temps que genera valor per als seus associats.

El que es podran trobar aquells qui assisteixin a aquest Fòrum és, en primer lloc, un espai d’exhibició en clau de fira, on fabricants i distribuïdors hi presentaran les darreres novetats del mercat. També comptaran amb un panell d’experts que exposaran i debatran temes clau en el món tecnològic d’avui, en un format que reunirà a cinc experts de cada tema que disposaran de vint minuts cadascun d’ells per oferir als assistents la seva visió. Els temes dels que es parlaran seran entre d’altres els serveis gestionats, virtualització, seguretat o el WiMAX i la quarta generació de telefonia.

Per als interessats en assistir-hi, us direm que l’entrada és gratuïta (prèvia inscripció) per al públic general amb una opció de pagament de 195 Euros. La diferència entre ambdues és que l’opció que no té cost ens limita només a l’àrea d’exposició i a dos panells d’experts, un cada dia. Amb l’opció de pagament tenim via lliure per deambular per tota la fira i entrar a qualsevol dels actes.

Entre les organitzacions que patrocinen aquest esdeveniment hi trobem la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, i l’Associació de Tècnics d’Informàtica (ATI).

Ja falta menys per a l’alliberament de la tercera versió major d’OpenOffice, actualment l’única suite ofimàtica que pot fer-li la competència de tu a tu a l’Office de Microsoft. Aquesta és una versió especialment esperada, ja que tecnològicament diuen que s’apropa molt al nivell del paquet ofimàtic de la companyia de Redmond en aspectes com la facilitat d’ús per als usuaris novells i els extres afegits, que marquen la diferència per a molts.

Però sens dubte, una de les novetats que a mi particularment més m’han cridat l’atenció és que des del dia de la seva presentació estarà disponible per a descàrrega en versió nativa per a Mac OS X que no necessitarà el servidor de finestres X11. Fins ara, hem anat disposant de paquets compilats per terceres parts i, en les darreres versions de la branca 2.4, també de paquets oficials que funcionen sota Mac OS X sense necessitar el servidor X11. I malgrat l’esforç que s’hi ha posat, és una branca que ha rebut força crítiques pel seu funcionament.

Amb el nou OpenOffice 3 s’ha parat especial cura en la versió per al sistema operatiu de la companyia de Cupertino, que ha estat optimitzada i integrada encara més amb la interfície gràfica pròpia del Mac OS X (Cocoa). És de suposar que OpenOffice ha estat sensible a les crítiques i ha volgut para especial esment en aquesta nova edició al seu públic “maquer” un cop els linuxers ja gairebé es pressuposen usuaris d’aquesta suite ofimàtica i el públic de Windows comença a estar-ne força convençut gràcies sobretot a les ofertes de grans superfícies comercials que inclouen l’OpenOffice com un programari de promoció.

Tot i que fa algun temps es va rumorejar que la interfície d’usuari de les aplicacions que composen el paquet prendrien un aspecte semblant al de l’Office 2007 de Microsoft (sempre una referència quan es parla de suites ofimàtiques), això finalment no ha estat així. I personalment, afegeixo que sortosament, doncs tot i que no tinc res en contra de les versions prèvies de l’Office, no em va agradar gens els canvis introduïts a la interfície i, de fet, si haig d’usar el programa de la companyia de Redmond per força, em decanto per la versió 2003. Per a la resta, l’OpenOffice que aquí esmentem: és gratuït, multiplataforma, i te’l pots descarregar quan el necessites des d’Internet.

Si trobem, però, petits retocs a la interfície d’usuari que la fan més agradable, com ara un nou conjunt d’icones més polides. També comptem amb una nova finestra d’arrencada anomenada “Start Center” (no se com es traduirà al català) que ens proporciona la possibilitat de crear un nou document amb qualsevol de les aplicacions que composen el paquet ofimàtic (processador de texts, full de càlcul, presentacions,…) o bé obrir algun dels documents prèviament creats.

Ja que he esmentat l’Office 2007, dir-vos que una altra novetat interessant de la versió 3.0 de l’OpenOffice consisteix en la inclusió per defecte dels filtres per a treballar amb els formats de fitxer propis de la darrera versió de la suite de Microsoft, els .DOCX i companyia. OpenOffice ja incloïa per defecte els filtres necessaris per obrir documents desats amb les versions del Microsoft Office fins a la 2003, i tot i que aquests filtres per a treballar amb els formats del 2007 ja existien per separat, s’havien de descarregar i instal·lar manualment, el que suposava un handicap per a molts usuaris.

Per als qui no sàpiguen de què és el que estic parlant, dir-los que fins a la versió 2003 de l’Office, Microsoft feia que el programa desés els documents en un format determinat (per als més neòfits, els diré simplement l’extensió .DOC dels documents del Word o la .XLS de l’Excel). Per a la versió 2007 de la suite ofimàtica, la companyia fundada per Bill Gates ha “parit” una nova forma de guardar els fitxers, basant-se en un llenguatge anomenat XML (el format s’anomena Open XML), que és el mateix que s’empra a la base del format OpenDocument, el que fa servir l’OpenOffice. El que passa és que ambdues formes de desar dades les podem considerar com a “dialectes” diferents procedents d’un tronc idiomàtic comú i, és clar, ens calen “intèrprets” quan ens decidim a guardar dades en el dialecte que no és el propi de l’aplicació.

La inclusió d’aquests filtres farà guanyar molts enters a la suite ofimàtica lliure, ja que un dels principals problemes amb els que m’he trobat en intercanviar documentació amb altres persones són aquelles que t’envien els escrits en el format propi de l’Office 2007 sense pensar que potser tu no has volgut pagar la llicència del programa. Com bé us he dit abans, teníem la possibilitat de descarregar i instal·lar manualment aquestes utilitats, però això és un petit gra de sorra per a una persona que hi entén una mica i no té complexes amb els ordinadors, però es converteix en una gran muntanya si parlem d’usuaris finals amb un baix nivell de coneixements i que encara li té por a l’ordinador. I és que ningú neix ensenyat…

La versió de l’OpenDocument (com he dit abans, la forma de desar els fitxers que empra l’OpenOffice i que és un estàndard obert a qualsevol empresa o particular que en vulgui fer ús) s’actualitza fins a la 1.2, però mantenint la compatibilitat amb els documents creats amb versions anteriors. Els principals avantatges que ens aporta aquesta nova versió consisteixen en un potent llenguatge de formulació i un model de metadades basat en els estàndards RDF i OWL de World Wide Web Consortium (W3C).

Aquest model de metadades ens permet afegir informació als nostres documents per a una posterior indexació i cerca més ràpida i efectiva. Són com una mena de post-its que enganxem als nostres arxius de text o fulls de càlcul per a posteriorment trobar-los i identificar-los més ràpidament.

Per al públic corporatiu, aquells qui tenen sota la seva responsabilitat la informàtica d’una empresa sigui quina sigui la seva dimensió, una característica força atractiva consisteix en la possibilitat de compartir un full de càlcul entre diversos usuaris d’una forma ràpida i simple. D’aquesta manera, diverses persones poden treballar simultàniament en un mateix full de càlcul (una aplicació gairebé imprescindible en l’àmbit empresarial) i el programa controla les possibles col·lisions quan dues persones volen editar al mateix temps un únic valor, el que rep el nom de conflicte d’actualització.

L’eina anomenada Solver és de gran utilitat en la resolució de problemes, ja que a partir de la solució i d’alguns nombres més, ens permet variar paràmetres i suposar escenaris amb valors diferents. A partir de l’OpenOffice 3, aquesta eina inclou suport per a petits scripts VBA (Visual Basic for Applications), un modest llenguatge per a fer petits programes molt concrets però que al mateix temps no manca de potència. Inicialment desenvolupat per Microsoft per a fer més extensible l’Office i basant-lo en el seu conegut llenguatge de desenvolupament ràpid Visual Basic, s’ha convertit en una eina que no empra molta gent, però que els que ho fan en treuen bons resultats i els és molt pràctic.

A més de les millores que s’han anat incloent en les revisions menors de la branca 2.x de l’OpenOffice, i ja per acabar amb les novetats que podrem trobar en aquesta nova versió, també s’ha estès el nombre de columnes des de les 256 tradicionals fins a les 1024, s’han introduït millores en el sistema de notes que es posen als documents del Writer (el processador de texts), i aquesta darrera aplicació pot mostrar diverses pàgines simultàniament, una característica especialment útil en sistemes amb més d’un monitor.

En el moment d’escriure aquestes ratlles, la segona beta de l’OpenOffice 3 es troba disponible per a lliure descàrrega per als usuaris de GNU/Linux (formats RPM i DEB per a màquines de 32 i 64 bits), Windows, Mac OS X (natiu!!!) i Solaris (x86 i Sparc).