Planet La Dragonera

Foto: ciudaddelaluz.com

“Hi ha alguna cosa més important que la lògica: la imaginació”. El cineasta Alfred Hitchcock acostumava a utilitzar frases com aquesta per a referir-se a l’enorme capacitat del cinema per fer-nos somiar. Avui en dia aquest art, malgrat el seu caràcter comercial, segueix alimentant imaginacions i il·lusionant els espectadors. Amb aquest mateix objectiu neix a Alacant un projecte tan espectacular com genial: la ciutat de la llum. Es tracta d’un alicient més per a viatjar a Alacant. Silenci, acció!

La ciutat de la llum, situada en el paratge d’Aiguamarga, va molt més enllà del concepte d’estudi de rodatge. Es tracta d’un enorme parc temàtic dedicat al món cinematogràfic, amb centenars d’opcions en el seu interior. Els estudis cinematogràfics ja funcionen a la perfecció i han acollit pel·lícules com La Dama Boba, Lo que sé de Lola, Teresa, El Cuerpo de Cristo, Manolete o Astéric i els jocs Olímpics, entre d’altres.

És segur que no ens quedem curts al referir-nos a aquest lloc com espectacular, doncs les xifres parlen per sí soles. La ciutat de la llum serà el complex audiovisual més important d’Europa. Fins a 320.000 metres quadrats que sabran combinar a la perfecció el món del cinema i l’oci.

Es plantejaran atractius recorreguts per les diferents temàtiques de l’univers cinematogràfic que atrauran l’atenció de molts visitants. Després de passar per aquí tornarem a casa coneixent més d’un secret de la gran pantalla.

Foto: Cubbie_n_Vegas a Flickr

Hawaii és un dels estats més petits d’Estats Units i, tanmateix, és una de les illes que més desitjos ha despertat entre els viatgers del món. Resulta màgica per moltes coses a la vegada. Si hi ha alguna cosa que no podem deixar de fer en visitar-la és endinar-nos, com si nosaltres mateixos forméssim part d’ella, en les seves llegendes i històries ancestrals. Un món de societats tribals, d’espiritualitat, de tradicions difoses mitjançant cançons, balls, poemes i contes… un món inoblidable. Benvinguts als llocs sagrats de Hawaii.

Prepareu-vos per a viure una experiència enriquidora i que no oblidaràs fàcilment. Un dels llocs de culte que podem visitar són els anomenats Heaius. Construïts amb roca volcànica i envoltats de roques amb lava al seu voltant, van ser autèntics espais sagrats per als autòtons. Quedar-nos quiets contemplant algun d’ells serà, sense cap dubte, una de les situacions més apassionants que pot viure un viatger amb fam d’aventures.

Podem, fins i tot, trobar enormes roques en cercle plenes d’ofrenes. És una situació realment mística. Això sí, hem de ser molt respectuosos amb ells: no endinsar-nos a cap i ser conscients de la seva fragilitat.

Molts d’aquests heaius van ser protagonistes de moments històrics com l’arribada a la illa del mismíssims James Cook i la seva posterior mort a causa de les relacions poc amistoses amb alguns dels seus habitants. Haeaii està plena d’atractius naturals. També podem veure el Parc nacional dels Volcans Hawaians, i el Parc nacional d’Haleakala.

Foto: lorentey a Flickr.com

El Principat d’Andorra és, eminentment, un lloc turístic relacionat amb l’oci i el relax; les seves muntanyes, les pistes d’esquí i els preus històricament baixos han fet d’Andorra un dels llocs favorits pels amants de la natura, l’esquí i… les botigues. Per altra banda, compta amb un dels complexes spa més grans de tota Europa: Caldea. A més, i fins l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea, el principat era un lloc on perdre’s un cap de setmana per a comprar, sobretot, aparells electrònics.

Tanmateix, al costat dels hotels andorrans i de tota la seva oferta turística podem contemplar la seva riquesa en arquitectura romànica. Una arquitectura de característiques similars a la qual podem trobar en altres zones de Catalunya, però que podria considerar-se com a allargament d’aquesta. Més de quaranta esglesies i ponts romànics estan catalogats aquí: Santa Coloma, el poble de Pal, l’església de Santa Maria de la Cortinada, Sant Romà de Les Bons i el Santuari de Meritxell, entre altres.

La pròpia Àrea de Turisme del Principat té elaborades tres rutes romàniques que donen a conéixer al visitant algunes de les seves joies arquitectòniques. Aquests són els principals monuments romànics que podem trobar en el principal:

Sant Joan de Caselles: situada a l’antic camí de Canillo, d’aquesta església es té constància a documents del segle XIV. De planta rectangular té un campanari, en principi independente, de forma quadrangular i tres nivells de finestres, algunes dobles.

Castell de Les Bons: construït en diversos períodes, d’ell només es converva alguns colomers, uns murs, una torre de defensa i l’església de Sant Romà. Aquesta església va ser consagrada el 23 de gener de 1164. Les pintures del seu interior no són les originals ja que aquestes es troben en el Museu d’Art de Catalunya. Actualment hi ha pintures gòtiques.

Sant Martí de la Cortinada: és una església amb planta quadrada i naus laterals que ha patit moltes modificacions des que fou construida segles enrere.

Sant Climent de Pal: el poble data de 1162. De la seva església original es conserven només la nau i el campanar. La resta ha estat modificada successivament durant segles fins a tenir l’aspecte actual.

Santa Coloma: és l’església més antiga d’Andorra, doncs es parla d’ella a la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell a l’any 1040. La nau és rectangular i, al contrari que als anteriors, el seu campanar és circular.

Podríem citar moltes més esglesies i llocs romànics del principat, com Sant Romà de Vila o el pont de Sant Antoni de la Grella, tots ells de reconegut valor arquitectònic. Llocs amb un passat històric singular, amb indicis d’estil romànic clars. Andorra no és tan sols esquí ni compres. També és… ART.

Foto: Al Ianni a Flickr.com

Si hi ha una ciutat per excel·lència on visitar museus aquesta és París. L’oferta és tan extensa i atractiva que qualsevol parisí que es dediqués exclusivament a visitar diàriament les exposicions de la ciutat podria trigar anys a recórrer totes. Tu, probablement, no hi estaràs més d’una setmana. Per això hem pensat en fer-te tres propostes imprescindibles que no ha de deixar d’incloure en el teu programa. Omple’t d’art i comença a llegir.

La nostra primera proposta és un clàssic entre clàssics: el Museu del Louvre, probablement, el museu més famós i visitat del món. Aquí trobaràs 35.000 peces d’art d’una gran varietat temàtica i una impressionant col·lecció de mobles. Encara estem segurs que el teu primer objectiu serà veure la Gioconda de Leonardo Da Vinci, a que sí?

Menys famós però no per això menys impressionant és el Museu de l’Exèrcit, situat dins l’Hotel dels Invàlids. Aquest és un edifici realment impressionat del segle XVIII. Aquí, a més de gaudir del museu, de la bellesa del Palau i de l’església Saint Louis des Invalides podràs visitar la tomba de Napoleó, situada a la Cúpula.

I com no proposar en aquesta ruta el Museu Picasso! Seria quasi una traïció no posar els peus en un lloc dedicar a engrandir i difondre la seva obra. Aquí podràs trobar, ubicat a l‘Hotel Salé, les obres d’art del pintor que la família va donar al govern francés després de la seva mort. Aquestes són només tres de centenars de propostes que trobaràs a la ciutat. Si et sobra temps encara et quedarà molta art per veure…

Foto: tiseb a Flickr.com

Parlar d’Atenes sense mencionar l’Acròpolis no té sentit. Allotjar-se a Atenes requereix una visita obligada al seu lloc més emblemàtic. Una imponent muntanya rocosa de 80 metres d’altitut coneguda com La Roca domina la ciutat d’Atenes, a Grècia. Sobre ella l’aixeva l’Acròpolis, una de les finalistes en l’elecció de les Noves 7 Meravelles del Món.

Allà dalt, al segle XIII a.C. els micènics van aixecar el que van ser els orígens de les actuals edificacions: una ciutadella fortificada. Tanmateix, la ciutat va aconseguir amb el seguir amb el seu creixement i es va extendre als peus de la ciutadella, als extramurs. Ja en el segle VIII a.C, sobre el principal palau micènic es va aixecar el que actualment és el Partenó: un temple dedicar a la deesa Atenea.

Foto: Valderrama

Viatjar ens fa somiar i gaudir. El cinema també. Què passaria si combinem ambdues coses? Si barregem un entorn privilegiat difne de ser visitat amb el millor de l’art cinematogràfic trobem llocs com Màlaga: una ciutat de cinema.

Mai te l’has imaginat així? Potser ja has pogut veure els atractius museus o passejar per les seves precioses platges però Màlaga té molt a oferir-te si ets un cinèfil actiu. Per començar, aquesta ciutat ha estat el bressol d’un gran nombre d’actors i actrius de gran nivell. Antonio Banderas, María Barranco, Victoria Abril, Fran Perea, Pepón Nieto i Pablo Puyol, entre d’altres, són talents d’aquest racó d’Andalusia.

Però la vinculació de Màlaga amb el setè art no acaba aquí. El gust pel cinema es respira a molts llocs de la ciutat. Són molts els carrers d’aquesta terra que han estat testimonis de rodatges de rellevants pel·lícules nacionals i internacionals. Aquí es va rodar l’adaptació al cinema de la famosa El camí dels anglesos. Els darrers de Filipina o La conquesta del Pacífic també van escollir Màlaga com a localització.

Però si hi ha un lloc on cada any es respira màgia de cinema aquest és el Teatro Cervantes. Aquest lloc acull cada any, des de 1998, el Festival de cinema espanyol de Màlaga, l’objectiu del qual és afavorir la difusió i promoció de la cinematografia espanyola. Ho fa mitjançant la projecció de llargmetratges, curtmetratges i documentals acompanyats de debats i fòrums. L’edició de 2008 ja està en marxa i durarà fins el proper dia 12 d’abril, no te la pots perdre!

Foto: Mazintosh a Flickr

Com neix un geni? Quines circumstàncies externes el porten a interpretar el món d’una manera única a la resta? Quins pisatges, escenes o situacions l’inspiren de forma que tot el que toca es converteix en art?

Aquestes són algunes de les qüestions que podem plantejar-nos entorn a figures com les del gran pintor universal Pablo Picasso. Sense cap dubte, molts respondran que la major inspiració de l’artista en els seus inicis va ser la seva Màlaga natal. I el cert és que, encara que això sigui així, hi ha una altra ciutat clau en la seva vida que, en ocasions, s’oblida: la Coruña

No tots saben que aquesta ciutat va veure néixer el pintor durant quatre anys. Allà va estar l’escola on va realitzar els seus primers dibuixos, el lloc on va fer la seva primera exposició i d’aquí són els primers crítics que van veure en ell un futur brillant.

Foto: Joe Shlabotnik a Flickr

Castell. Què et suggereix aquesta paraula? Sense cap dubte molt més que una construcció arquitectònica. L’imaginari col·lectiu acostuma a relacionar aquests edificis amb el món del cinema i la literatura, amb contes de princeses i cavallers, amb viatges en el temps… Per això, per a moltes persones, els castells tenen ànima i ens conviden a somiar.

Els castells són, a més, un dels reclams turístics més atractius. Segur que més d’un cop has desitjar passar les teves vacances en algun dels 42 castells medievals de la Vall del Loira, a França. Et sonen? En aquesta ocasió et volem presentar un castell un tant especial: el Castell de la Guillonniere situat a Poitou Charentes, al sur de la vall.

La principal diferència amb la resta és que la Guillonniere és un castell privat, peranyent a uns aristòcrates francesos que han convertit el recinte històric en una sèrie d’apartaments turístics que poden llogar-se. Un lloc únic on, sense cap dbte, t’oblidaràs de l’estrés, les presses i el sorolll… i viuràs els dies més romàntics de la teva vida.

Foto: puroticorico a Flickr

Sense cap dubte, aquell qui va a Barcelona i no visita les Rambles és com aquell qui viatja a París i no ve la Torre Eiffel o es desplaça a Pisa i no fa la típica foto sostenent la torre inclinada. Un podria passar hores i hores a Les Rambles observant, senzillament, sense fer més. Acompanyeu-nos en el nostre recorregut pel carrer barceloní en un dels passeigs més recordats si t’allotjes a Barcelona.

Les Rambles uneixen la Plaça Catalunya amb el monument de Cristòfol Colom. Són uns dos kiòmetres de distància en els quals es pot veure de tot. És una zona turística, per tant, a banda i banda, hi ha desenes de botigues de roba, restaurants, bars i altres comerços.

Només comencem a caminar ens trobem amb una font a la nostra dreta. Poc remarcable, a simple vista, però es tracta de Canaletas, la font on es reuneixen tots els seguidors del Barça per a celebrar les victòries del club. A més, la llegenda diu que qui veu del seu aigua tornarà a Barcelona algun dia.

En aquest tram de Les Rambles es troben tots els kioscs i les botigues on es venen animals i també els netejadors de sabates. Continuem i trobem les primeres botigues de flors, de tots els tamanys i colors, i per a tots els gustos. A mà esquerra, en una de les voreres laterals, està el Museu de la Eròtica, amb més de 800 peces que el converteixen en un centre didàctic sobre la matèria.

Des de principis de 2007, la magnífica catedral de Palma de Mallorca o ‘La Seu’, compta amb una atractiu agefit. El pintor mallorquí Miquel Barceló va reformar la Capella del Santíssim o de Sant Pere del temple amb la creació d’una paret ceràmica policromada, que recrea la multiplicació dels pans i els peixos, i la transformació de cinc grans vitralls. Per si fóssin pocs els atractius de viatjar a Mallorca, aquest n’és un altre.

El retaule de ceràmica cobreix quasi tots els murs de la capella i ocupa una superfície d’aproximadament 300 metres quadrats. Els vitralls mesuren 12 metres d’alçda i estan dissenyats per a adquirir coloracions diferents tot depenent de l’hora del dia o de l’estació de l’any. La intervenció de Barceló es completa amb la realització del mobiliari litúrgic, fet amb pedra de Binissalem, que està composat per l’altar, la cadira presidencial i dos bancs per a la coral.

Segons apunta Mercè Gambús, de l’Universitat de les Illes Balears, a la pàgina web de la Catedral, la capella de Barceló recrea “l’iconografia evangèlica de la multiplicació dels pans i els peixos i de les noces de Canà com a recolzament al simbolisme eucarístic focalitzar entorn el Crist ressuscitat”. A més, indica que la il·luminació grisosa dels vitrals accentua l’atmosfera marina de la catedral i reforça simbòlicament la funció de la capell, de reseva i adoració del Santíssima Sacrament.