Planet La Dragonera

Les mines de sal de Wieliczka (a només 14 quilòmetres de Cracovia, Polònia) són un dels llocs més visitats pels turistes que van a la zona. Curiosament és un lloc que a uns encanta i uns altres preferirien no haver planejat anar mai. No hi ha punt intermedi, ni grisos entre el blanc i el negre. Per això, preferim que opineu vosaltres mateixos.

Avui pertanyen al patrimoni de la humanitat de la UNESCO i aquells que volen entrar ho han de fer en una visita guiada que dura unes 3 hores i en la qual es descendeix a 135 metres sota terra.

Situada a la vora del riu Deule, en la frontera de França i Bèlgica, la ciutat de Lille és plena d’art flamenc producte de la seva estreta vinculació històrica al comtat de Flandes. Els comtes de Flandes, a mitjans del segle XI, van transformar a Lille i a la seva veïna Bruixes en destacats centres mercantils de l’època. Fortificada i encara així sacsejada anys després, Lille va arribar a estar, fins i tot, sota la Corona espanyola en l’època de Carles V. Finalment i pel tractat d’Utrecht, de 1713, Lille va passar a domini francès.

En molts dels seus carrers i places es poden observar les mostres de l’arquitectura flamenca, com la Plaça del General DeGaulle, dedicada al seu paisà més conegut, el polític i militar Charles de Gaulle. La seva casa natal és precisament una de les visites més turístiques de la ciutat.

No conta amb la fama de Père-Lachaise. Però sens dubte és un dels principals atractius turístics de la ciutat de Buenos Aires. Estem parlant del Cementiri de Recoleta, on reposen les restes d’Eva Perón, Adolfo Bioy Casessis, José Hernández i el Premi Nobel Luis Federico Leloir, entre d’altres.

Els terrenys d’aquesta necròpoli van ser expropiats a la Congregación Franciscana el 1820. Dos anys més tard, es va inaugurar amb el nom de Cementiri del Nord, amb el que es va convertir en el primer cementiri públic de Buenos Aires. En un principi va ser d’ús exclusiu per als catòlics, fins que en 1863 el president Mitre va signar un decret que va permetre els soterraments de fidels d’altres religions.

Els carrers de la localitat de Tàrrega, a la província de Lleida, s’omple de teatre el segon cap de setmana de setembre des de fa 26 anys. Durant aquests dies la població celebra la Fira de Teatre al Carrer i esdevé la capital de les arts escèniques. Actors, malabaristes, programadors i públic en general es reuneixen per veure les propostes artístiques més actuals.

Del 6 al 9 de setembre, Tàrrega ha sigut un aparador profesional però també una festa popular en la què conviuen els més diversos llenguatges artístics: dança, circ, text, titelles, cabaret… A la cita han acudit 86 companyies de teatre procedents de distintes parts del món (Argentina, França, Holanda…), que han ofert 247 passes. La major part dels espectacles són de teatre de carrer, el senyal d’identitat del certàmen, i per tant, són gratuïts.

Arriba el moment de viatjar a través del temps amb destí Augusta Raurica, el jaciment arqueològic a l’aire lliure més important de Suïssa on, encara avui, els visitants poden apreciar les petjades del passat que conserven la història de la cultura romana.

Segons conten, el fundador d’aquesta colònia va ser Lucius Munatius Plancus, cònsul romà que, en l’any 44 a.C., va posar la primera pedra de l’assentament d’Augusta Raurica, la histórica ciutat que avui es troba a la vora del Rin, entre els Cantons de Basilea Rural (Augst) i Aargau. Cada any, més de 140.000 turistes arriben al lloc on, a més d’observar pedres mil·lenàries, poden disfrutar de concerts a l’aire lliure, jocs amb màscares ancestrals i obres de teatre contemporànies. Si viatges a l’agost, potser tens la sort de viure la festa roman, un event que retrocedeix el temps d’Augusta Raurica a través de lluites de gladiadors, danses de l’època, tallers artesanals, i souvenirs de tot tipus.