Planet La Dragonera

Itàlia és, potser, un dels països amb més història del món. Cada poble, cada ciutat i regió ofereix un edifici únic que amaga història i art per tots els racons. A la regió d’Emilia Romaña, entre Bolonya i Venecia, es troba Ferrara, una petita ciutat que per la seva riquesa arquitectònica se l’ha reconegut com a Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Per als amants del tango, el Abasto Plaza Hotel de Buenos Aires (Argentina) pot convertir-se en una experiència única. Es tracta d’un hotel temàtic d’aquest ball que va nèixer a finals del segle XIX a la riba del Río de Plata. Les 126 habitacions d’aquest hotel de cinc estrelles són espaioses, còmodes i acollidores, l’únic inconvenient és que no està a l’abast de totes les butxaques, sobre tot les suits temàtiques amb pista privada per aprendre a ballar i balcó a l’exterior.

La situació del Abasto Plaza Hotel és excepcional ja que es troba a la zona més elegant de la ciutat, a pocs minuts a peu d’obelisc. Els hostes de l’hotel poden disfrutar cada dia de classes de tango a les 7 de la tarda. A més, tots els dijous es pot disfrutar d’un espectacle de música i ball al restaurant Volver, també a l’hotel: l’exhibició Perlitas tangueras.

Essaouira és una petita ciutat costanera del sud del Marroc amb una medina i un passeig davant de l’oceà atlàntic que són molt recomanables de passejar-hi.

Ademés de ser un poble pescador, Essaouira comença a ser mundialment famós per tenir un Festival Gnaoua de Músiques del Món que porta 9 edicions celebrant-se i ha tingut un èxit rotund entre el públic marroquí ademés de consagrar-se mundialment gràcies al cartell que van fent any rere any.

Al llarg de la història de la humanitat les formes de divertir-se i entretenir-se de l’ésser humà han anat canviant i adaptant-se als nous temps. Resulta curiós, no obstant, comprovar com hi ha activitats que l’home practica generació rere generació sense que aquestes perdin gens ni mica d’interés.

Des dels homes més centenaris als més actuals, de l’home medieval al moderne executiu del segle XXI, dels hippies als intel·lectuals més seriosos…tots han sucumbit a l’encant de dos arts: els viatjes i la literatura. Tots dos han desenvolupat una curiosa amistat que ha descembocat en una forma de viatjar apasionant: els viatjes literaris.

Dintre d’una ciutat tan espectacular i amb tanta història recent, palpable entre les seves parets, com és Berlín, hi trobem el Jewish Museum (el Museu dels jueus), erigit com a homenatge a l’holocaust de la Segona Guerra Mundial.

Visitar aquest museu ens mostra els 2000 anys d’història dels jueus-alemanys, però el més frapant, personalment, s’hi troba a la primera planta del museu, en el que jo anomenaria museu dels sentits. Realment d’això tracta l’art, d’intentar representar quelcom, bé sigui mitjançant imatges, sons, matèria, etc., que desperti algun tipus de sentiment en l’observador. I puc dir en pròpia persona que ho aconsegueixen.

Les ciutats luses de Lisboa i Oporto han mantingut la seva rivalitat al llarg de les dècades. Els portuguesos que viuen a la capital destaquen que la seu del país arreplega totes les institucions gubernamentals i la converteixen en una ciutat de pes. En canvi, per a la majoria Oporto és la ciutat en la què el cosmopolitisme conviu amb la història, submergida en una atmòsfera d’alegria. Sense grans monuments que visitar, Oporto té una personalitat pròpia que atrau i atrapa, mescla d’allò colonial i autòcton.

És coneguda per molts com la ciutat dels ponts. Un dels més sorprenents és el pont de Don Luís, pensat per un enginyer que va ser discípul d’Eiffel. Aquesta obra d’enginyeria connecta en dos nivells el nucli históric d’Oporto amb Vila Nova de Gaia. Val la pena passejar per Vilanova i visitar les muralles romàniques o la Torre de los Clèrigos.