Planet La Dragonera

“Quan vaig seure per primera vegada a la galeria, vaig sentir quelcom màgic en aquell lloc. Envoltat sota l’immens cel obert, em vaig sentir reviure i renovar amb ell sol el fet d’estar aquí”. En el cor de les Pampas argentines, a 280 km. de Buenos Aires, es troba un lloc màgic: la Estancia Margarita. Amb quasi dos segles d’existència, aquesta antiga finca porta més d’una dècada dedicada al turisme rural.

La seva història, com molts altres relats que tenen a veure amb els viatges, és una història màgica plagada d’anècdotes d’altres temps. Però la més recent de la seva llarga història parla del música David Cummings, que va anar fa tres anys i va quedar meravellat d’ella dedicant-li paraules tan especials com les que donaven inici a aquest post. La seva fascinació pel lloc va fer que acabés comprant-la després de 137 anys sent propietat de la mateixa familia. Qualsevol persona pot anar a aquest bell espai, representant únic d’un estil de vida en decadència.

Si hi ha dues paraules que defineixen aquest lloc són pay i calma. La Margarita és un lloc perfecte on relaxar-se i trobar-se amb un mateix en el més ampli sentit de la paraula. L’entorn format per paisatges de somnis en el qual ‘gauchos’ a cavall pinten l’horitzó i metres i metres de jardins meravellen el nostre descans, no podria ser més adequat.

La quantitat d’activitats que pots realitzar són infinites: anar a cavall en les rutes organitzades, pescar al riu, donar-se un bany a la piscina a l’estiu o regalar-se un deliciós àpat davant la xemeneia si és hivern. Llegir un bon llibre, passejar i explorar la zona, tombar-se a contemplar el paisatge, fer un volt en bicicleta… Pots trobar més informació sobre la història i característiques d’aquest lloc a la seva pàgina web. Segur que quan surtis de La Margarita estàs tan enamorat d’ella com aquell antic hoste que es va quedar per sempre en aquest lloc tan especial.

Foto: pàgina oficial

Foto: iorentey a Flickr.com

Has sentit mail la paraula aviofòbia? Segurament fins i tot l’has viscuda en primera persona. La por a volar és quelcom més comú del que et penses. Segurament moltes de les persones que llegeixen els nostres articles amb esperit aventurer i ànima de viatgers sacrifiquen tots els seus desitjos exclusivament per les dificultats que els suposa pujar a aquest mitjà de transport, encara que molt ho neguin i diguin repetidament: és el més segur del món.

Per què tot el teu sistema nerviós s’activa davant la idea de pujar a un avió i, tanmateix, estàs completament tranquil en un viatge en cotxe a una velocitat elevada? I el que és més important, per què anticipes tant la teva por? La majoria de les persones amb aviofòbia acostumen a obsessionar-se amb aquest tema només conèixer la notícia que han de pujar a un avió.

No importa el temps que quedi fins aleshores. Això fa que ells mateixos s’autogestionin, creant un estat d’ansietat que no es correspon amb la realitat i perdent energies. Per a començar, ¡deixa de fer això! No deixis que la teva ment et controli, sinó a l’inrevés. Tracta de practicar algun exercici de relaxació, xerra amb un company, intenta oblidar-te d’on ets i relaciona-ho amb un viatge qualsevol en tren o cotxe.

La darrera cosa que podem aconsellar pot semblar irònic però és del tot cert. La millor forma de perdre la por a l’avió és volar, convertir aquesta activitat en un acte quotidià com qualsevol altre. Així que obliga’t a viatjar més sovint. Com sabem que de dir una cosa a fer-la hi ha un bon troç, et deixem més consells en els següents enllaós per a que et costi molt menys superar la teva por a volar. Intenta-ho. Sentir-nos més lliures és una cosa per la qual val la pena lluitar.

A qui no l’agradaria per una vegada veure-ho tot des de les altures? Sobrevolar els volcans d’Olot, o poder fotografiar la immensitat del mar? Qui no ha pensat algún cop a convertir-se en Willy Fogg, en part de les seves aventures? Per a tots aquells als qui se’ls hagi ocorregut aquesta temeritat, agafeu paper i llapis.

A Catalunya hi ha diverses empreses que ofereixen la possibilitat de realitzar viatjes en globus sobrevolant zones espectaculars. L’estructura de la majoría d’aquests viatjes és sempre la mateixa, té una duració d’una hora a una hora i mijta i durant el viatje s’ofereix a l’aventurer un esmorçar lleuger, com menjar típic de la zona i alguna beguda. A més, després del vol s’ofereix un dinar per acabar de disfrutar del dia.