Planet La Dragonera

Windows Live Messenger amb la seva interfície renovada

La companyia de Redmond ha presentat una nova col·lecció de serveis Live, la seva oferta de productes i serveis en línia amb els que busca captar al públic internauta i fer front a l’empenta que ha experimentat Google, líder destacada en aquest segment.

Totes les novetats ara presentades per Microsoft entraran en servei al llarg de les properes setmanes en totes les plataformes regionals i idiomàtiques de Live.

En primer lloc comencem pels nous serveis que s’afegeixen al catàleg ja existent, com la Pàgina Principal de Windows Live, un nou punt d’entrada al “món Live” en el qual disposarem d’un resum on hi constaran, entre d’altres, les novetats del nostre perfil com ara els missatges que ens hagin arribat a la nostra bústia, les cites del calendari, els aniversaris dels amics, o les actualitzacions del Twitter.

La Pàgina Principal es troba connectada amb el nou servei Novetats, que ens informa dins de Messenger i Hotmail a més d’aquesta pàgina Principal, dels moviments que van fent a la Xarxa els nostres contactes, i ens mostra per exemple les seves actualitzacions del Twitter. En definitiva, una eina de seguiment.

La nova interfície de Hotmail, no exempta de crítiques

El calendari (Windows Live Calendar) és anàleg al servei que des de fa un temps ofereix Google, i ens permet establir cites i compartir-les amb altres usuaris a més de gestionar diversos calendaris (per exemple, un de personal, un altre professional, un tercer per a un equip de persones,…)

Windows Live Moviemaker és potser un dels nous serveis més atractius per als usuaris que trepitgin més fermament en la Web 2.0 i estiguin acostumats a serveis com Photobucket, YouTube o Mogulus. I és que el Live Moviemaker ens permet ajuntar fotografies i vídeos per crear les nostres pel·lícules que després podrem compartir en línia amb les nostres amistats. Aquest servei es complementa amb “Les meves fotos”, en el qual podrem crear les nostres galeries fotogràfiques i també compartir-les amb les nostres amistats.

Les diferents llibretes d’adreces que poguéssim tenir disperses pels serveis Live s’unificaran ara en una mateixa aplicació anomenada “La meva gent”. Aquí si inclouran els contactes del Messenger, els de Hotmail, la gent coneguda de Spaces i dels Grups.

Les persones que vulguin dur a terme activitats estant en línia acompanyats d’altres usuaris tindran una bona eina en “Els meus grups”, un espai que permetrà als diversos components trobar-se i interactuar, compartir recursos (com ara calendaris i fotos) o enviar missatges a tots els components.

Windows Live Sync ens permet intercanviar dades i sincronitzar diversos dispositius com ara un ordinador i un telèfon mòbil.

Els serveis que ja existien i que veuen renovades algunes de les seves característiques són, en primer lloc, Hotmail, al qual se li ha fet un rentat de cara amb una nova interfície d’usuari que segons els responsables a Microsoft és fins a un 70% més ràpida que l’anterior, quelcom en què no hi estan d’acord molts usuaris. La nova interfície de Hotmail barreja elements de l’interfície clàssica i la renovada, que ha estat en fase de proves al llarg dels darrers mesos.

També podrem consultar altres bústies de correu electrònic a més de la de Hotmail, sempre i quan aquestes permetin l’accés a través del protocol POP3, quelcom d’allò més usual. Així, els usuaris que disposin de diversos comptes de correu en serveis com ara Gmail o Yahoo! Mail podran centralitzar-los per accedir-hi només a través d’un lloc.

El cèlebre client de missatgeria instantània Windows Live Messenger pateix una redisseny total de la seva interfície gràfica, en la qual ara prima més encara la personalització. Podem, per exemple, definir una sèrie d’imatges diferents com a “estats d’ànim” a mostrar cadascun en un moment determinat que nosaltres vulguem i escollim. També ens serà més fàcil compartir fotografies i realitzar activitats en grup amb els nostres contactes.

La Galeria d’Imatges ens permet classificar, arxivar i compartir les nostres fotos, incloent la possibilitat de retocar-les. Així, treure els ulls vermells típics que ens queden quan usem el flash de la màquina o retallar les vores no desitjades en una foto, són funcions que podrem fer d’una forma molt simple.

També ho tindrem molt fàcil per etiquetar les imatges, i a més el sistema inclou una funcionalitat que ens ajuda a reconèixer cares dins de les imatges, guiant-se per patrons. D’aquesta manera, etiquetar fotografies serà d’allò més senzill.

Windows Live Sky Drive és el disc virtual d’emmagatzemament de dades de Microsoft, un servei que ara veu augmentada la seva capacitat fins als 25 Gigabytes.

Una novetat interessant d’aquest redisseny és que el nostre nom d’usuari i contrasenya de Windows Live (que corresponen també als identificadors del Messenger i l’adreça de correu de Hotmail) ens serviran per accedir a través d’aquesta plataforma a serveis de terceres parts, molts d’ells competència directa dels mateixos que està oferint Microsoft.

És el cas de Wordpress, una plataforma de blocs que competeix directament amb els Spaces de Microsoft i que pel que he vist guanya a aquests darrers en captar l’atenció d’un major nombre d’usuaris. Wordpress no és només un programari per a la creació de blocs, sinó que també ofereix allotjament emprant el seu CMS a l’estil de Blogger.

Altres serveis als quals es pot accedir són Photobucket, Twitter, Yelp o Pandora, i un que m’ha cridat especialment l’atenció és Flickr. Perquè? doncs no pas per la seva natura (allotjar fotografies i des de fa un temps vídeo), sinó per l’empresa a la què pertany aquest servei: Yahoo!

I és que d’ençà de què l’intent d’adquisició d’aquesta per part de Microsoft va acabar en un no-res, els desencontres entre les directives d’ambdues empreses han estat constants, amb frases entrecreuades sobre el valor que té o hauria de tenir la companyia pionera d’Internet. I no és que a Yahoo! li hagi anat precisament bé en el seu acostament cap a Google, així que aquesta facilitat d’interacció entre els serveis Live i Flickr pot ser indicativa de que el futur encara pot veure una suavització de les relacions entre ambdues multinacionals, malgrat que difícilment significarà una tornada a l’anterior estat de coses.

En definitiva, el que veiem és un rentat de cara molt profund als serveis Live, amb una reorganització de tota la plataforma de cara a dotar-la d’un únic punt d’entrada per als usuaris, una sensació d’unitat de la que fins ara no ha mancat en certes aplicacions però que amb aquesta reestructuració es fa més palesa.

El conjunt d’aquestes novetats no es podrà gaudir de forma immediata, si no que com hem dit al principi de l’article, les podrem veure entrar en servei de forma paulatina al llarg de les properes setmanes.

La companyia creada per Bill Gates sembla que hagi anat un xic perduda durant els darrers anys amb tot el boom d’Internet i la Web 2.0, malgrat que sigui considerada juntament amb Google i Yahoo! una de les tres principals empreses d’aquest sector. La nova revolució del “cloud computing” (computació en núvol, literalment) és al seu torn un nou repte per a Microsoft, que si no l’enfronta correctament pot significar el principi de la fi de l’ampli domini del que disposa avui en dia en el sector informàtic, però que si ho fa adequadament, pot allargar aquest domini encara uns quants anys més.

És per això que, de la mateixa manera que amb el futur Windows 7, el sistema que està cridat a ser el successor del Windows Vista, Microsoft ja ha donat senyals del que serà la seva aposta en el sector del cloud computing, Windows Cloud, malgrat que de moment només són unes lleus indicacions de la seva existència i del que podria ser. Per tenir-ne més dades ens caldrà esperar a finals de mes, a l’encontre professional per a desenvolupadors de la companyia de Redmond.

Però, per començar, ens podríem preguntar què és això del famós “núvol”. Bé, doncs res més senzill: si amb els sistemes informàtics tradicionals sabíem perfectament on teníem les dades (al disc dur local), amb les aplicacions en línia pròpies de la Web 2.0 no ho sabem, només coneixem que estan a alguna banda d’Internet, aquesta xarxa que uneix milions d’ordinadors arreu del món i que podríem considerar com una teranyina o un núvol (i d’aquí el terme) de màquines interconnectades. Així doncs, el núvol (en anglès cloud) conté les dades en algun lloc que desconeixem.

La reina indiscutible d’aquest núvol és Google, que disposa de diverses aplicacions/serveis per a l’usuari emmarcats en la Web 2.0, és a dir, que s’utilitzen estant connectat a Internet: Apps (processador de text, full de càlcul, presentacions), Gmail (correu electrònic), calendari (Calendar), publicació de planes web personals (blocs mitjançant Blogger) i un llarg reguitzell a més. Així que l’objectiu està clarament definit per a la multinacional de Steve Ballmer: fer caure la corona de rei de la Web 2.0 del cap de Google per passar a cenyir-se-la ella mateixa.

L’existència de Windows Cloud fou revelada per Steve Ballmer fa pocs dies en dos actes diferents realitzats a Europa, però com he comentat abans no se n’ha donat cap mena de detall tècnic tret de que probablement funcionarà emprant Silverlight, l’entorn d’execució d’aplicacions web multimèdia equivalent a les apostes d’Adobe i Sun Microsystems en aquest camp, el que tancarà aquest entorn bàsicament en Windows.

Una cosa que si s’ha pres com a segura és que terceres parts podran construir aplicacions per a aquest sistema en línia basant-se en toolkits .NET, un altre dels estàndards de Microsoft. Amb aquesta informació em permeto deduir que aquest Windows Cloud vindrà a ser com una mena d’escriptori en línia, un entorn que obrirem en el nostre navegador (i eventualment des d’altres aplicacions de la mateixa Microsoft) i usarem com el Windows instal•lat en local però amb certes limitacions. La compatibilitat, naturalment, ho serà per als productes de la mateixa companyia, és a dir, que només es podrà usar des d’un sistema Windows amb navegador Internet Explorer, i des del Mac OS X com a màxim. Linux dieu? siguem seriosos… que estem parlant de Microsoft!

No serà tampoc el primer producte d’aquesta mena que podem trobar a la xarxa: eyeOS és un desenvolupament pioner i líder en aquest segment, que ens permet tenir a la nostra disposició un complet escriptori en el nostre navegador, amb aplicacions i els nostres fitxers que podem intercanviar amb el sistema local. A més, eyeOS és un desenvolupament realitzat a Catalunya per catalans que triomfa arreu del món gràcies a la Web 2.0 .

Ni tan sols per a la mateixa Microsoft és la primera experiència; tothom esmenta el servei Live Mesh, que ens permet sincronitzar fitxers de diversos dispositius a través d’Internet. És un servei que deu ser pràctic (personalment no l’he fet servir) i pot ser un punt de partida per a Windows Cloud, però si aquest darrer és realment un escriptori en línia, sobrepassarà i de molt el que ofereix Mesh, per tant no entenc com és que se’l cita com a un precedent directe quan és clarament molt més limitat que el que hauria de ser Cloud.

Segons el meu parer, Windows Cloud serà una extensió a la xarxa del mateix sistema operatiu desktop i també de l’Office, però no crec que permeti prescindir d’aquest darrer paquet per treballar. Perquè? doncs ben simple: perquè Microsoft es guanya la vida venent aquest programa.

També imagino que tindrem dues modalitats de Windows Cloud: una ben bàsica amb poques funcionalitats que serà gratuïta per a tots els públics i una altra en règim de lloguer per a empreses, suportada en els mateixos servidors de Microsoft.

I serà aquest el successor de Windows Vista? No, aquest serà Windows 7. Una cosa és el sistema operatiu de la màquina de sobretaula (Windows XP, Vista o el futur 7), i una altra és el programari que s’hi executa a sobre, que en aquest cas poden ser els serveis que proporcionarà Windows Cloud a més de l’Office o els vídeojocs que tinguem. El que sí fora possible és que algunes de les aplicacions que tradicionalment s’executen en local, passin a fer-ho des de la Xarxa, com ara el processador de text o el classificador de fotografies, i que les dades passin a estar emmagatzemades a Internet.

L’acte de finals de mes en el que us he dit abans que es revelaria més informació sobre Windows Cloud és la PDC (Professional Developers Conference), un encontre anual per a desenvolupadors. Al tenir un públic professional i altament qualificat, és lògic que es reservin grans anuncis per a fer-los en aquesta trobada, i aquest és el cas no només del que acabem de comentar, sinó també del Windows 7, del qual se’n lliurarà una primera versió prèvia als assistents.

A partir d’aquesta data, de finals d’octubre, podrem doncs conèixer més detalls sobre el futur de la microinformàtica. No en va, i malgrat l’avanç que està experimentant el programari lliure en general i GNU/Linux en particular, Microsoft encara és el nom propi de la industria, el que d’una manera o altra marca el futur a curt/mitjà termini de cap a on va la microinformàtica.