Planet La Dragonera

L'aspecte de l'escriptori del Windows 7

La conferència PDC 2008* de Microsoft ens ha deixat moltes i sucoses novetats referides a diversos dels productes estrella de la companyia de Redmond. Una d’aquestes és la presentació en societat de la versió beta de Windows 7, el sistema operatiu que succeirà al Windows Vista.

Les novetats que s’han presentat d’aquest respecte a les darreres informacions aparegudes a Internet es centren sobretot en la interfície gràfica d’usuari i en la integració amb el concepte de computació en núvol o “cloud computing”.

Internament, aquest nou sistema està basat en el kernel (nucli) de Windows Vista Service Pack 1 i Windows Server 2008, el que facilita l’ús dels controladors (drivers) desenvolupats per a aquests dos sistemes operatius. El dels drivers ja va ser precisament un dels cavalls de batalla als quals es va haver d’enfrontar Vista davant dels usuaris, i crear ara un segon trencament en aquest aspecte hagués pogut desfermar les crítiques dels especialistes i usuaris, marcant de forma negativa i ja des de bon principi la vida de Windows 7, el que naturalment s’ha volgut evitar.

Passant ara a l’interfície gràfica, el primer element que crida l’atenció és la barra de tasques, que ha estat renovada en aspecte (sembla, per explicar-ho d’alguna manera, més “quadrada”), a més que les icones de les aplicacions ara mostren una miniatura dels documents que s’han obert al passar-hi amb el punter del ratolí per sobre.

Un moment de la presentacio de Windows 7

Quelcom que sembla no haver tingut gaire èxit en Vista tot i ser una novetat d’aquest sistema és la barra lateral vertical que trobem a la part dreta de l’escriptori i que conté els gàdgets del sistema, els quals sí que romanen com a part integrant del sistema però que ara podem situar a qualsevol lloc de l’escriptori.

La barra de notificacions (aquell espai al costat del rellotge de la barra de tasques en el qual hi podem veure les icones corresponents a programes o serveis com l’antivirus o el reconeixement de claus USB) és ara configurable: si ens molesta una icona i no la hi volem tenir, simplement l’haurem d’arrossegar fora d’aquest espai. La veritat és que acabava essent força molest que aquest raconet s’omplís amb una gran quantitat d’icones informatives de diferents programes, i amb la possibilitat de configurar aquesta àrea esperem que això pugui ser controlable.

L'evolucio de la familia de sistemes operatius de Microsoft segons la mateixa companyia

Falta saber si això també servirà contra els programes d’adware que simulen ser antivirus i que inclouen una icona a la barra de notificacions que va donant la llauna a l’usuari en tot moment. Suposo que per als què hagin estat fets amb les actuals arquitectures de Windows XP i Vista si que servirà, però els creadors d’aquests programes ja trobaran la forma de burlar la protecció en el nou Windows 7.

Un aspecte que m’ha cridat molt l’atenció és la capacitat multitàctil d’aquest sistema, el que el convertirà en l’ideal per muntar en un Tablet PC. Compte, que els aparells d’aquesta classe empren normalment un sistema electromagnètic i no tàctil, encara que les possibilitats de l’interfície que incorpora el Windows 7 poden ser considerats per molts com a superiors davant d’un sistema electromagnètic que empri exclusivament un punter.

Un detall de la barra de tasques

El que m’ha sorprès més és que acabi sent Microsoft i no Apple (o Linux) la primera en incloure aquesta forma de relacionar-se amb l’ordinador en un sistema operatiu desktop, ja que em pensava que seria la companyia de Steve Jobs donat que és la que ho va inventar (amb l’iPhone).

Fins ara, tots els intents per inserir una interfície multitàctil en un sistema operatiu havien vingut amb programari de terceres parts. Qui ho ha emprat més és potser HP, que fa poc ha tret al mercat un ordinador de disseny que permet fer servir els moviments dels dits sobre la pantalla per treballar-hi.

La imbricació de Windows 7 amb la xarxa és total, permetent-nos per exemple enviar un document a imprimir a una impressora que estigui en un altre continent amb summa facilitat, o fent cerques de documents que podrem estendre des de la màquina local i a través d’Internet al nostre telèfon o a qualsevol altre ordinador que estigui vinculat d’alguna manera amb la nostra màquina.

Una altra funcionalitat curiosa és la possibilitat de redirigir la sortida d’un programa cap a un dispositiu diferent d’aquell en què s’està executant. Per exemple, si volem escoltar música, podrem engegar el reproductor en un PC però escoltar les cançons en el nostre smartphone.

El que no podia faltar tampoc és el suport per a virtualització. Amb Windows 7 podrem crear unitats de disc virtual en les quals instal·lar-hi un altre sistema operatiu (un Windows, Linux, segurament en els Apple un Mac OS X,…). El que no s’ha especificat és si es podrà arrencar l’ordinador amb el sistema instal·lat en aquests discos o no. Personalment crec que no, ja que el maquinari no reconeixerà aquestes unitats virtuals, tret que es doti d’un carregador i un microkernel o driver que permeti a l’ordinador entendre l’estructura d’aquests discos virtuals i muntar-los com si fossin una unitat física.

Per acabar amb les novetats, una curiositat: tant la calculadora com el programa de dibuix (Paint), dues de les aplicacions més veteranes del sistema, han patit un rentat de cara que les ha deixat amb una nova interfície més lluent.

Resulta curiós que, tot i que oficialment Microsoft encara recolza Windows Vista, es deixa a entreveure que la companyia de Redmond està més bolcada en el seu successor, aquest Windows 7, que no en el petit-gran fiasco que ha resultat ser el seu darrer llançament comercial.

I és que si bé les ventes de Windows Vista han anat prou bé, això ha estat gràcies a les màquines noves que s’han venut, i no pels usuaris que han migrat al nou sistema. Les crítiques sobre la compatibilitat amb les aplicacions antigues, el sistema de seguretat UAC o les necessitats de potència del maquinari per funcionar han contrastat amb l’absència de crítiques pel que fa a l’estabilitat, robustesa i fins i tot la seguretat del sistema, aspectes durament criticats en els primers mesos de vida del Windows XP.

Sembla doncs que Vista només serà un “entrant” que ens ha de preparar per a la vinguda del “primer plat” de la revolució tecnològica en els sistemes operatius de Microsoft, i que potser serà més ben rebut entre el públic gràcies, precisament, a què se l’haurà preparat amb Vista.

* esdeveniment orientat a mostrar les futures novetats de la companyia al col·lectiu de programadors especialment però també a la premsa i a la resta dels professionals de les TIC

La companyia creada per Bill Gates sembla que hagi anat un xic perduda durant els darrers anys amb tot el boom d’Internet i la Web 2.0, malgrat que sigui considerada juntament amb Google i Yahoo! una de les tres principals empreses d’aquest sector. La nova revolució del “cloud computing” (computació en núvol, literalment) és al seu torn un nou repte per a Microsoft, que si no l’enfronta correctament pot significar el principi de la fi de l’ampli domini del que disposa avui en dia en el sector informàtic, però que si ho fa adequadament, pot allargar aquest domini encara uns quants anys més.

És per això que, de la mateixa manera que amb el futur Windows 7, el sistema que està cridat a ser el successor del Windows Vista, Microsoft ja ha donat senyals del que serà la seva aposta en el sector del cloud computing, Windows Cloud, malgrat que de moment només són unes lleus indicacions de la seva existència i del que podria ser. Per tenir-ne més dades ens caldrà esperar a finals de mes, a l’encontre professional per a desenvolupadors de la companyia de Redmond.

Però, per començar, ens podríem preguntar què és això del famós “núvol”. Bé, doncs res més senzill: si amb els sistemes informàtics tradicionals sabíem perfectament on teníem les dades (al disc dur local), amb les aplicacions en línia pròpies de la Web 2.0 no ho sabem, només coneixem que estan a alguna banda d’Internet, aquesta xarxa que uneix milions d’ordinadors arreu del món i que podríem considerar com una teranyina o un núvol (i d’aquí el terme) de màquines interconnectades. Així doncs, el núvol (en anglès cloud) conté les dades en algun lloc que desconeixem.

La reina indiscutible d’aquest núvol és Google, que disposa de diverses aplicacions/serveis per a l’usuari emmarcats en la Web 2.0, és a dir, que s’utilitzen estant connectat a Internet: Apps (processador de text, full de càlcul, presentacions), Gmail (correu electrònic), calendari (Calendar), publicació de planes web personals (blocs mitjançant Blogger) i un llarg reguitzell a més. Així que l’objectiu està clarament definit per a la multinacional de Steve Ballmer: fer caure la corona de rei de la Web 2.0 del cap de Google per passar a cenyir-se-la ella mateixa.

L’existència de Windows Cloud fou revelada per Steve Ballmer fa pocs dies en dos actes diferents realitzats a Europa, però com he comentat abans no se n’ha donat cap mena de detall tècnic tret de que probablement funcionarà emprant Silverlight, l’entorn d’execució d’aplicacions web multimèdia equivalent a les apostes d’Adobe i Sun Microsystems en aquest camp, el que tancarà aquest entorn bàsicament en Windows.

Una cosa que si s’ha pres com a segura és que terceres parts podran construir aplicacions per a aquest sistema en línia basant-se en toolkits .NET, un altre dels estàndards de Microsoft. Amb aquesta informació em permeto deduir que aquest Windows Cloud vindrà a ser com una mena d’escriptori en línia, un entorn que obrirem en el nostre navegador (i eventualment des d’altres aplicacions de la mateixa Microsoft) i usarem com el Windows instal•lat en local però amb certes limitacions. La compatibilitat, naturalment, ho serà per als productes de la mateixa companyia, és a dir, que només es podrà usar des d’un sistema Windows amb navegador Internet Explorer, i des del Mac OS X com a màxim. Linux dieu? siguem seriosos… que estem parlant de Microsoft!

No serà tampoc el primer producte d’aquesta mena que podem trobar a la xarxa: eyeOS és un desenvolupament pioner i líder en aquest segment, que ens permet tenir a la nostra disposició un complet escriptori en el nostre navegador, amb aplicacions i els nostres fitxers que podem intercanviar amb el sistema local. A més, eyeOS és un desenvolupament realitzat a Catalunya per catalans que triomfa arreu del món gràcies a la Web 2.0 .

Ni tan sols per a la mateixa Microsoft és la primera experiència; tothom esmenta el servei Live Mesh, que ens permet sincronitzar fitxers de diversos dispositius a través d’Internet. És un servei que deu ser pràctic (personalment no l’he fet servir) i pot ser un punt de partida per a Windows Cloud, però si aquest darrer és realment un escriptori en línia, sobrepassarà i de molt el que ofereix Mesh, per tant no entenc com és que se’l cita com a un precedent directe quan és clarament molt més limitat que el que hauria de ser Cloud.

Segons el meu parer, Windows Cloud serà una extensió a la xarxa del mateix sistema operatiu desktop i també de l’Office, però no crec que permeti prescindir d’aquest darrer paquet per treballar. Perquè? doncs ben simple: perquè Microsoft es guanya la vida venent aquest programa.

També imagino que tindrem dues modalitats de Windows Cloud: una ben bàsica amb poques funcionalitats que serà gratuïta per a tots els públics i una altra en règim de lloguer per a empreses, suportada en els mateixos servidors de Microsoft.

I serà aquest el successor de Windows Vista? No, aquest serà Windows 7. Una cosa és el sistema operatiu de la màquina de sobretaula (Windows XP, Vista o el futur 7), i una altra és el programari que s’hi executa a sobre, que en aquest cas poden ser els serveis que proporcionarà Windows Cloud a més de l’Office o els vídeojocs que tinguem. El que sí fora possible és que algunes de les aplicacions que tradicionalment s’executen en local, passin a fer-ho des de la Xarxa, com ara el processador de text o el classificador de fotografies, i que les dades passin a estar emmagatzemades a Internet.

L’acte de finals de mes en el que us he dit abans que es revelaria més informació sobre Windows Cloud és la PDC (Professional Developers Conference), un encontre anual per a desenvolupadors. Al tenir un públic professional i altament qualificat, és lògic que es reservin grans anuncis per a fer-los en aquesta trobada, i aquest és el cas no només del que acabem de comentar, sinó també del Windows 7, del qual se’n lliurarà una primera versió prèvia als assistents.

A partir d’aquesta data, de finals d’octubre, podrem doncs conèixer més detalls sobre el futur de la microinformàtica. No en va, i malgrat l’avanç que està experimentant el programari lliure en general i GNU/Linux en particular, Microsoft encara és el nom propi de la industria, el que d’una manera o altra marca el futur a curt/mitjà termini de cap a on va la microinformàtica.

Si quelcom es donava per segur en les especulacions sobre la propera versió del sistema operatiu de Microsoft, coneguda per ara amb el nom de Windows 7, és que inclouria capacitats d’interfície multitàctil. De fet, els mateixos Bill Gates i Steve Ballmer ja ho van confirmar fa uns dies, però ara en el bloc oficial de Windows Vista s’ha publicat un vídeo (que també podeu veure a YouTube i és el que encapçala aquesta noticia) que mostra clarament com funciona aquesta interfície i com s’hi treballa. Simplement espectacular.

Pel que podem veure, la rapidesa i efectivitat del sistema és total, assemblant-se a Surface, la tecnologia que Microsoft va presentar ara fa un any i que es dirigeix al mercat de l’oci d’alt estànding. De fet, és segur que la tecnologia que veiem en Windows 7 estigui basada en la mateixa emprada per Surface, i és probable que aquesta mateixa sigui ben aviat implementada en Windows Mobile doncs ja són molts els fabricants de terminals mòbils els que implementen solucions pròpies per donar capacitat multitàctil en els seus terminals equipats amb el sistema de Microsoft.

La introducció de capacitat multitàctil no només constitueix un afegit més al sistema, sinó que segurament variarà la forma en com els éssers humans veiem i interactuem amb les màquines. Només cal observar el que es pot fer amb el programa de gestió de fotografies que veiem en acció en el vídeo de Microsoft per veure que a les persones que no tenen coneixements tecnològics els serà molt més fàcil interactuar amb una màquina. I què podem dir dels jocs? sense cap mena de dubte l’experiència dels jugadors serà encara més immersiva, tant si es tracta de jocs d’estratègia com educatius o simples “mata-marcians”.

Per ara, i segons la vox populi dels geeks més coneixedors d’aquests temes, Windows 7 no és res més que un conjunt de tecnologies en fase de desenvolupament muntades sobre el kernel del Windows Vista, que al seu torn presumeix de ser més estable i robust que el del Windows XP. Tot i això, encara li manca camí a la propera iteració del sistema de Microsoft, per la qual cosa en el futur proper encara podem veure molts canvis i novetats.

I mentrestant, curiosament, Apple segueix confiant en la tecnologia multitàctil només per al seu telèfon mòbil i reproductors multimèdia, sense integrar-la en les seves màquines de sobretaula o portàtils. Potser si la companyia de Cupertino llancés una línia d’iMac’s o de MacBooks amb tecnologia multitàctil, la resta d’empreses del sector informàtic començarien a adoptar el mateix model ràpidament, i fins i tot podria ser que Microsoft publiqués un Service Pack 2 per a Vista amb capacitats multitàctils. Ja sabem prou bé que Apple (deixant de banda que siguem admiradors o detractors dels seus productes), és molts cops la que estira del carro del desenvolupament tecnològic en el camp informàtic.

Noves informacions sobre el futur Windows 7 han estat publicades a Internet: en primer lloc els mateixos Bill Gates i Steve Ballmer, fundador i màxim responsable de Microsoft respectivament, han confirmat que la propera iteració del popular sistema operatiu disposarà d’una interfície multitàctil, quelcom que es sospitava des de feia temps.

La tecnologia multitàctil introduïda per Apple a l’iPhone i l’iPod Touch s’ha convertit en una moda i marca el camí de futur de les interfícies d’usuari en els principals sistemes operatius comercials. Per a Windows Mobile ja existeixen diversos afegits que han permès que companyies com HTC entre d’altres hagin llançat terminals amb prestacions semblants a les de l’iPhone, tot i que la comoditat d’ús i l’intuïtiu de la interfície encara queden per darrere dels èxits de la companyia de la poma mossegada, en paraules de la majoria d’usuaris. També és cert que aquestes solucions treballen sobre el sistema operatiu, són un programari afegit i no pas una funcionalitat implementada per la mateixa Microsoft. En aquest darrer cas, fóra més probable que el rendiment de la funcionalitat multitàctil millorés.

La “confidència” es va produir durant una entrevista (que podem veure a Internet en una primera i segona parts) realitzada fa uns dies per al Wall Street Journal. De fet, la interfície multitàctil era quelcom que s’esperava des dels primers rumors que apuntaven a com podria ser el successor de Windows Vista. I és que si bé numèricament la darrera versió del sistema operatiu de Microsoft sembla estar funcionant bé, la veritat és que un nombre significatiu de compradors de màquines noves demanen un downgrade a Windows XP mentre els grans integradors i fabricants busquen la manera d’allargar la vida al ja veterà sistema operatiu de Microsoft tot examinant amb lupa el text de la llicència d’ús de l’XP i del Vista. A més, a ningú se li escapen certes crítiques a aquest darrer sistema, encara que lluny d’aquelles sobre l’estabilitat i seguretat del sistema. Ara es basen en altres detalls tècnics (com el sistema de permisos d’usuari) i sobretot en la compatibilitat de les aplicacions existents.

Una altra novetat interessant és el que podria ser un Dock, tot i que encara ens trobem en una fase molt primerenca del desenvolupament de Windows 7. El mateix entrevistador ja es va atrevir a expressar en veu alta el que moltes pensen: es tractarà aquest Dock d’una nova idea que s’ha “pres” del sistema operatiu Mac OS d’Apple? Per a aquells lectors que no ho sàpiguen, el Dock és en el Mac OS X la barra inferior que conté icones d’accés directe als programes que tenim instal·lats.

Per completar el quadre, s’han filtrat a Internet unes imatges d’una suposada primera build de Windows 7, construïda sobre el kernel de Windows Vista però que ja mostra uns espectaculars avenços en la interfície gràfica. Malgrat que publicacions com PC World les han donat per bones, és possible que es tracti només d’un muntatge (això si, molt ben aconseguit) amb una finalitat desconeguda.

No deixa de sorprendre el gran nombre d’informacions que estan sorgint aquests darrers dies a la Xarxa al voltant de la que està destinada a ser la propera versió de Windows. Probablement sigui degut a les crítiques que està rebent Vista i en previsió per la companyia de Redmond que aquest sistema pugui convertir-se en un segon Windows Millenium, que si bé va aconseguir un cert nombre de vendes, també va recollir grans crítiques i es va convertir en un fracàs.