Planet La Dragonera

La companyia de Redmond no es cansa de proclamar que la darrera versió del sistema operatiu Windows és tot un rècord de vendes i que supera amb escreix l’èxit que va tenir XP en el moment de la seva sortida al mercat. Ha de ser així, ja que un fracàs és inconcebible en una empresa de la talla de Microsoft. Ha de ser però… realment és així?

Segons explica Hewlett-Packard, la multinacional nord-americana dedicada a la fabricació d’ordinadors, al rotatiu en línia APC Magazine, Microsoft no compatibilitza correctament les vendes de Windows Vista, inflant els números i donant una informació irreal com a bona.

De fet, i com de seguida veureu, la qüestió és gairebé més d’apreciació que d’una forma de recompte objectiva. Microsoft parla de llicències venudes i no menteix pas. El problema ve a l’hora de mesurar l’ús real de Vista.

Si bé ara cada ordinador nou que es posa a la venda (especialment en grans superfícies) ja porta preinstal·lat el Windows Vista, encara trobem la forma de canviar aquest sistema per l’XP aprofitant l’opció anomenada downgrade, que consisteix en l’adquisició d’una llicència de Vista però en la instal·lació d’un XP.

L’ús d’aquesta opció només es dona en principi a clients corporatius, substituint el Vista Business per l’XP Professional, dues versions més o menys equivalents pel que fa a orientació en el mercat però de diferent generació.

Microsoft, naturalment, compta la venda d’una llicència de Vista, el que és real, però no té en compte que en un percentatge determinat de les màquines que es venen amb llicència de Vista, en realitat s’hi està executant l’XP. Aquesta és la situació que ha fet pública HP, que denuncia (una paraula un pèl forta per al meu gust) el recompte que fa Microsoft de les xifres que es mouen al voltant de Vista.

Les motivacions que fan que hom prefereixi el ja gairebé antiquat Windows XP enfront del modern Vista van des de l’usuari domèstic que veu com molts programes i jocs li deixen de funcionar i es vol estalviar temps i diners en pagar per noves llicències, fins a l’empresa que -més o menys- hi veu les mateixes traves.

El món empresarial és, informàticament parlant, molt més complicat, i encara més quant més gran sigui l’empresa. Posem per exemple els bancs. Tinc uns quants amics, antics companys de carrera, que treballen en entitats bancàries. Doncs bé, avui, a l’agost del 2008 encara s’estan barallant amb aplicacions en Cobol, un llenguatge que per als qui no ho sàpiguen és probable que fos desenvolupat pels romans per controlar l’aigua dels aqüeductes…

Bromes a part, i si bé aquesta situació es dona en grans mainframes (màquines que actuen com a servidors i només són emprades pels usuaris mitjançant terminals de connexió remota) i amb programari molt especialitzat, us podeu fer una idea de com n’evolucionen de lentament les coses en aquestes grans empreses. Per tant, és lògic pensar que en certa mesura, aquesta longevitat dels aplicatius informàtics es trasllada també als desktop i al seu sistema operatiu.

Fa cosa d’un any vaig haver d’anar a fer una instal·lació a una coneguda entitat bancària espanyola. Estrenaven una nova oficina i s’havien de preparar els ordinadors mitjançant un procés que s’anomena “maquetar-los“: disposàvem d’unes imatges fetes amb el Norton Ghost que s’havien de bolcar al disc dur, i un cop reiniciada la màquina acabar de configurar. Doncs bé, tot i que les màquines portaven la seva corresponent llicència d’XP Pro Service Pack 2, la meva sorpresa va ser majúscula quan em vaig trobar que les maquetes incloïen un… Windows 2000! un sistema operatiu amb set anys d’antiguitat!

Les empreses no volen problemes, no volen experimentar. Una petita oficina amb sis o set treballadors com a màxim es pot arriscar a provar si el nou Vista és estable, robust, segur i compatible amb el maquinari i el programari que tenen. Les grans empreses ho deixen per a quan algú altre ja li hagi fet el rodatge al nou sistema i els tècnics hagin pogut fer tots els tests haguts i per haver amb el programari a mida que tenen. Això, pel cap baix, representa un any de treballs.

Us heu preguntat mai perquè es va esperar tant la sortida del Service Pack 1 per a Windows Vista i perquè la mateixa Microsoft va apressar-se en llançar aquesta actualització? ben simple: perquè moltes empreses consideren que amb el primer paquet de servei es corregeixen gran part dels errors que s’han deixat en el codi original, prous com per a què els faci pensar en començar a desplegar-lo.

Fins a data d’avui, la companyia fundada per Bill Gates assegura haver venut més de cent vuitanta milions de llicències de Vista*, el que seria un èxit total d’aquest sistema operatiu. Per tant, i si això és així, a què treu cap l’haver començat a parlar de Windows 7 fa uns mesos? En informàtica hi ha un efecte prou conegut batejat amb el nom d’Osborne que diu que si parles de la propera generació d’un producte, automàticament es congelen les vendes del producte actual ja que els possibles compradors s’esperaran a que surti la següent generació. Un altre dia us explicaré la història del perquè d’aquest nom, perquè té la seva gràcia.

El fet és que parlar de Windows 7 ha estat contraproduent per a Vista segons molts analistes, i hagués pogut crear un indesitjat efecte de congelació de les vendes si no fos perquè se’ns obliga a comprar-lo amb els ordinadors nous. Així, segurament qui ha rebut són les versions en caixa que no venen amb ordinador sinó que es vénen independentment per a actualitzar sistemes, i és ben cert que aquestes no han trobat el seu forat en el mercat.

La companyia de Redmond no es nova en aquests petits revesos; ja en el passat Windows ME (sigles corresponents a Millenium Edition) va suposar un daltabaix per a l’empresa, però ara sembla que s’ho han manegat millor i més o menys bé continuen tallant el bacallà. I serà per molts anys…

I mentre, HP (recordem que en teoria un dels millors socis de Microsoft) li clava una punyalada per l’esquena esbombant unes crítiques que, al cap i a la fi, ja eren del domini públic… santa innocència!

* La xifra és de fa unes setmanes, de ben segur que ara ronda pels dos-cents milions de llicències.

Noves informacions sobre el futur Windows 7 han estat publicades a Internet: en primer lloc els mateixos Bill Gates i Steve Ballmer, fundador i màxim responsable de Microsoft respectivament, han confirmat que la propera iteració del popular sistema operatiu disposarà d’una interfície multitàctil, quelcom que es sospitava des de feia temps.

La tecnologia multitàctil introduïda per Apple a l’iPhone i l’iPod Touch s’ha convertit en una moda i marca el camí de futur de les interfícies d’usuari en els principals sistemes operatius comercials. Per a Windows Mobile ja existeixen diversos afegits que han permès que companyies com HTC entre d’altres hagin llançat terminals amb prestacions semblants a les de l’iPhone, tot i que la comoditat d’ús i l’intuïtiu de la interfície encara queden per darrere dels èxits de la companyia de la poma mossegada, en paraules de la majoria d’usuaris. També és cert que aquestes solucions treballen sobre el sistema operatiu, són un programari afegit i no pas una funcionalitat implementada per la mateixa Microsoft. En aquest darrer cas, fóra més probable que el rendiment de la funcionalitat multitàctil millorés.

La “confidència” es va produir durant una entrevista (que podem veure a Internet en una primera i segona parts) realitzada fa uns dies per al Wall Street Journal. De fet, la interfície multitàctil era quelcom que s’esperava des dels primers rumors que apuntaven a com podria ser el successor de Windows Vista. I és que si bé numèricament la darrera versió del sistema operatiu de Microsoft sembla estar funcionant bé, la veritat és que un nombre significatiu de compradors de màquines noves demanen un downgrade a Windows XP mentre els grans integradors i fabricants busquen la manera d’allargar la vida al ja veterà sistema operatiu de Microsoft tot examinant amb lupa el text de la llicència d’ús de l’XP i del Vista. A més, a ningú se li escapen certes crítiques a aquest darrer sistema, encara que lluny d’aquelles sobre l’estabilitat i seguretat del sistema. Ara es basen en altres detalls tècnics (com el sistema de permisos d’usuari) i sobretot en la compatibilitat de les aplicacions existents.

Una altra novetat interessant és el que podria ser un Dock, tot i que encara ens trobem en una fase molt primerenca del desenvolupament de Windows 7. El mateix entrevistador ja es va atrevir a expressar en veu alta el que moltes pensen: es tractarà aquest Dock d’una nova idea que s’ha “pres” del sistema operatiu Mac OS d’Apple? Per a aquells lectors que no ho sàpiguen, el Dock és en el Mac OS X la barra inferior que conté icones d’accés directe als programes que tenim instal·lats.

Per completar el quadre, s’han filtrat a Internet unes imatges d’una suposada primera build de Windows 7, construïda sobre el kernel de Windows Vista però que ja mostra uns espectaculars avenços en la interfície gràfica. Malgrat que publicacions com PC World les han donat per bones, és possible que es tracti només d’un muntatge (això si, molt ben aconseguit) amb una finalitat desconeguda.

No deixa de sorprendre el gran nombre d’informacions que estan sorgint aquests darrers dies a la Xarxa al voltant de la que està destinada a ser la propera versió de Windows. Probablement sigui degut a les crítiques que està rebent Vista i en previsió per la companyia de Redmond que aquest sistema pugui convertir-se en un segon Windows Millenium, que si bé va aconseguir un cert nombre de vendes, també va recollir grans crítiques i es va convertir en un fracàs.