Si una cosa recordo amb “carinyu” dels meus temps configurant servidors és l’editor vi. Vi és un editor força particular, amb amants fervorosos i enemics implacables ja que el seu funcionament no és trivial i requereix una certa pràctica. De fet, una de les frases que més recordo i millor descriu el vi me la va dir l’Alex Ramirez: “Vi is very user friendly, it’s just very picky with its friends”.
De fet, aquí a Atrapalo hi ha una corrent creixent d’usuaris de la versió avançada del vi, el vim, i va ser un dels temes tractats a la darrera PHP Workshop. No obstant, el vell, robust i versàtil editor original encara viu, i encara el faig servir molt sovint des de la línia de comandes quan treballo amb linux.
Ara, però, n’han fet un clon en JavaScript. Funciona en qualsevol area de text d’un document html i és per tant un gran complement per una administració de blogs o CMS, al menys pels que estem habituats a escriure emprant aquesta eina.
O si més no, una excusa per atreure més geeks a la teva web!
(EDITAT)
Desprès d’una llarga setmana, finalment acabo escribint aquest post, ja en
tenia ganes.
El 28 de juny vam anar al concert d’en Jack Johnson. Teniem les entrades des del gener i s’estava fent etern ja el temps, teniem moltíssimes ganes d’anar-hi ja que tant a en Xavi com a mi ens encanta i, no sé, és especial 
El concert començava a les 20h, amb uns teloners, així que ens ho vam pendre una mica amb calma ja que en Jack no sortiria fins les 22h.
A les 19 vam agafar les entrades (essencial 
), el cotxe i cap el Pavelló Olímpic de Badalona. Allà davant mateix ja hi havia els pàrkings i ja començaven a estar plenets.
Es respirava un aire…bé, ja us podeu imaginar quin tipus de gent escolta Jack Johnson els que el coneixeu, i es va crear un àmbient molt maco. Per fer temps vam anar a fer una cerveseta i ens vam asseure una estona a l’escalinata de devant del pavelló que estava ben plena! Cap a les 20.30 vam entrar, vam fer un tour per les paradetes solidaries i de mercaxinxing que hi havia (pòster i samarreta oblidages!) i vam entrar cap a la pista on ja estaven tocant els primers taloners “Mason Jennings”(que no van estar mal…). Això ens va permetre agafar bon posicionament i ens vam situar bastant endevant al lateral dret.
Vam seure amb la calma, amb una Coca-cola, disfrutant de la música i veient com poc a poc s’anava omplint. Cap a les 21.00 van sortir els segons teloners “G.Love & Special Sauce” i aquest van fer aixecar el públic del terra i arrancar-nos a ballar, molt bons la veritat, el ritmillo que tenien s’encomenava!
I finalment, ben puntual, a les 22.00 va sortir ell amb la seva banda. Vestit amb uns texans i una samarreta marró va obrir el concert amb Hope (una de les que més m’agrada del nou disc).
Va tocar tant cançons del nou disc ( “If I Had Eyes”, “Angel”, “Go On”, “Sleep Through the Static”…) com d’àntics ( “Good People”, “Flake”, “Times Like These”…) i evidentment no van poder faltar-hi les mítiques! (”Banana Pancakes”, “Better Together”…). Malgrat la calor insoportable que feia (tot el concert ventant-nos amb un tros de paper… i pobre com deuria estar ell amb els focos…), el concert va durar dues bones hores sense parar, així que va donar temps de sentir-ne moltes “a cual mejor”!
De sobte et giraves enrera i absolutament tot el pavelló estava ple, impresionant! no va quedar ni un espai lliure!
A cada principi de cançó hi havia una explosió d’aplaudiments i de veus seguint les lletres. El més impressionant; la fusió que va fer d’Angel amb Better Together, BRUTAL! 
se’m queien les llàgrimes!
Ell, tímid però se’l veia accessible, molt agradable, senzill i fent conyes amb el públic. Al mig de Flake va tenir un lapsus i va deixar anar un “ups! m’he colat, em podeu ajudar?” , o mentres sonava Angel alguna noia li va deixar anar un “I love you” i ell sense tallar-se li va respondre entre estrofa i estrofa “I love you too” amb un somriure pícaro
I la nota simpática i bonica de la nit també va ser que ens vam trobar amb la Núria i l’Amadeu! (i uns amics seus) 
amics amb qui vaig compartir el segon semestre d’Erasmus a Toulouse! Feia bastant de temps que no ens veiem i tornar-los a trobar, a més en una ocasió com aquesta, em va encantar! (mil petonets guapíssims i a veure si ens tornem a trobar ben aviat!)
Va ser un concert fantàstic, la companyia, el lloc i sobretot ell, el Jack Johnson, que en directe no ens va decepcionar gens, al contrari, ens van entrar més ganes de seguir-lo i sentir-lo! Felicitats pel tros de concert que ens vas regalar!
I bé, crònica feta (més fotos a la galeria). Als que no vau anar, no us ho penseu dos vegades l’any que ve si torna, no us decepcionarà!
Petonets!
Ja tenim entre nosaltres la versió 1.0 de Wine
Posted by: Guillem Alsina González, in Linux, Software, Noticies, Windows, Windows, emulació, Office, Wine
Tot i que pel baix numeral pugui semblar que estem parlant d’un programari molt jove, la veritat és que Wine porta ja quinze anys d’història a les seves espatlles, malgrat que només és ara quan la primera versió considerada prou estable ha vist la llum. Aquest “vi” electrònic (car aquest és el significat de wine en anglès) emula així als seus homòlegs que venen directament del raïm, madurant i millorant amb els anys.
L’objectiu bàsic d’aquest programari és permetre l’execució d’aplicacions Windows en sistemes operatius tipus Unix com són GNU/Linux o Mac OS X, encara que és més conegut entre els usuaris linuxers que no pas d’altres sistemes operatius. Això és molt pràctic a l’hora de treballar amb aplicacions com el gestor de bases de dades Access, que es fan molt necessàries en l’àmbit de la petita i mitjana empresa i que no tenen un equivalent lliure 100% compatible a nivell de formats i/o funcionalitats.
El cas concret de la base de dades Access de Microsoft és flagrant, doncs és un gestor sobre el qual s’hi han implementat gran nombre de solucions a mida realitzades per a petites i mitjanes empreses, i amb el temps ha esdevingut un programa gairebé indispensable entre les PIMEs.
Entre la resta de les aplicacions que permet executar hi trobem algunes tan pràctiques com el programari de retoc d’imatges Photoshop CS2 (malgrat que per a Unix/Linux disposem de The GIMP), la suite Office de Microsoft (que inclou l’abans esmentat Access i una altra aplicació també sempre interessant com és el client de correu Outlook), el programari ActiveSync per accedir al sistema de fitxers de les PDA’s basades en Windows Mobile, o jocs com StarCraft, Call of Duty 4, Battlefield 2 o Half-Life 2.
També un apartat propi se’l mereix el navegador web Internet Explorer de Microsoft, que podem trobar tan sols als sistemes operatius de la família Windows o en versions antigues (fins a la 5.2) per al Mac OS X. Aquest programa és molt necessari per als desenvolupadors de llocs web, ja que si bé altres solucions com Firefox i Opera són multiplataforma i es troben disponibles per a Linux i Mac OS X, l’IE és una referència en ser el navegador web amb més difusió (més del 80% dels internautes de tot el món) i presentar diverses característiques que el poden fer incompatible amb els abans esmentats Firefox, Opera o Safari.
En necessitar-lo per testejar adequadament les aplicacions en línia desenvolupades pels programadors, aquells que treballin sota Linux o Mac OS trobaran una excel·lent ajuda en Wine que els permet l’execució de la versió 6 d’aquest navegador. La versió 7 no està gaire ben suportada i menys encara la 8, de la qual tan sols n’hi ha una beta.
Parlant de navegadors, el Safari d’Apple també és suportat en la seva versió 3, així com també altres populars aplicatius de la companyia de la poma mossegada com són el gestor multimèdia iTunes o el reproductor QuickTime. Sens dubte, un gran atractiu per a aquells linuxers que també siguin admiradors dels productes realitzats pels nois de Steve Jobs.
Però tornant a Microsoft, tenim altres primers plats com l’enciclopèdia Encarta, l’ERP Navision (molt apreciat per tota mena de clients corporatius), diverses eines del servidor de bases de dades SQL Server, i el programari de gestió del reproductor MP3 Zune.
Les postres les composen les eines i facilitats per als programadors que proporciona la companyia de Redmond com el Visual Basic 6.0 o el Visual C++.
Altres empreses destacades que tenen programes per a Windows que funcionen amb l’emulador Wine son Adobe (Premiere, Illustrator, GoLive, Flash Player -tot i que hi ha versió nativa per a Linux-, Soundbooth, After Effects,…), Citrix (ICA Client, GoToMeeeting,…) o AutoDesk (AutoCAD, MotionBuilder, Autosketch, Combustion,…) només per esmentar-ne algunes.
L’enfocament que agafa Wine per a permetre l’execució d’aplicacions Windows no és el mateix que prenen altres eines com VMware, que simulen tot un ordinador dins de l’ordinador principal i que, per tant, acaben necessitant d’una còpia legítima del Windows per a funcionar. Wine es queda només en la “superfície” del sistema, emulant les API’s que empren els programes quan requereixen alguna funcionalitat del sistema operatiu.
Així, quan treballem amb Windows i donem una ordre al programa que estem fent servir, aquest la comunica a l’API, que deriva la petició als components corresponents del sistema, que un cop acaben la feina li passen els resultats i aquests són retornats a l’aplicació que ha demanat la intervenció. A “grosso modo” així és com funciona.
Amb Wine, el programa no nota diferència en fer una petició a les API’s, però aquestes enlloc de passar la tasca al nucli i serveis del Windows, “tradueixen” la comanda i la passen al nucli de Linux, que és el que s’encarrega de processar-ho i retornar la informació, de manera que aquesta arriba de nou al programa que, si tot ha anat bé, no ha notat la diferència.
Amb aquest sistema només es necessita descarregar i instal·lar el paquet de Wine, configurar-lo i instal·lar les aplicacions Windows que vulguem executar en el nostre sistema Unix. No només no necessitarem instal·lar una còpia del Windows, sinó que a més tampoc ens caldrà tenir una llicència del sistema operatiu de Microsoft tot i que sí ens caldrà la possessió de llicència per a les aplicacions de Windows que emprem en cas que la requereixin.
Com és fàcil imaginar, l’esforç realitzat amb Wine ha estat bizantí, doncs s’han hagut de provar tota una sèrie d’aplicacions per verificar el seu correcte funcionament i polir els defectes i bugs mitjançant tècniques d’enginyeria inversa, el que implica imaginar i investigar què és el que està passant a l’interior d’un sistema Windows en executar determinada aplicació per reproduir el mateix comportament en les llibreries de Wine.
Tot i que la tasca de l’equip de desenvolupament d’aquest programari ha arribat a un punt de maduresa que el fa utilitzable, és possible i fins i tot probable que encara es produeixin fallades en temps d’execució a les aplicacions amb les quals treballem, per la qual cosa cal ser cautelosos en treballar amb aplicacions Windows sota Unix/Linux amb aquest programari i, en entorns de producció (empreses, tallers, fàbriques) no implementar solucions d’emulació si no és estrictament necessari.
Japó: on fins i tot el bany et pot sorprendre
Posted by: Javier Villalvilla, in Imatges del món, Consells per a viatjar, Països, àsia, cultura oriental, viatjar japó
Parlar de lavabos a un blog sobre viatges no acostuma a ser quelcom molt atractiu, però si parlem del Japó, bressol de la tecnologia sofisticada, el tema es converteix en fascinant. Tant que hem arribar a escoltar a viatgers confessar que han anat al bany exclusivament per a fotografiar-los. No és d’extranyar a jutjar per les sorprenents característiques que incorporen. Japó és probablement el país que compta amb els banys més curiosos del món.
No hi ha molts països on poguem trobar banys amb una tecnologia tan avançada com aquí. Tradicionalment els japonesos han utilitzat un tipus de labavo molt diferent al nostre consistent en les tradicionals plaques turques: una espècie de letrines al nivell del terre on enlloc de seure els usuaris han d’ajupir-se.
Però en els darrers anys els japonesos han desenvolupat i incorporat als seus lavabos inodors dignes d’una pel·lícula de ficció, els més avançats del món. De tal manera que si vas al Japó, fins i tot el moment d’anar al bany es convertirà en tota una experiència. Trobaràs des de lavabos amb bidé inclòs fins a fil musical, passant per altres sensors que obren automàticament o escalfen la zona quan seguis. Gran part d’ells estan dotats de comandaments més o menys sofisticats. Alguns, fins i tot et permetran escollir la quantitat, temperatura i pressió de l’aigua, el tipus de rentat, etc,. Increïble oi?
Si ets dona podràs trobar en els banys femenins la anomenada Princesa del so. Aquest artilugi va néixer per la necessitat de les dones japoneses de tirar constantment de la cadena amb l’objectiu d’evitar sons que poguessin avergonyir-les. Donada la generalitat d’aquest costum i per estalviar aigua, han incorporat un botó que emet un so continuat d’aigua, com si fos un rierol. Realment la vida al Japó és una vertadera caixa de sorpreses. Si un bany desperta la curiositat per visitar-lo, imagineu com serà allò realment important. Només una advertència final. Si no teniu idea de com utilitzar els lavabos, compte amb l’aigua! Més d’un turista a acabat ben xop…
El govern estudia el model francès contra el P2P
Posted by: Xavi, in Cultura, Informàtica, RalladesCOM? Quina burrada és aquesta? Estaran de conya, no?
La notícia llegida a ADSLZone (via meneame), diu clarament que
El secretario de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información, Francisco Ros, confirmó ayer que están estudiando con gran interés el modelo francés que protege a los autores y desconecta a los usuarios que utilizan P2P.
Pam. Olé. Y em quedo tan ample. A veure, com és possible que ningú (i em refereixo a mitjans mediàtics capaços de transmetre a grans masses, per exemple els polítics) digui que descargar-se el que sigui d’internet és legal a Espanya? Quins nassos!
Citrix presenta nova aplicació de tipus empresarial per a l’iPhone
Posted by: Guillem Alsina González, in Software, Mòbils, Noticies, apple, Citrix, iphone, terminal server
No hi ha cap mena de dubte en aquest moment que des del dia que es va presentar el primer iPhone, l’estratègia de mercat d’Apple per al seu telèfon mòbil ha variat substancialment, passant d’un enfocament gairebé exclusiu per a l’usuari final fins prendre un rumb en el qual l’usuari corporatiu és també un objectiu directe.
Aquest canvi s’ha materialitzat en bona part gràcies a la decidida aposta que empreses externes a Apple com SAP (una de les primeres fabricants de programari del món) han fet per portar les seves aplicacions empresarials al telèfon de la companyia de Cupertino. I precisament esmento a SAP perquè no fa gaire va anunciar que estava desenvolupant una aplicació per a l’iPhone.
Però avui no vull parlar de SAP, sinó de Citrix, una altra empresa molt coneguda entre els ambients empresarials gràcies a les seves solucions d’execució remota d’aplicacions residents en servidors Windows.
De fet, i un cop coneguda la història d’aquesta companyia, podem veure com el concepte de servidor de terminals fou inventat materialment per aquesta empresa que té la seva seu central a Florida (Estats Units), i adoptat posteriorment per Microsoft per a la creació del Windows Terminal Server Edition.
Però deixant de banda la història i tornant al present, Citrix va mostrar recentment en un acte realitzat a Austràlia un programari que permet la connexió a servidors de terminals Windows des de l’iPhone, de manera que podem treballar amb l’escriptori del sistema operatiu de Microsoft des del nostre telèfon Apple.
Les dimensions de l’escriptori es veuen en les imatges adaptades a la mida i resolució de la pantalla de l’iPhone, que si bé ofereix una gran qualitat, evidentment no és tan còmoda com la d’un ordinador portàtil o de sobretaula.
Tot i que l’“invent” s’ha venut com una forma d’executar Windows a l’iPhone, el fet cert és que l’explicació amb la que ens hem de quedar és que es tracta d’una cosa semblant a un client VNC, que permet simplement la visualització de les imatges que ens proporciona l’escriptori del Windows en el nostre iPhone. En realitat, qui s’endú la càrrega de l’execució de tots els programes és el servidor.
Aquelles persones que hagin d’interactuar amb grans aplicacions de gestió empresarial que no tinguin client per a dispositius mòbils trobaran en aquesta aplicació un aliat molt interessant. Tot i això, de moment no han transcendit més detalls com preu o futura disponibilitat.
Mireu el video no te desperdici.
Video de la Internet Marketing Conference
Posted by: Jordi, in Opinió, Marketing, Internet Marketing ConferenceDarrerament vaig força de cul, però sarna amb gust no pica, diuen… I el motiu no és cap altre que estic al mig d’una sèrie de projectes laborals i personals que m’omplen i m’estimulen moltíssim. I és que treballar a Atrapalo és apassionant perquè cada dia et sorprèn amb nous reptes, el Conversion Thursday és una font inesgotable de noves idees i organitzar-lo cada mes és un autèntic ball (i a més ara també a Madrid!) i la Internet Marketing Conference de l’Octubre a Barcelona cada vegada és una realitat més tangible, i com més s’apropa la data més m’engresca veure que serà un event a nivell d’intercanvi de coneixements com n’hi ha hagut ben pocs darrerament. La veritat, organitzar la Call for Papers ha estat un veritable encert perquè hem atret propostes molt diverses i d’un nivell altíssim.
La meva aventura amb la Internet Marketing Conference va començar ara fa uns mesos, quan vaig rebre una invitació com a membre de la Web Analytics Association per assistir a la Internet Marketing Conference d’Estocolm el Novembre passat. D’allò ja en vaig parlar al seu moment, però ara ha tornat a sorgir el tema amb la publicació del video de l’event. Aquest document audiovisual és un petit testimoni del que és una Internet Marketing Conference, i una bona mostra del que ens espera el 2 d’Octubre. Gaudiu!
Conversion Thursday de Juliol: Testeig multivariat amb Google Optimizer
Posted by: Jordi, in Opinió, Analytics, google, Marketing, Usabilitat, conversion thursdayEl Conversion Thursday del mes passat va resultar un xic accidentat, però tot i no poder fer el taller amb l’eina que teniem aparaulada i alguna baixa de important de darrera hora, la cosa va acabar sortint prou bé i es va poder fer una workshop força edificant.
Potser per això em fa especial il·lusió el Conversion Thursday d’aquest mes. De la mà de l’Eduard i de’n Ferriol farem una capbussada a l’apassionant món del testeig A/B i multivariat. Aquesta parella d’experts ens faran una introducció al concepte del testeig i a través d’exemples reals podrem veure com treure’n profit d’una tècnica senzilla però tremendament efectiva, emprant l’eina Google Optimizer.
A més, com que la calor ja comença a apretar una miqueta, aquest mes hem volgut fer-ho una mica més desenfadat i donarem un premi a qui vingui amb la indumentària més estiuenca! I tu, encara no t’animes?
Perú: tasta una de les millors gastronomies del món
Posted by: Javier Villalvilla, in General, Perú, menjar peruà, viatjar Perú
Diuen que la gastronomia és un embolic d’aliments amb gust. D’aquesta manera podria definir-se el nostre viatge gastronòmic d’avui cap el món de sabors, formes i olors que, probablement, fins ara sigui desconegut per a tu. És usual trobar repartits per la nostra geografia una gran quantitat de restaurants de menjar mexicà i italià. També són freqüents els restaurants americans de menjar ràpid, els de moda xinesos i japonesos i fins i tot grecs. Tanmateix, hi ha altres gastronomies que encara no compten amb tanta promoció com, per exemple, el menjar del Perú. Si segueixes llegint t’adonaràs de tot allò que et perds d’una de les millors gastronomies del món.
Xinesos, japonesos, italians, europeus, musulmans i africans han deixat la seva influència culinària en aquest país donant com a resultat una cuina deliciosament suculenta i, sobretot, variada. La seva història, marcada per la barreja cultural ha creat plats amb tocs de res menys que quatre continents. Amb això veuràs la llarga lilsta d’opcions. A més, el Perú és considet el magatzem d’Europa donades les característiques de la seva terra, l’aigua i el clima, que ofereixen durant tot l’any una quantitat d’ingredients espectacular: blat de moro, tomàquet, papa, camote, xirimoia, lúcuma, peix, cítrics, cereals…
El ceviche de peix, la truita de raya, l’arròs amb ànec a la chiclayaba o papas a la huancaina són alguns dels plats més famosos del Perú. Crida l’atenció l’ús de la carn de tortuga, així com la proliferació de la Inka Cola com a beguda típica. Pots imaginar-te-la superant les vendes de la mundialitzada Coca-Cola? Doncs fes-ho perquè ho ha aconseguit.
3.000 plats diferents, entre ells 250 postres, me´s de 2000 tipus de sopes… Creus que seràs capaç de probar-ho tot? Al llarg del post hem anat deixanr-te enllaços per a que investiguis més sobre deliciosos plats de Perú i t’animis a fer-te un gran amant d’una gastronomia que val la pena conèixer.